El Departament d’Educació, en el marc del nou currículum, planteja la importància d’aprendre amb sentit. Defineix que aprendre amb sentit implica que la persona aprenent sàpiga mobilitzar els aprenentatges adquirits per respondre als principals desafiaments a què haurà de fer front al llarg de la seva vida, la meta no és la mera adquisició de sabers, sinó aprendre a utilitzar-los per solucionar necessitats encarnades en la realitat. I afegeix que, la finalitat que l’infant aprengui amb sentit és aconseguir una societat més cohesionada, justa i democràtica, fonamentada en una ciutadania activa, que contempli totes les persones i on sigui possible la igualtat d’oportunitats i la igualtat real i efectiva.
Aprendre en l’àmbit educatiu del lleure és en essència aprendre amb sentit. La doble vessant educativa i social de les entitats (esplais, agrupaments escoltes i d’altres projectes de lleure educatiu) que en formen part, juntament amb una orientació marcadament ètica, contribueix a aquest propòsit tan elevat com és actuar (aplicar coneixements) per deixar aquest món una mica millor del que ens l’hem trobat (meta). Així doncs, si bé podríem afirmar que tenim un terreny fèrtil per generar aprenentatges carregats de sentit i veritablement transformadors, en la pràctica ens calen propostes que ens encaminin en aquesta direcció. Per això, d’ençà que descobrim tot el que pot aportar l’aprenentatge servei (APS) a la pedagogia del lleure, són moltes les experiències i iniciatives que s’han enriquit de les seves bondats. Vegem-ne algunes.
L’APS estimula el sentit de l’aprenentatge en el lleure. L’APS posa en el centre de l’acció educativa la idea d’aprendre i actuar pel bé comú. Reimpulsa el concepte d’educació transformadora on les persones són capaces d’assumir reptes, reflexionar críticament i actuar de manera altruista en la comunitat. L’APS és una empenta a la dimensió de compromís en les activitats de lleure educatiu més habituals: a les excursions, a les colònies i campaments, als projectes al barri, a les campanyes cíviques, etc., sense oblidar que moltes propostes lúdiques, artístiques, esportives… poden tenir també una dimensió de servei.
La “motxilla ecològica” és un petit exemple de com incorporar la dimensió de servei en les sortides a la natura. Quan els infants marxen d’excursió, al llarg del camí, paren atenció en algun espai on l’impacte de les persones al seu pas sigui notori. Sovint, prop de les fonts, els rius i les grans esplanades trobem brutícia que la gent ha anat deixant a terra. Es fotografia l’estat de l’espai i es fa una petita neteja tot recollint la brossa. Posteriorment s’utilitzen les fotografies per sensibilitzar la població sobre el problema, informar les autoritats, etc.
L’APS en el lleure contribueix a repensar la responsabilitat que tenim com a ciutadans i ciutadanes. Les entitats de lleure despleguen la seva acció en els territoris, des de la proximitat. Esdevenen veritables escoles de ciutadania activa i sovint són motors de dinamització comunitària. Per això, tenen un paper clau en la construcció de la cohesió social dels barris. Quan els infants i joves s’impliquen en projectes locals basats en l’aprenentatge servei exerciten el compromís cívic i fan possible la idea de comunitats i ciutats educadores. A més a més, la presència d’entitats socials i/o grups amb qui col·laboren en aquests projectes fan que els aprenentatges siguin reals i, alhora, afavorim la idea d’agència educativa, perquè les entitats desenvolupen també una funció educativa en el procés.
Aquest estiu, molts esplais, caus i casals han incorporat activitats i projectes inspirats en l’APS. El jovent del casal d’estiu de Sant Sadurní d’Anoia s’ha implicat en diverses iniciatives amb el casal d’avis, el grup de puntaires de la vila i entitats de cultura popular. Han compartit jocs de taula, activitats de punteria, història i moltes converses que els ha permès apropar-se i sentir-se part d’una comunitat on s’estableixen lligams inesperats.
Les entitats de lleure són veritables escoles de ciutadania activa i motors de dinamització comunitària
L’APS resignifica “l’aprendre fent” tan genuí en l’educació en el lleure. Dèiem que aprenem amb sentit quan apropem l’infant a les situacions, qüestions i problemes reals de la vida. Precisament l’aprenentatge experiencial i vivencial és una de les fortaleses de l’educació en el lleure. En aquest sentit, l’APS aporta un plus als aprenentatges contextualitzats ja que els connecta amb les realitats sobre les quals es vol intervenir.
A la Riera de Gaià (Tarragona), ja fa prop de 10 anys que els infants i les famílies de l’esplai, i ara també altres àmbits educatius, col·laboren per recuperar l’entorn natural del riu i els voltants del poble. Els infants han crescut implicant-se en activitats de neteja, de plantació, de sensibilització, i han vist com el seu esforç no és en va. L’aigua ha recuperat transparència, hi ha més plantes autòctones als carrers i s’han enverdit molts espais. Aprenentatges transformadors que generen molta esperança.
L’APS reforça l’empremta del lleure i ens anima a ser millors educadors. Així com fem bandera de la petjada que deixa fer un cim, l’experiència de les primeres colònies fora de casa o els vincles que es forgen en els esplais i agrupaments, participar de projectes d’APS també té un impacte molt positiu en els infants i joves. A més d’engrescar-los i passar-s’ho bé, de créixer en autoestima i de desenvolupar tota mena de competències personals, socials i instrumentals útils per a la vida, descobreixen altres realitats que els ajuden a adquirir una visió més completa del món. Fora de la bombolla que construeixen les pantalles i els entorns on habitualment es relacionen.
A un altre nivell, però igual d’important, és que l’APS empenta els equips de monitors i monitores a fer millor la seva tasca. Perquè els projectes d’aprenentatge servei impliquen planificació, compromís, compartir els objectius amb la canalla i quelcom que no sempre es prioritza suficientment, reservar espais per interioritzar el que es viu i s’aprèn. En el lleure no hi ha excuses, disposem d’espais i de temps per treballar a fons aquestes qüestions.
És força habitual que quan s’experimenten els beneficis de l’aprenentatge servei s’estengui com una taca d’oli entre les activitats i projectes. Potser no sempre de forma fidel a la metodologia, però la voluntat d’incorporar la dimensió de servei, d’estar més amatents a les necessitats de l’entorn, a fer xarxa i a impregnar-se de l’esperit de l’altruisme sí és molt present. Tallers de teatre que evolucionen a campanyes de sensibilització sobre els Drets Humans; casals d’estiu que plantegen accions de cooperació amb entitats dels barris; grups de dissabte que es proposen col·laborar un cop al mes amb entitats de rescat de mascotes; infants que a l’espai del menjador escolar recuperen llavors d’aliments en el seu hortet, i així trobaríem un munt d’exemples més.
És evident que l’aprenentatge servei ens brinda l’oportunitat de fer les coses amb més sentit. Aquest “sentit” del que parlàvem al començament, el que ens mou a ser més competents i millors persones. Els desafiaments als quals la humanitat s’enfronta actualment ens esperona a posar-nos mans a l’obra. El lleure, en tant que àmbit educatiu, també s’hi ha de sentir interpel·lat a explorar i a aprofitar al màxim tot el que pot aportar l’aprenentatge servei.
