El 17 d’agost restarà a la memòria col·lectiva dels catalans i del món en general a causa de l’atemptat perpetrat per Estat Islàmic. Han estat dies de tristor, impotència, dolor i record a les víctimes de Barcelona i Cambrils. Però també han estat dies on la informació s’havia de llegir -i de compartir- amb sentit comú, ull crític i allunyada de prejudicis, interessos polítics i mediàtics. Malauradament, no ha estat així, fet que em fa pensar que, en aquests moments tan durs, ens cal -encara- més educació.
Molts pensem també que –probablement– l’educació hauria pogut evitar aquests terribles assalts a la llibertat i la convivència. Però els fonamentalismes anul·len qualsevol intent d’entendre el món d’una altra manera. I en pràcticament la totalitat dels integrants de la cèl·lula terrorista (que formaven part de la nostra comunitat educativa), aquesta educació rebuda s’ha fos entre missatges d’odi cap a qualsevol visió del món que no sigui la que professa el gihadisme, entès com a “guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam”.
No podem creure, però, que les coses s’hagin fet malament. Ara no és moment de qüestionar l’educació, sinó de d’enfortir-la. Hem de veure el got mig ple: la integració és una realitat arreu de Catalunya, hi ha voluntat d’entesa més que no pas de crispació. I el que no pot succeir mai és que els terroristes facin dubtar o s’emportin el gran treball que han fet professors, educadors i mediadors per estendre els valors de la convivència, el respecte i la solidaritat. Sortosament, això ha quedat ben palès en la resposta ciutadana.
Malgrat tot, és evident que cal comptar amb l’educació ara i SEMPRE. I en aquest curs que ha de començar, hi hem de comptar encara més. Serà un any escolar on el record del dolor perdurarà, les preguntes assaltaran els alumnes i s’ha de treballar per enfortir la convivència entre alumnes, famílies, professors, escola i societat. És en aquest ambient on els centres educatius en general han de planificar un treball educatiu per fer pinya entre tots els agents implicats. I és clar, els centres de formació d’adults (CFA) també hi han d’aportar projectes, activitats i actuacions. Sobretot per tres assolir tres objectius:
Per tenir esperit crític
És un dels pilars de l’educació d’adults. I uns atemptats com els de Barcelona i Cambrils han de procurar que els CFA facin encara més èmfasi en el treball d’aquesta habilitat. Per fomentar-lo es poden proposar treballs de comprensió i expressió oral i escrita per donar l’oportunitat als alumnes de dir allò que pensen i ser capaços d’analitzar-lo, de contrastar-lo amb els companys de classe i reflexionar-hi. Fins i tot, deixar anar la creativitat per explicar-ho amb un altre codi que no sigui el lingüístic sinó l’artístic. Hi ha diverses activitats possibles: el contrast de l’actualitat diària o d’un fet en diferents mitjans, la dinamització de taules de debat entre classes sobre temes d’actualitat, la creació d’un taller literari, l’organització d’una exposició fotogràfica, la realització d’un curtmetratge o un recital de poesia, la preparació d’una entrevista a un protagonista que visqui o hagi viscut una situació difícil, etc. Totes aquestes propostes serveixen per compartir l’opinió de cada alumne, la seva visió del món, la qual haurà de saber exposar de la mateixa manera que haurà de saber comprendre la dels altres.
La nostra visió del món serà més forta si sabem qüestionar la informació que arriba a través dels canals audiovisuals, Internet o les xarxes socials, però també per reflexionar sobre la nostra pròpia opinió i si sabem entendre allò que fa moure l’opinió dels companys i del nostre entorn. L’educació d’adults ensenya a destriar les opinions no per quedar-nos amb les que ens donin la raó, sinó les que ens ajudin a construir una versió més honesta i oberta de nosaltres mateixos.
Per conèixer l’altre
No podem deixar de banda les competències socials i cíviques en moments com aquests. Estic segur que tots els CFA les aborden, però podem enfortir-les en aquest curs que comença. Si presumim que som un poble d’acollida, les escoles han de donar exemple d’aquest valor de la nostra societat. Els professors són els primers que han de comprendre que un CFA és un espai multicultural. No és cap bajanada demanar-los que ho aprofitin per preparar i per gestionar les classes. I si ens cal formació per tractar la diversitat, es demana i llestos. A les classes no es tracta que només coneguin, per exemple, la llengua, els costums i la cultura del país d’acollida. També és molt important compartir la llengua, els costums i la cultura que porten amb ells. La integració implica un acostament mutu i els professors hem de fer el primer pas per generar lligams entre els alumnes i també entre l’entorn d’acollida.
La multiculturalitat, doncs, és un valor que permet conèixer l’altre sense filtres. En aquest sentit, activitats com un intercanvi entre alumnes de diferents grups, la creació d’una borsa de voluntaris acompanyants en reforç de lectura o de conversa, etc.; l’organització d’activitats del centre (un banc comú de coneixements, actes per a festes assenyalades, una obra de teatre, un concert, una mostra de cinema o de varietats, …) serien ideals per potenciar la inclusió no només en el centre sinó també en la societat. Des d’aquest treball conjunt, els CFA reforcen la cohesió i mostren una actitud de respecte i d’interès per les diferents cultures, creences i maneres de viure. Perquè no només hem de conèixer l’altre, sinó arribar a posar-nos en la seva pell.
Per ser més lliures
Paulo Freire tenia raó: és important aprendre, però també desaprendre. I hem de ser capaços en tot moment de reformular el nostre aprenentatge perquè només així serem lliures. Llavors, en el context de l’educació d’adults, aprendre és contrastar allò que saps, refer les certeses apreses i construir-les de nou. Segur que pel camí trobarem nous aprenentatges que ens identifiquin i ens facin millors persones. Qui sap què hi trobarem? Al capdavall, aprendre és un descobriment!
Per tant, i en aquests moments tan durs, els CFA tenim un repte formidable: enfortir l’educació dels nostres alumnes. I tot per vèncer un enemic comú: la por. Perquè la por es nodreix d’ignorància. És moment doncs de combatre la ignorància i la por amb iniciatives que ens cohesionin com a grup i com a societat. Hem de fer alumnes crítics, que puguin treure’s la bena dels ulls i sàpiguen apreciar la diferència com a valor de creixement personal en el seu entorn social. I si els ho facilitem, podran alçar el cap ben alt i fer front a la por perquè hauran après que són lliures.
