Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les transformacions socials i polítiques que estem vivint actualment i les que estem veient venir, han generat un profund procés de desideologització que afecta múltiples àmbits de la nostra societat, predominantment els joves. Una de les seves conseqüències més destacades és el qüestionament de tot allò que fa referència a l’àmbit públic, esborrant les fronteres entre el públic i el privat. Aquest fenomen és un risc real per a l’educació i les institucions educatives, ja que pot conduir a una desconnexió del compromís col·lectiu i afavorir un model basat únicament en els interessos del mercat.
En aquest context, l’educació corre el perill de convertir-se en un espai regit per l’economia, on els estudiants són considerats clients més que ciutadans. El seu valor es mesura exclusivament en termes de consum i rendiment quantitatiu. A més, aquesta dinàmica afavoreix una concepció reduccionista i regressiva del sistema educatiu, on s’entén la “neutralitat” com un retorn al passat, tot obviant que aquesta neutralitat no existeix ni és desitjable.
De fet, aquesta aparença de neutralitat serveix sovint per afavorir determinades ideologies que no promouen el canvi social, perpetuant desigualtats i deixant la majoria de la població en una situació de desprotecció. Davant d’aquesta situació, és fonamental reafirmar l’educació com a eina de transformació social i com a element clau en la construcció del bé comú, resistint la temptació de reduir-la a una mercaderia.
Aquesta aparença de neutralitat serveix sovint per afavorir determinades ideologies que no promouen el canvi social, perpetuant desigualtats
En un món cada vegada més interconnectat, on les xarxes socials sovint accepten les mentides com a veritat i no respecten la diversitat, l’educació en valors es converteix en una necessitat imprescindible per construir societats més justes, inclusives i sostenibles. Més enllà de la simple transmissió de coneixements tècnics, les institucions educatives han de ser espais on les persones aprenguin a conviure, a respectar les diferències, a cuidar del planeta i a actuar amb responsabilitat social. Valors com la democràcia, la solidaritat, l’equitat, la perspectiva de gènere, l’educació ambiental i la pau són essencials per afrontar els reptes actuals i els que ens espera en el futur.
La democràcia, entesa no només com a sistema polític sinó com a pràctica quotidiana, és un dels valors que l’educació ha de fomentar de manera decidida. L’educació democràtica ens convida a reflexionar sobre la democràcia que volem per a la nostra societat i a repensar com hem de reinventar-la cada dia. Formar en democràcia vol dir ensenyar a participar, respectar les opinions dels altres i resoldre conflictes mitjançant el diàleg. Les escoles han de convertir-se en entorns participatius, on alumnes, professors i famílies puguin viure la presa de decisions col·lectives. Aquesta vivència reforça les habilitats crítiques i estableix els fonaments per a una ciutadania activa i compromesa.
L’educació en valors es converteix en una necessitat imprescindible per construir societats més justes, inclusives i sostenibles
Els valors solidaris també són clau davant de les creixents desigualtats que travessen les nostres societats. En un context on les bretxes econòmiques, socials i culturals s’aprofundeixen, educar en solidaritat implica desenvolupar l’empatia i el compromís amb les persones més vulnerables. L’educació solidària ens permet crear una nova consciència social on la diversitat del “nosaltres” sigui una realitat. Projectes comunitaris, activitats de voluntariat i iniciatives que connectin els estudiants amb les realitats del seu entorn són eines pràctiques per promoure aquest valor. Així, els estudiants no només comprenen el sofriment aliè, sinó que també aprenen a transformar aquestes realitats.
L’equitat i la perspectiva de gènere juguen un paper fonamental en la construcció d’una societat més justa. En un temps en què les desigualtats de gènere i altres formes de discriminació persisteixen, l’educació ha de ser un espai per qüestionar aquestes dinàmiques. Visibilitzar les contribucions de les dones i els grups marginats, fomentar relacions basades en el respecte mutu i promoure la corresponsabilitat són passos essencials per avançar cap a una cultura d’igualtat d’oportunitats.
L’educació intercultural, que promou la convivència en qualsevol tipus de diversitat, també és clau. En una societat plural, el respecte a la diversitat i el diàleg constructiu entre cultures són fonamentals per garantir drets col·lectius per a tothom. Desenvolupar una visió pluralista, on les particularitats i les diferències siguin valorades, requereix un treball educatiu profund.
En una societat plural, el respecte a la diversitat i el diàleg constructiu entre cultures són fonamentals per garantir drets col·lectius per a tothom
L’educació ambiental és més urgent que mai. La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos naturals ens criden a una educació que promogui el respecte i la cura del medi ambient. L’educació ambiental no només ha de transmetre coneixements, sinó també connectar les persones amb la natura i promoure pràctiques sostenibles. Des de projectes de reciclatge fins a horts escolars, cal integrar el compromís ecològic com a part fonamental de la formació integral dels estudiants. Entendre l’impacte de les nostres accions sobre el planeta és essencial per formar ciutadans compromesos amb un desenvolupament sostenible.
I. l’educació per a la pau és un valor indispensable en un món marcat per conflictes i violència. Educar per a la pau vol dir ensenyar a resoldre els conflictes sense violència, fomentar el diàleg intercultural i desenvolupar la capacitat d’empatia amb els altres. La pau no és només l’absència de guerra com pretenen alguns polítics, sinó la construcció activa de relacions basades en el respecte, la justícia i la cooperació. Les escoles poden ser laboratoris de pau, on els estudiants aprenen a construir un món més segur i harmònic.
L’educació en valors no és un luxe ni un tema secundari, sinó un element essencial per afrontar els reptes que ens esperen. Formar persones en democràcia, solidaritat, equitat, gènere, sostenibilitat i pau no només transforma les persones, sinó també les societats. Si volem un futur més humà, just i sostenible, hem d’apostar per una educació que ensenyi no només a saber, sinó també a ser, a conviure i a transformar.
L’educació ha de ser capaç de proporcionar eines per assolir una major independència de judici, de deliberació i de diàleg constructiu. Ha de permetre transformar les relacions entre les persones segons les noves sensibilitats —interculturals, mediambientals, solidàries i igualitàries— que estan sent qüestionades per determinades ideologies.
La millora de la societat només serà possible quan tots els que treballem per un món millor integrem aquests valors en el nostre comportament. Com proposava Hannah Arendt (1997), hem de procurar que l’educació faci que una pluralitat de persones esdevingui una comunitat de ciutadans, més que no pas una massa d’individus disciplinats.
El Diari de l’Educació, 2025