Autor: Francesc Imbernon

Catedràtic de Pedagogia de la UB

Les transformacions socials i polítiques que estem vivint actualment i les que estem veient venir, han generat un profund procés de desideologització que afecta múltiples àmbits de la nostra societat, predominantment els joves. Una de les seves conseqüències més destacades és el qüestionament de tot allò que fa referència a l’àmbit públic, esborrant les fronteres entre el públic i el privat. Aquest fenomen és un risc real per a l’educació i les institucions educatives, ja que pot conduir a una desconnexió del compromís col·lectiu i afavorir un model basat únicament en els interessos del mercat. En aquest context, l’educació corre…

Llegir més

El recent acord signat entre el Govern de la Generalitat i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), responsable de les proves PISA i altres instruments avaluatius, obre un debat important sobre el futur de l’educació a Catalunya. L’objectiu declarat d’aquesta col·laboració és millorar el sistema educatiu català. Tanmateix, aquest acord genera veus crítiques que qüestionen la conveniència de delegar la millora educativa a una organització econòmica com l’OCDE, amb interessos particulars en la promoció de polítiques educatives globals. Aquest article busca reflexionar sobre les implicacions d’aquest acord i valorar si realment pot ser una oportunitat o, per contra, comporta…

Llegir més

Si John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog estatunidenc considerat el més important del segle XX al seu país i líder del moviment de l’Educació Progressista, s’aixequés de la seva tomba en el cementiri de Oakwood en Easton, Connecticut (EUA), i observés el que s’aveïna al seu país i en alguns altres, la seva sorpresa, incomprensió i incredulitat serien enormes. Ell, que va fundar la Laboratory School a Chicago, transformant les tradicionals classes d’ensenyament i memorització en sessions pràctiques i col·laboratives, i el deixeble de les quals, William Heard Kilpatrick, crearia el 1918 el mètode de projectes, segurament es quedaria atònit,…

Llegir més

Si la institució educativa sofreix una constant visió negativa sobre la seva funció, és lògic que els professionals que treballen en ella el sofreixin. Per això trobem alguns professors i professores desorientats en relació al seu paper en el context actual. Tots saben que l’escola o l’institut ja no és la que era fa anys (i no pot ser-ho), ni el professorat té el mateix paper. Però si no se’ls dona suport des de dalt i no es permet fer canvis des de baix per a reforçar la seva identitat professional, la seva autonomia, el seu coneixement i la seva…

Llegir més

Sense entrar a dramatitzar en qui fa els informes i quines conseqüències es poden treure, (recordem que són proves estandarditzades descontextualitzades i centrades en certes habilitats específiques) els que sempre opinen, amb criteri o sense, insinuen que el professorat té part de responsabilitat perquè està desmotivat o mal format. Aquesta vegada, també han vist que l’administració no ha fet els deures des de fa temps. Però no vull parlar de les polítiques educatives sinó del treball actual, en aquesta època, del professorat. No per a redimir-los ni excusar-los sinó per a estimular-los. Ser professor o professora sempre ha estat una…

Llegir més

Gairebé un mes per a les eleccions estatals i, ens tornem a trobar amb el dilema de qui votar. I hem vist, com es diria, les orelles al llop. Si ho mirem des de l’òptica de l’educació és important tenir en compte que els vots porten a les polítiques educatives i aquestes no són asèptiques ni iguals segons qui les proposi. Només és necessari mirar els programes electorals o alguns discursos, encara que molt del que es diu o s’escriu no es compleixi. Les evidències i, les realitats viscudes al llarg del temps, ens mostren que quan les polítiques educatives…

Llegir més

Si mirem en algun cercador d’Internet, trobem que la descripció d’evidències educatives és: “Resultats de recerques validats per la comunitat científica que demostren que una pràctica educativa és eficaç. Les evidències educatives són imprescindibles per a orientar i justificar la presa de decisions en educació”. I aquí, em comencen a sorgir dubtes: Quina comunitat científica, la de Twitter, Facebook, WhatsApp, el professorat, la universitat? Resultats de recerques en tots els contextos a gran escala per a disseminar i replicar? Què significa una pràctica educativa “eficaç”? No serà una eficàcia per a obtenir millors resultats en les avaluacions internacionals? I quin…

Llegir més

L’extensió de l’escolarització democràtica dels pobles mitjançant l’educació pública ha estat, i encara és, una gran conquesta social, encara que no exempta de conflictes. És un bé comú bàsic i essencial que hem de continuar reivindicant amb totes les forces i mitjans al nostre abast. No n’hi ha prou amb declaracions oficials que, moltes vegades, no es compleixen. Aquesta escolarització pública i gratuïta és la que permet que s’exerceixi un dret important en aquest moment, l’accés a la cultura i la capacitat de desenvolupament personal en la societat i d’aportació a la seva millora des dels valors ancorats en els…

Llegir més

També argumentava la Unesco que en alguns països les normes de l’educació solen estar estretament vinculades amb la política i sofreixen les conseqüències dels canvis d’administració. No hi cap dubte. Demostrava que la imposició d’una llengua, especialment si es posterga la llengua materna, pot donar origen a disturbis polítics, i pot succeir el mateix en demostrar preferència per una de les llengües vernacles en relació amb altres d’igual o major prestigi social. I també tenia molta raó. Com veiem, és un debat (o un fals debat) històric, però de caire més polític, partidista, que educatiu. Amb tants problemes que tenim…

Llegir més

Com sempre, hi ha opinions per tots els gustos i tendències. Però la realitat és que el professorat pateix un cert malestar des de fa temps i ha explotat com un gas comprimit que s’ha anant omplim a les aules i les institucions educatives. I el malestar docent, ja estudiat fa anys, passa quan les demandes són intenses, jeràrquiques, constants i contradictòries. No sé si ha estat el millor moment perquè l’administració educativa pensi que s’han de fer molts canvis dissenyats als despatxos, que poden tenir bona voluntat o ganes de fer canvis, però sense pensar en una perspectiva política…

Llegir més