Amb l’aprenentatge servei tots els participats hi guanyen. Amb l’educació sempre s’hi guanya, però en el cas de l’aprenentatge servei – i del Servei Comunitari– tots els actors implicats obtenen abundants beneficis formatius, institucionals i socials.
L’aprenentatge servei és una metodologia educativa que combina aprenentatges curriculars –i també vitals– amb activitats de servei a la comunitat. Recordem un parell d’exemples. Atenent una crida del Banc de Sang, un grup classe prepara una campanya de promoció de la donació de sang que llençaran en el seu barri. Per tal de desenvolupar-la aprendran elements de comunicació publicitària, rebran informació adequada a la seva edat sobre la sang i les transfusions i s’adonaran del fort component altruista amb què treballen els bancs de sang.
Anant d’excursió, un grup d’escoltes detecta el mal estat en què es troba un refugi de muntanya i decideixen dedicar bona part de l’activitat de l’any a la seva recuperació. S’informen sobre el seu origen i característiques, planifiquen tècnicament la intervenció, demanen els permisos necessaris i a poc a poc van fent les millores previstes.
Dos exemples d’entre tants altres. En tots ells les persones i institucions participants obtenen beneficis que a primera vista no són del tot perceptibles. Guanyen els receptors del servei i també els joves que l’ofereixen, guanyen els centres educatius i les entitats socials que obren espais de servei, i guanyen les administracions locals i el conjunt de la societat. Com dèiem, tothom hi guanya molt.
Mirem la primera parella: els receptors i els donadors del servei. Els receptors directes de la intervenció dels joves reben una ajuda que els beneficia i que els servirà per millorar la seva situació. Però també tenen l’oportunitat d’agrair als joves l’acció d’ajuda, reconèixer el seu esforç i donar-los-hi les gràcies. Contribueixen així a la formació dels nois i noies en la mesura que reforcen positivament el seu comportament. Els receptors del servei es converteixen en formadors ocasionals dels joves.
Guanyen els receptors del servei i els joves que l’ofereixen, guanyen els centres educatius i les entitats socials que obren espais de servei, i guanyen els municipis i el conjunt de la societat
Per la seva part, els donadors del servei tenen a les seves mans la possibilitat de transformar el món, en una parcel·la limitada i a petita escala, però poden viure l’experiència de canviar les coses. Una vivència que els pot enorgullir legítimament i marcar un camí pel futur. Els prepara per a ser ciutadans participatius. Per altra banda, qui aporta alguna cosa a la seva comunitat n’esdevé membre, en forma part i se’n sent part amb totes les conseqüències. Qui aporta a la comunitat queda inclòs, aprèn a conviure, es socialitza i de retruc configura la seva identitat. I, per acabar, qui participa en l’acció de servei adquireix multitud de competències de tota mena. No podem oblidar que l’aprenentatge servei és una metodologia amb un fort component curricular.
La segona parella d’actors la formen les institucions: els centres educatius i les entitats socials. Les dues realitzen millor la seva missió si participen d’una experiència d’aprenentatge servei. L’escola ofereix una activitat curricular que contribueix decisivament al desenvolupament personal i a la formació com a ciutadans del seu alumnat, dos objectius que li són essencials. Per la seva part, les entitats socials reben una quantitat de treball voluntari dels joves que també els permetrà realitzar millor la seva missió cívica, pal·liar una necessitat de la societat que no està prou satisfeta.
Però, a més a més, els centres educatius s’obren a la influència de la societat, es deixen enriquir per les idees i els problemes que els arriben des de fora i esdevenen així centres amb una millor qualitat educativa. I, per tant, és fàcil que siguin més valorats i reconeguts pel seu entorn social. Per la seva part, les entitats també guanyen en la mesura que entren en els centres educatius aportant una proposta de gran utilitat formativa, guanyen en capil·laritat i impregnen amb els seus objectius i preocupacions una part de la societat. Promouen els seus ideals i contribueixen a educar els joves en els temes que preocupen l’entitat. Finalment, alguns nois i noies que han tastat la tasca que es fa en les entitats i associacions acaben incorporant-s’hi com a voluntaris.
Finalment, la darrera parella d’actors involucrats en l’aprenentatge servei és la formada per l’administració local i el conjunt de la societat. Sabem que sense la implicació de l’administració, i dels seus professionals, és complicat aconseguir que l’aprenentatge servei es multipliqui i arreli en un poble, una ciutat o un barri. Però també hem vist que promoure l’aprenentatge servei activa les forces de la comunitat, les connecta, provoca sinergies i multiplica les experiències. És a dir, basteix una xarxa local de centres, entitats, organitzacions i serveis municipals que junts mobilitzen l’alumnat i creen comunitat. Una administració que aconsegueix vincular la ciutadania al voltant de projectes compartits té més possibilitats de ser valorada de manera positiva.
Per la seva part, una comunitat capaç de moure recursos per comprometre els joves en reptes significatius, s’enforteix, es fa més cívica, més altruista i guanya capital social. Però també incrementa les seves possibilitats de canviar i d’inventar noves maneres d’organitzar-se. Activar la creativitat dels joves augmenta les possibilitats de trobar maneres de viure més justes, més convivencials i més sostenibles.
Aquests avantatges no s’aconsegueixen sense dedicació, però val la pena esforçar-se perquè s’hi guanya molt, però pel damunt de tot perquè s’hi guanya fent el que cal fer.
