La FaPaC eleva encara més la seva crítica al Departament d’Educació, al qual no només acusa d’afavorir l’escola concertada, sinó de “publicar dades falses en documents públics” per camuflar aquesta política, un fet que qualifica de “molt greu, ja que la transparència i la veracitat de la informació pública és un dels pilars fonamentals de qualsevol democràcia”. En una roda de premsa oferta aquest matí, la seva presidenta, Belén Tascón, ha assegurat que tant en el cas de P3 com de 1r d’ESO s’observa una “clara intencionalitat” per part del Departament de traspassar alumnat que podria anar a l’escola pública cap a la concertada.
La FaPaC fonamenta la seva acusació d’opacitat i falsificació de dades en el fet que les xifres oficials sobre l’oferta de grups de P3 en l’escola pública no coincideixen amb les que l’entitat ha obtingut a través del portal de transparència de la Generalitat. Ni les que es van difondre fa un any, l’abril de 2018, ni les de la roda de premsa del 25 de març. A això hi afegeix el fet que en aquestes darreres dades el Departament va excloure les ZER (Zones d’Escolarització Rural), malgrat que sempre s’havien inclòs, la qual cosa dificulta encara més l’anàlisi comparatiu.
Per la FaPaC, en tot cas, a partir de les dades del portal de transparència, s’observa que aquest curs comença amb 15 grups menys de P-3 de com es va tancar el curs passat (2.116 grups, mentre que l’oferta final del passat van ser 2.131), mentre que en el cas de l’escola concertada s’ofereixen 986 grups, 44 més que els que es van acabar omplint l’any passat (942), si bé l’oferta inicial de la concertada el curs 2018/19 va ser pràcticament idèntica a la d’aquest any. Per Tascón, hi ha una voluntat de “col·lapsar el sistema públic” per “forçar el traspàs” d’alumnes cap a l’escola concertada. “Els grups de l’escola concertada no s’omplen, però es tornen a ofertar, mentre que a la pública quan es tanca un grup ja és per sempre”, afirma la presidenta de l’entitat de famílies.
L’Observatori de Dades de la FaPaC ha comparat també les dades de natalitat dels últims nou anys amb l’evolució dels grups de P3 públics i concertats. Hi ha hagut una baixada de la natalitat, admeten, que explicaria el tancament de grups de P3 (el curs 2011-12 van entrar a P3 a Catalunya 20.050 infants més dels que ho faran el curs vinent), però en el mateix període han desaparegut molts més grups de P3 públics (545, el 20,48% dels que hi havia nou cursos enrere) que concertats (125, l’11,25%). Per Tascón, això demostra que “la caiguda demogràfica l’està absorbint de forma molt majoritària el sistema públic”.
Planificació deficient a la secundària
Pel que fa al 1r d’ESO, la FaPaC no ha trobat tantes incoherències entre les dades subministrades per les diverses fonts oficials, però considera també que el Departament no està fent tot l’esforç que caldria per revertir el conegut fenomen de l’alumnat que fa la primària a la pública i amb el canvi a l’etapa secundària es passa a la concertada. A banda, acusa el Departament de mala planificació, ja que, assegura, l’oferta de grups de 1r d’ESO públics per al curs vinent (1.961, que són 39 més que el curs passat) pot absorbir els 54.914 alumnes que aquest curs van començar 6è de primària en un centre públic (amb una ràtio de 28 alumnes per grup), però no té en compte que al llarg del curs es genera una matrícula viva, que es preveu que sigui de 2.849 nous alumnes de 6è. Per absorbir aquesta matrícula viva, assegura la FaPaC, caldria afegir 102 grups nous a l’oferta de 1r d’ESO per al curs vinent, i com que no hi són això provocarà que un nombre considerable d’alumnes es passin a la secundària concertada, on s’han previst 59 grups més (en total, 965) dels que avui són necessaris (906).
La FaPaC també ha volgut remarcar que els 39 grups públics nous de 1r d’ESO són sobretot conseqüència de la creació dels 25 instituts escola anunciats pel Departament, però ha posat en dubte el criteri amb el qual s’estan creant, i si són un model útil per combatre la segregació escolar o si, per contra, la perpetuen. “No és que no hi estiguem d’acord, però ens genera molts interrogants, en especial si la seva planificació són fruit de grups de famílies que tenen la capacitat de pressionar o si s’han tingut en compte les necessitats de tot el sistema”, ha dit Tascón.
