Fa uns anys, davant d’una escola de primària es va instal·lar una residència per a gent gran. La professora de música va veure l’oportunitat de motivar i millorar els aprenentatges musicals de l’alumnat a través de col·laborar amb la residència i va animar els nens i nenes a preparar i dur a terme un concert per a la gent gran pensant i assajant bé cançons que coneguessin o que encaixessin amb els seus gustos, records o aficions.
Els nens i nenes es van mobilitzar amb entusiasme, van buscar i van aprendre cançons antigues, van seleccionar de les modernes aquelles que van creure que més agradarien als usuaris de la residència i la funció va resultar un èxit absolut.
Tot i això, al curs següent la professora va marxar de l’escola. La nova professora de música va entendre que havia estat un projecte particular de la professora anterior i no es va plantejar continuar-lo. Preferia fer un altre tipus de sortides amb l’alumnat, per oferir altres oportunitats d’aprenentatge.
La residència, per compte seu, havia entès implícitament que es tractava d’una experiència a consolidar, fins i tot s’havia proposat desenvolupar alguna activitat de reciprocitat amb els ancians, els quals, per descomptat, esperaven repetir la funció i tornar a veure els infants i les nenes de l’escola.
La institució no va entendre la negativa de l’escola a repetir l’activitat i l’escola, per la seva banda, va prioritzar que l’alumnat anés variant de context.
En aquest exemple, queda clar que les expectatives de les dues parts (escola i residència) eren diferents. Més enllà dels dèficits de comunicació entre totes dues -perquè es podia haver pactat de bon començament si seria un projecte puntual o no- es tracta d’una situació antinòmica característica de l’aprenentatge servei, que es dona entre els requeriments de l’aprenentatge i els requeriments del servei: és millor repetir o és millor anar canviant?
L’antinòmia existeix perquè precisament l’aprenentatge servei té una doble identitat: educativa i social i, almenys en teoria, cal trobar un equilibri satisfactori entre tots dos enfocaments.
Reconeguem que un projecte no es consolida si no es repeteix. Però… és desitjable la consolidació? Atenent a l’impacte social que es persegueix, que és una de les raons de ser de l’aprenentatge servei, és millor consolidar els projectes, establint vincles forts amb la comunitat i les seves entitats socials, que col·leccionar projectes, fent-ne un de diferent cada any.
Aquests vincles estables amb les entitats socials són els que ens permetran precisament innovar i millorar el servei a la comunitat i, a poc a poc, convertir-lo en excel·lent, cosa que no s’aconsegueix gairebé mai a la primera.
Però, a més, atenent estrictament els aprenentatges, quan es repeteix un projecte no només s’aprofundeix l’impacte social sinó que tenim l’oportunitat de millorar la primera edició, proporcionant una estructura sostenible i facilitadora i afinant en l’alumnat els coneixements, habilitats, actituds i valors.
De fet, quants cops necessitem repetir una cançó per aprendre-la bé i interpretar-la correctament? Només una vegada?
D’aquesta manera, quan el projecte d’aprenentatge servei s’estabilitza en un centre educatiu, passa a ser un tret d’identitat pedagògica i fins i tot un cert ritual de transició per als nens i nenes, que saben, per exemple, que quan arribem a 6è podrem organitzar nosaltres mateixos el concert a la residència.
Algunes pràctiques reeixides de projectes que es consoliden
Un projecte dut a escala: la Ruta de la Tapa Saludable
El CEIP Atalaya, de Cartagena va posar en marxa el curs 2021/2022 la I Ruta de la tapa infantil saludable. Després de fer internament uns tallers minixef i un concurs de receptes amb productes de l’hort, van aconseguir l’aliança de 7 restaurants de la ciutat i de l’Ajuntament per impulsar una jornada cívica a la ciutat de promoció de l’alimentació saludable, el consum d’aliments de temporada i proximitat, el turisme responsable i l’hostaleria, donant a més a més els diners recaptats a una entitat social.
El curs 2022/2023 ha tingut lloc la segona edició del projecte, al qual s’han sumat cinc escoles de Primària i quatre Instituts de Secundària a la iniciativa. El nombre de restaurants ha passat de 7 a 14; han col·laborat el Conservatori Superior gravant amb l’alumnat la cançó del projecte i la Universitat Politècnica de Cartagena amb unes guies de realitat augmentada i una exposició fotogràfica, i s’han implicat dues associacions més en tasques diverses.
