Formació professional bàsica, programes de qualificació professional inicial i programes de formació i inserció, un garbuix.
S’acaben de publicar set nous títols professionals bàsics (RD 356/2014). El reglament que va regular els aspectes específics de la formació professional bàsica (RD 127/2014) -del qual ens vàrem ocupar en aquest Blog- ja avançava altres catorze títols. La nova formació professional bàsica, una de les grans apostes de la LOMCE, trepitja fort sobre el paper, almenys si es tenen en compte els centenars de pàgines de BOE emplenades. No sé si serà suficient perquè s’acabi posant en marxa el curs 2014-2015, com preveu la Llei. Hi ha senyals que menen a pensar que les improvisacions i les preses, per molts cops de BOE que les acompanyin, poden no bastar. Incoherències, precipitacions i costos segurament facilitin la resistència a uns ensenyaments, els de formació professional bàsica, cridats a trencar l’educació secundària obligatòria i a expulsar alumnes cap a carreteres secundàries de línies borroses i sortides poc visibles. Per això no preocupen les ombres sobre la seva implementació el proper curs.
El que preocupa més és que la LOMCE hagi suprimit sense recanvi els programes de qualificació professional inicial, els PQPI (antic art. 30 de la LOE), un model que intentava recuperar alumnes més que no pas facilitar-los el despenjament prematur. El Departament d’Ensenyament els ha substituït per uns programes de formació i inserció (resolució ENS/1102/2014), els PFI, que tenen un format semblant i que poden ser impartits en els mateixos centres que impartien el PQPI, però ja no tenen l’aixopluc legal de la LOE i les sortides per als alumnes són més incertes i el seu finançament és menys segur.
Es podria pensar que, amb tot plegat, no se sap massa bé què fer amb tots aquests ensenyaments professionals però, segurament, què no se sap massa què fer és amb els nois i noies que hi van a parar.
