https://youtu.be/JU-T493772M
Com una olivera esplèndida que veu com, de sobte, una tempesta li destrossa el brancam, el professor i psicòleg Xavier Melgarejo va entomar l’any 2011 la notícia que patia un càncer de pulmó de pronòstic greu. Des de llavors i fins la seva mort, diumenge passat, Melgarejo va acompanyar el tractament de la malaltia –i la seva activitat docent, sempre que va poder– amb una introspecció sobre la relació amb un mateix, amb Déu –ell que era creient–, amb la família… O amb la mateixa adversitat. No amagava aquesta dimensió interior, ben al contrari. Era més forta, segurament, la seva vocació divulgadora. És per això que va deixar tots aquests pensaments, per a qui li poguessin ser útils, en el llibre Transformar la adversidad –editat per Plataforma Editorial–, així com en un vídeo que l’editorial ha publicat a Youtube.
“En els capítols següents explicaré l’aparició d’una malaltia molt greu a la meva vida, que em va trencar i em va fer sentir coses que no havia sentit mai, i que em va obligar a lluitar per sobreviure. Explicaré la meva història perquè és la que he viscut, amb l’esperança que pugui contribuir a que altres persones entenguin que és a les seves mans ajudar els seus éssers estimats en el procés d’una malaltia. No es tracta d’exhibir-me ni exhibir els éssers que més estimo, sinó de reflexionar sobre la malaltia, el malalt i el seu entorn per extreure’n lliçons de vida”, exposa Melgarejo en la introducció del llibre, que reproduïm al final d’aquest article.
Melgarejo va exercir com a mestre i psicòleg durant prop de 30 anys al Col·legi Claret de Barcelona, que també va dirigir durant una dècada. Va compaginar la seva tasca docent amb la recerca sobre l’excel·lència del sistema educatiu finlandès, així com en la seva difusió a tot arreu on el convidaven, des d’editorials –amb Plataforma Educativa va publicar Gracias Finlandia– fins a Administracions públiques, passant per incomptables xerrades per a les quals difícilment tenia un ‘no’.
Amb el llibre Transformar la adversidad, Melgarejo deixa una crònica pausada i molt personal de com afrontar una malaltia greu, en el seu cas terminal. La raó de ser de l’obra, ja expressada per ell mateix, és la utilitat que hi puguin trobar els lectors que visquin situacions semblants. Una última lliçó que recull –i repensa– com ell va comunicar la notícia a la seva família, com va compaginar el procés amb la pràctica docent o amb la necessitat d’interacció social; com va lidiar amb els altibaixos emocionals del qui està sotmès a un tractament a vida o mort, i de com paradoxalment va transformar aquesta gran limitació en una vida plena.
Transformar la adversidad by paurodra on Scribd