L’augment de l’impacte social del projecte és evident i també de l’educatiu, tant pel nombre de centres involucrats com per la forta implicació que suscita en l’alumnat participar en una iniciativa amb aquesta evolució.
Una línia temàtica que fructifica en projectes ApS amb matisos diferents
El Col·legi Claret Larraona de Pamplona treballa des del 2017 amb alumnat d’ESO i Batxillerat en un ventall de projectes ApS sobre política i cultura democràtica. L’alumnat busca incidir socialment en valors com la dignificació de l’exercici de la política i la consolidació institucional a tots els nivells, fent propostes de regeneració o de convivència política i social després de la fi d’ETA. Actualment, la fidelitat a una línia de treball i la trajectòria aconseguida obren portes i propicien objectius que serien impensables als inicis d’aquest recorregut.
L’ApS com a vertebrador de projectes transversals de centre
El Col·legi La Corolla de Gijón relata que la seva experiència amb la repetició de projectes ApS és estupenda:
- El Jardí Animat (Educació Ambiental + Arts + ciutadania + ODS) es repeteix anualment des de fa 8 anys.
- La Mar de Vida des de fa 5 (Educació Ambiental + Ciència Ciutadana + Participació+ ODS 13,14, 15).
- Guardians de les paraules des de fa 4 (foment de la lectura + intergeneracional + “cura”).
Els tres projectes d’Infantil i Primària són projectes transversals de centre, reconegut així al Pla Anual. A l’escola afirmen que aquest plantejament funciona perquè malgrat tenir la mateixa base curricular i una xarxa de col·laboradors estable, en tots els casos preval tant la necessitat de l’entorn que sempre ha resultat ser polièdrica, com el perfil de l’alumnat, la comunitat i els seus interessos. La repetició fa que l’impacte del servei hagi crescut, així com la xarxa d’entitats col·laboradores i el sorgiment de projectes que involucren diversos centres educatius de la ciutat.
Àmbits de servei específics per a cada nivell educatiu
El CEIP Malala de Mairena de l’Aljarafe (Sevilla) es proposa que l’alumnat passi per 9 projectes diferents d’aprenentatge-servei al llarg de la seva escolaritat: un projecte a cada nivell:
- Als 3 anys treballen amb una associació d’acolliment d’animals que cerca el sacrifici zero d’animals abandonats.
- Als 4 anys col·laboren amb la Policia Local en projectes d’educació viària i de mobilitat sostenible.
- Als 5 anys col·laboren amb diversos departaments de l’Ajuntament, el banc d’aliments de la localitat i una associació local de persones amb discapacitat intel·lectual en projectes que tenen a veure amb l’alimentació saludable i la manca d’aliments de famílies vulnerables.
- A 1r de primària col·laboren amb l’ONG Madre Coraje en projectes per ajudar poblacions empobrides del Perú.
- A 2n de primària col·laboren amb ACCEM en projectes per ajudar persones migrants i refugiades.
- A 3r de primària col·laboren amb la Casa de la Gent Gran de la localitat en projectes intergeneracionals.
- A 4t de Primària col·laboren amb Greenpeace i altres entitats locals en la lluita contra el canvi climàtic.
- A 5è de Primària treballen amb l’Associació Colibrí en projectes sobre diversitat.
- A 6è de primària col·laboren amb el Centre de Transfusió de Sang en campanyes de donació de sang.
Els projectes tenen el mateix àmbit i agents externs, però són diferents cada any.
Dubtes, riscos i confusions
Tot i els cada cop més nombrosos projectes d’aprenentatge servei que es consoliden a través de la repetició i la conseqüent millora contínua, el fet de repetir suscita no pocs dubtes entre els educadors, tots carregats de raó de ser, ja que fer cada any el mateix projecte també té riscos:
a) El risc de caure a la rutina
Si repetim un projecte, no estem facilitant caure a la rutina, amb tot el que això comporta de pèrdua de sentit? No estarem estalviant a l’alumnat l’oportunitat de conèixer altres necessitats socials, no els estarem limitant i, per tant, conduint a tenir un coneixement més deficient del seu entorn?
