A Catalunya, la taxa de fracàs escolar (concepte en el qual entraria l’abandonament dels estudis abans de l’obtenció del graduat o immediatament després) és elevada, ja que supera el 30%. Doncs pels alumnes d’origen marroquí –és a dir, pels nascuts al Marroc o pels nascuts a Catalunya de pares marroquins– aquesta xifra es duplica i arriba gairebé al 67%. Segons un estudi elaborat per la Fundació Ibn Battuta, el 33,1% dels alumnes d’origen marroquí que passen pel sistema educatiu l’abandonen abans de finalitzar l’ESO, mentre que el 33,7% pengen els estudis un cop finalitzada l’etapa d’escolarització obligatòria. L’estudi, però, opta pel que anomena un indicador matisat (segons el qual deixen de considerar-se fracassos els alumnes que abandonen l’ESO però continuen estudiant), a partir del qual el percentatge de fracàs baixa al 48,5% en el cas dels marroquins i al 27,6% en el dels autòctons.
Només l’11% dels alumnes d’origen marroquí arriben al batxillerat, el 12,4% a completar un grau mitjà, mentre que el 9,6% accedeix a estudis superiors (cicle formatiu de grau superior, diplomatura, grau, màster o postgrau). Són uns resultats molt pitjors que els de la població estudiantil autòctona però també que la mitjana de l’alumnat d’origen estranger. A Catalunya, la mitjana entre la població estrangera que arriba als estudis superiors és del 23,8%, i en el cas de l’autòctona puja al 35,6%. La població d’origen marroquí és la més nombrosa de totes les comunitats estrangeres a Catalunya (gairebé 1 de cada 5 estrangers és marroquí), i representa el 2,78% de tot el cens. A infantil i primària aproximadament el 5% de l’alumnat té aquest origen, mentre que a la secundària obligatòria ho són el 2,8% dels estudiants.
La bona notícia de l’estudi d’Ibn Battuta l’aporten les noies, segons afirma el president de la fundació, Mohammed Chaib. Les dades demostren que el seu rendiment acadèmic està molt per sobre dels nois. Per exemple, de cada deu estudiants d’origen marroquí que arriben al batxillerat, sis són noies i quatre són nois. “Segurament la causa és que els nois busquen abans una feina per mirar d’ajudar la família, però en tot cas el que ens diu aquesta dada és que la comunitat musulmana s’està incorporant bé a Catalunya, aquí hem deixat enrere polèmiques com la del mocador: tant l’administració com la comunitat vam convenir fa anys que l’important era acabar els estudis, amb o sense mocador”, comenta Chaib.
Pel president de la Fundació Ibn Battuta, les dades de fracàs escolar són alarmants, però cal posar-les en context. “No són diferents de les que hauria tingut la immigració que va arribar a Catalunya fa 40 anys, i mireu com és ara la societat catalana. Ens preocupa que el nom i l’origen de les persones els impedeixi prosperar, i per això hem de treballar per un sistema educatiu que doni igualtat d’oportunitats”. Joan Mateo, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, que ha col·laborat amb l’estudi, també va voler precisar durant la presentació que, amb les dades de PISA a la mà, els alumnes marroquins que estudien a Catalunya tenen un nivell molt millor que els que ho fan a França. No obstant això, els resultats a PISA són entre 7 i 16 punts inferiors als dels seus companys autòctons catalans, segons apunta l’estudi.
El ‘model Aitona’: emmirallar-se en un referent
Davant d’aquest panorama, Mohammed Chaib demana a la societat i a les autoritats que els ajudin a estendre el que anomena model Aitona. En aquesta localitat del Segrià s’hi va anar instal·lant ja fa anys una nombrosa comunitat marroquina formada pel que inicialment havien estat temporers per a la recollida de la fruita dolça. Amb el temps, a l’escola bressol i l’escola del poble, i a l’institut de referència (al municipi veí de Serós), hi van anar entrant infants d’origen marroquí. L’Ajuntament d’Aitona va detectar la necessitat que rebessin un suport educatiu, com a forma de promoure la convivència, i així és com es va contractar una persona i es van demanar voluntaris perquè fessin aquest reforç.
Llavors alguna de les primeres alumnes que havien rebut el reforç van començar a impartir-lo, i a la Fundació Ibn Battuta van veure clar que aquest era el model. D’això fa tres anys. Actualment, el fan dues noies marroquines, una d’elles estudiant d’ADE i una altra que fa 2n de batxillerat, a les quals s’hi sumen les dues bibliotecàries, una de les quals és la coordinadora del programa a la localitat. Cada tarda de dilluns a dijous, a partir de les 16.30 i fins a les 19 h, una quarantena d’alumnes de 9 a 16 anys passen per la biblioteca per fer deures o preparar algun examen. Van entrant i sortint, no hi ha cap activitat programada, sinó que saben que allà hi trobaran un lloc per estudiar i l’acompanyament de quatre persones amb les quals podran resoldre dubtes. Per aquest suport, les estudiants-monitores (ambdues es diuen Chaimaa) reben una beca de la fundació per continuar estudiant.
“Volem que més nois i noies universitaris d’origen marroquí facin aquest suport escolar, perquè saben com comunicar-se amb els més petits i aquests els veuen com un referent, i perquè les famílies d’aquests infants també veuen que s’ha d’apostar pels estudis; estem veient que tant les famílies com l’escola com l’alcaldessa d’Aitona estan molt contents, i per això pensem que és un model que s’ha d’estendre a tota Catalunya”, afirma Chaib. El programa compta amb el suport de la Generalitat (a través de la Secretaria d’Igualtat i Migracions) i del Govern del Marroc (a través del Ministeri de marroquins residents a l’estranger), i es du a terme també a Serós, però per ampliar-lo a la resta del país, afirma Chaib, farien falta molt més pressupost del que disposen ara mateix.
Més integració equival a més èxit acadèmic
L’estudi La situació educativa i laboral dels joves d’origen marroquí a Catalunya apunta també algunes variables que afavoreixen l’èxit acadèmic d’aquesta comunitat. Del total de 1.405 variables analitzades, es diu, se n’han trobat 15 que tenen una relació directa amb l’èxit o el fracàs. Per exemple, el moment d’incorporació al sistema de l’infant (els que entren a infantil o primària tenen menor fracàs que els que ho fan a secundària); el lloc de naixement (hi ha més fracàs entre els nascuts al Marroc que els que ho han fet ja a Espanya o Catalunya); l’adopció del català (els qui s’expressen en català tenen més possibilitats de tirar endavant); la satisfacció amb l’habitatge (els qui disposen d’un espai per estudiar a casa lògicament aproven més); l’accés a internet (el mateix); o la forma que cadascun elegeix per orientar-se (i aquí l’estudi diu que es registren més fracassos entre els qui demanen consell als germans o al punt jove, que els qui el demanen als mestres, la mare o internet).
Per Mari Pau, coordinadora del reforç escolar a Aitona, el programa “permet que els nens i nenes agafin l’hàbit d’estudi, i ajuda les famílies a entendre que la nostra societat li dóna molt valor als estudis, però sabem que els miracles no existeixen, alguns l’aprofiten i altres no”. A l’Ajuntament no s’ha fet una avaluació de l’activitat, i per tant no és possible dir si s’ha reduït el fracàs escolar, “però sí que estem veient que comencen a haver-hi més nois que es treuen el títol d’ESO dels que ho feien abans”.
