Opinió

Ràdio Arrels i la defensa de la Catalunya Nord

La Catalunya Nord ha estat notícia les darreres setmanes per dos motius. El primer, força lamentable, per la polèmica que ha envoltat la compareixença al Parlament de qui era director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person. Tot i que, segons el Govern, va cessar “a petició pròpia per motius personals” tothom sap que ha estat com a conseqüència de la seva negativa a assumir la denominació “Catalunya Nord” amb arguments inconsistents que mostraven o una ignorància absoluta o una certa mala fe. De fet, la màxima responsabilitat és del Govern que el va nomenar mostrant una inexplicable manca de sensibilitat en relació al càrrec que havia d’exercir.

El segon motiu que ha fet que es parlés de la Catalunya Nord ha estat l’onada de solidaritat social i institucional amb La Bressola, la xarxa d’escoles en català, assetjada per la manca de col·laboració de l’Estat francès.

La lluita pel català enfront l’extrema dreta

La Catalunya Nord està formada per les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir. Té 500.000 habitants, més que els que viuen a la circumscripció de Lleida. Forma part de l’Estat francès des del Tractat dels Pirineus de 1659 i, tot i el temps transcorregut, una part de la població manté un sentiment de catalanitat que va més enllà del coneixement minoritari però real de la nostra llengua. El jacobinisme francès no va dubtar en utilitzar mètodes repressius a les escoles per intentar eliminar l’aprenentatge i la transmissió del català. I avui, diversos ajuntaments, encapçalats pel d’Elna, lluiten per poder exercir el seu dret a expressar-se en català en els plens municipals.

En l’àmbit polític, el creixement de l’extrema dreta del Rassemblement National de Marine Le Pen a tota França ha estat especialment acusat a la Catalunya Nord. L’ultra Louis Alliot és avui alcalde de Perpinyà. Pot haver-hi raons generals que afecten a tot l’Estat però també d’altres d’específiques entre les que podríem destacar el sentiment d’abandonament d’aquest territori allunyat de París. Però, en contra de la imatge que de vegades difonen determinats mitjans de comunicació de casa nostra, no tothom dona suport a l’extrema dreta; també hi ha una part de la societat que s’hi oposa fermament. Si a les darreres eleccions del 2024 el partit de Le Pen va guanyar a la Catalunya Nord, el Nou Front Popular quedava com a primera força a la ciutat de Perpinyà.

És lògic que entre els sectors que lluiten per intentar que l’ensenyament del català es generalitzi a les escoles i que treballen perquè el seu ús social es vagi ampliant a poc a poc preocupin les retallades anunciades pel govern Macron i l’augment de la influència d’una extrema dreta bel·ligerant contra tot el que tingui relació amb el català. Si ja ens indignen les polítiques del PP i Vox al País Valencià i les Illes en relació a la llengua, només cal imaginar què poden fer els de Le Pen, aliats de Vox, en un territori on tenen molta més força i la capacitat de resistència és molt menor. 

En aquest context és necessari plantejar-se com haurien d’actuar la societat del Principat i les seves institucions. Per començar, Junts, que va trobar a la Catalunya Nord un escenari acollidor per a què Puigdemont i Comín, injustament privats de tornar a casa seva, poguessin fer campanya electoral, hauria de reflexionar sobre les seves responsabilitats en el poc suport a les entitats d’aquest territori: els migrats ajuts a determinades iniciatives durant els darrers anys de govern de CIU o la supressió de la delegació de TV3 l’any 2013, en l’època de les retallades, fortament contestada per la part més sensible de la societat nord-catalana, que no es va reobrir fins a l’any 2024 després d’onze anys de governs independentistes. Els suports han arribat sovint d’entitats i moviments del sud, com el recent ajut de 12.000 euros recaptat pel sindicat CCOO entre la seva afiliació per ajudar a rehabilitar l’edifici de la Maternitat d’Elna. També seria convenient que alguns dels nostres mitjans de comunicació que es refereixen a la Catalunya Nord com el “Sud de França”, com si parlessin de Bordeus o Marsella, s’atrevissin a explicar els lligams històrics i culturals que ens uneixen.

La capacitat de resistència de Ràdio Arrels

El suport a La Bressola, convenient i necessari, no hauria de servir tampoc per tranquil·litzar les consciències dels nostres governants. De poc valdrà ensenyar català a l’escola a nois i noies si després no troben on expressar-se en aquesta llengua. Aquí juga un paper essencial Ràdio Arrels: fundada l’any 1981, impulsada per Pere Manzanares, actual regidor d’Elna, és una emissora que funciona 100% en català, que disposa de 4 freqüències i que emet des del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, i des de Cerdanya-Capcir. Avui Ràdio Arrels veu amb preocupació com l’auge de l’extrema dreta posa en risc aquesta iniciativa associativa i l’obliga a cercar suports. Per aquest motiu el passat 8 de maig va fer des de l’Ateneu Barcelonès “una crida a tota la nació” a col·laborar econòmicament amb l’emissora. Un suport que es podria fer extensiu a les moltes entitats esportives o de cultura popular que expressen amb formes diferents la seva catalanitat i que hauria de ser la primera baula d’un autèntic pla de xoc per protegir la llengua en tots els territoris de parla catalana; el futur del català no es juga només a l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’article 13 de l’Estatut de 2006 votat pel poble català estableix que “la Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació, amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya”. No va ser fàcil en la negociació de l’Estatut mantenir la referència “pertanyents o no a l’estat espanyol” però es va aconseguir. Doncs sembla que ja tocaria aplicar-la de forma més decidida. Les iniciatives presentades al Parlament en suport de Ràdio Arrels poden ser una bona ocasió per posar en pràctica els principis recollits a l’Estatut. El Pacte Nacional per la Llengua aposta per reforçar la cooperació entre els territoris de llengua catalana: hi ha millor manera de començar?