Si bé aquest és un dubte raonable, potser val la pena reflexionar sobre qui repeteix exactament quan un projecte es consolida en un nivell educatiu concret, posem per cas a 2n de l’ESO: el professorat o els nois i les noies que aquell any arriben a 2n de l’ESO? Perquè per a aquests no hi ha repetició…
b) El risc d’afeblir el protagonisme i la iniciativa dels nois i les noies
Si repetim un projecte, no passa que els nois i noies perden la creativitat, l’energia i el nivell de participació que van assolir quan es van posar per primer cop?
D’altra banda, la participació intensa només es treballa quan els nois i les noies decideixen cada any quin projecte volen fer?
c) El risc de no atendre les necessitats i motivacions de cada grup classe
Si repetim un projecte, no estem deixant de tenir en compte la situació particular de l’alumnat a cada curs, les seves necessitats i motivacions?
No estarem forçant l’interès per una causa social quan el seu ventall d’interessos i sensibilitats va cap a una altra banda?
d) El risc de no respondre als reptes de l’actualitat
Si repetim un projecte, no correm el risc d’oblidar situacions sobrevingudes i reptes del moment que demanen una resposta solidària? Per exemple, una onada d’agressions xenòfobes al barri, una catàstrofe humanitària imprevista, un accident o un esdeveniment que sacseja fortament la comunitat…
Com a conclusions i consells
D’entrada, consolidar qualsevol projecte educatiu no és fàcil per molts factors, entre ells la rotació de docents al centre educatiu i de voluntaris o tècnics a les entitats socials; la diversitat de motivacions i interessos dins del grup classe d’un any a l’altre; les experiències fallides, que n’hi ha i formen part del procés d’assaig i error inexcusable… Per tant, cal assumir que no sempre, encara que vulguem, serà possible consolidar un projecte.
Aportem algunes idees per clarificar la presa de decisió respecte a la conveniència de consolidar un projecte:
- Repetir un projecte no ha d’implicar forçosament repetir els aprenentatges, ni tampoc els serveis concrets a la comunitat. Això es pot aconseguir, per exemple, amb una estructura on cada nivell educatiu atengui no una necessitat social, sinó un àmbit de necessitats socials: medi ambient, gent gran, immigració…
- El respecte a les necessitats, motivacions i iniciatives de l’alumnat no es pot traduir en una elecció capritxosa. Encara més, podríem dir que, precisament en un projecte d’aprenentatge servei, les decisions dels nois i les noies han de tenir en compte la veu de les entitats de la comunitat centrades a resoldre les necessitats socials. I aquesta escolta i col·laboració pot proporcionar a l’alumnat una experiència tan intensa com una decisió exclusivament autònoma.
- Generar i mantenir vincles amb les entitats de la comunitat és bàsic en l’aprenentatge servei. El mínim seria respectar els compromisos adquirits expressament o implícitament i gestionar les expectatives de les entitats socials i persones o col·lectius que estiguin implicats en el projecte bé com a receptors de l’acció de servei dels nois i les noies, bé com a agents col·laboradors. El que no podem fer és decebre la comunitat, deixar penjades a les entitats socials amb què ens hem compromès, o basar el nostre enfocament d’aprenentatge servei en un pica-pica frívol de projectes.
- Assumir que en casos concrets pot ser millor ajornar la consolidació d’un projecte, per exemple quan veiem necessari afrontar reptes que apareixen a l’horitzó de l’actualitat, com ara l’erupció del volcà de la Palma, la guerra d’Ucraïna o qualsevol circumstància local que commogui la comunitat educativa. Una aposta és la consolidació de projectes ApS estables i una altra és la creació de nous projectes que donen resposta a situacions sobrevingudes. Totes dues són solucions igualment vàlides i necessàries.
Com que els projectes d’aprenentatge servei no només són educatius, sinó que també són socials, no sempre és fàcil trobar l’equilibri a l’hora de donar resposta positiva a tots dos enfocaments.
La mateixa recerca d’aquest equilibri, amb una mentalitat oberta i empàtica, requereix que l’escola vagi comprenent i assumint les prioritats de l’entitat social i aquesta vagi comprenent i assumint les prioritats de l’escola.
Lluny de representar una limitació per a totes dues, adoptar aquesta mirada àmplia ens permet carregar els aprenentatges de sentit i aprofundir l’impacte social.
Roser Batlle, Eduardo Fernández i Paco Barea
Membres de la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei
