Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A finals del passat mes de novembre (27, 28 i 29) vàrem celebrar a Tarragona les XXVI Jornades d’història de l’educació. Les convocava com sempre la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut de Ciències de l’Educació (Universitat Rovira i Virgili).
A diferència d’altres Jornades, aquesta vegada, des del primer moment, va quedar molt clara la doble activitat. Per una part, tres conferències a mig matí: la primera, impartida pel doctor Pere Solà, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre L’estudi històric dels efectes formatiu (educatius) de les xarxes no formals i dels factors informals; la segona per la doctora Laura Ruiz, de la Universitat de Barcelona, amb el títol Dones Lliures: educació i formació cultural dialògica; i la tercera per part de la doctora Isabel Miró, de la Universitat Rovira i Virgili, amb el tema Una biblioteca al front: un espai de socialització educativa.
Per altra part, quatre intenses sessions durant dos dies, amb la participació de set o vuit participants en cada una. S’exposaren diferents temes amb prou temps per poder intercanviar opinions per part dels participants i dels assistents. En total, s’exposaren 29 comunicacions, 11 d’individuals i la resta fruit de dos o tres participants junts, en una pluralitat de temes que tractaren de l’educació en el sentit més ample de la paraula.
Va destacar la pluralitat de temes, per exemple: Les escoles laiques de Vilanova i la Geltrú (1886-1891); Una recerca a través de les primeres pel·lícules sobre escoles de Mallorca; Projectes alternatius en l’època de la restauració borbònica; Les colònies escolars com espai de sociabilitat i educació no formal; Els museus pedagògics en la formació dels mestres; Primer terç del segle XX: editorials, biblioteques, traduccions, etc.; Brigades Internacionals de la Guerra Civil espanyola; Durant la dictadura franquista: L’Oratori de Sant Felip Neri de Palma, un espai educatiu no formal i de sociabilitat urbana (1939-1975), El moviment LGBTIQ+ durant el franquisme i la transició, espai de sociabilitat i transformació social; L’escola masovera de la comarca d’Els Ports com a espai de socialització, etc.
A més, el vespre del segon dia es va dur a terme la sortida “Un Tomb per la Part Alta de Tarragona” dedicat especialment als forasters i amb veu de dona. Passarem per 10 ubicacions literaturitzades per diferents escriptors, la majoria dels quals han estat o són docents a diferents nivells relacionats entre la història de l’educació i la proposta literària. Començarem al passeig arqueològic, al pretori romà i acabarem a la sala dels il·lustres de l’Ajuntament.
Fins aquí la informació general de les Jornades d’Història de l’educació, celebrades per segona vegada en terra catalana, amb presència plural de gent de les diferents terres catalanes, valenciana, mallorquines i, també, d’altres indrets. Al costat dels joves historiadors de diferents territoris destacava també la presència dels “històrics”, és a dir, d’aquells homes i dones carregats d’experiència i ben volguts per les seves aportacions notables. Al llarg de les jornades i a les hores de descans, sovintejaven les converses carregades d’interès, les ajudes mútues, els suggeriments de recerques i de futurs temes, les propostes de treballs col·lectius i d’altres treballs per anar ampliant la nostra història, etc.
Estem a l’espera del llibre que publicarà les comunicacions. Aquestes aportacions a la nostra història, que es van fer en un clima participatiu, de col·laboració i d’ajuda mútua, seran una bona ajuda per reflexionar sobre el passat i treure’n conclusions que ens ajudin a dibuixar un futur millor.
