L’aprenentatge servei, conegut com a tal, no fa tants anys que va començar a fer-se un lloc en l’àmbit educatiu. Però hi ha molts projectes que sota un altre nom realitzen la mateixa funció, la de despertar als alumnes la inquietud d’ajudar les persones del seu entorn per a fer-lo millor. El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei fa dotze anys que lidera l’expansió i consolidació d’uns projectes que volen implicar les escoles i tots els agents transformadors de la societat. Parlem amb Laura Campo, coordinadora del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei.
El Centre Promotor d’ApS és relativament jove. D’on neix el convenciment que feia falta un espai que promogués l’aprenentatge servei?
El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és un projecte compartit per institucions que lidera la Fundació Jaume Bofill que el que vol és impulsar la proposta educativa de l’aprenentatge servei en tots els àmbits i a tots els centres de Catalunya. El centre neix arran de conèixer l’aprenentatge servei a nivell internacional i veient que també té sentit que s’impulsi a Catalunya. A més a més, de seguida es veu que la metodologia de l’aprenentatge servei té molt a veure amb la tradició pedagògica catalana.
El centre promotor és, doncs, l’ànima de l’ApS a Catalunya.
Som la gent que ho hem pres com a missió entenent que val la pena obrir-ho a tothom. I treballem amb dos principis molt clars: el de no apropiació i el de reconeixement perquè a Catalunya hi ha molt bones pràctiques que ja funcionen. El Centre Promotor ja fa 12 anys que va néixer i tot plegat ha canviat molt. Sempre hem treballat per un objectiu comú, però ara hem aconseguit que les entitats que formen part del grup hagin incorporat l’aprenentatge servei a les seves missions i això és el gran resultat del treball en xarxa que s’ha fet.
Quan mireu enrere, com veieu el trajecte fet?
Primer, cal destacar que hem avançat molt. Hi ha hagut dos moments molt clars. El primer va ser un moment d’expansió, durant el qual es va fer molta formació, es van replicar molts projectes i es va treballar molt dur perquè la gent s’ho fes seu i que ho incorporés a la seva manera de treballar. Ara estem en un moment en què estem posant l’èmfasi en la bona qualitat dels projectes. Cada vegada més ens preocupem perquè siguin iniciatives en què els joves hi participin, que siguin avaluats, que hi hagi propostes de perfecció o que les entitats que hi participen s’ho facin seu.
On situem la vostra funció: acompanyament, assessorament o consell?
Quan nosaltres decidim que volem consolidar l’ApS ho fem a través de diverses vies. Fem algunes accions de manera conjunta i treballem per la difusió amb una pàgina web on donem veu a les bones pràctiques, fem una convocatòria d’ajuts econòmics a nous projectes, jornades presencials bianuals, publicacions de materials, a banda, és clar, de l’assessorament i l’acompanyament. A més a més, cadascuna de les entitats aporta amb la seva expertesa i per tant, el GREM avança en la recerca, l’ICE en la formació, les federacions de lleure en els seus àmbits, etc..
Parles de bones pràctiques. Quan es converteix un projecte d’ApS, en un exemple a seguir?
Saber quines bones pràctiques és difícil, sobretot tenint en compte que no ens apropiem dels projectes que es duen a terme. Hi ha bones pràctiques en els àmbits del medi ambient, de l’ajuda entre iguals, de salut, de cooperació, de l’intercanvi generacional… Si bé és veritat que en els darrers anys hi ha hagut una evolució clara de les entitats. Ens havia costat arribar a les entitats socials, però des de fa un temps han assumit un nou rol molt actiu dins el paradigma de les ciutats educadores.
Són un mirall d’aquest canvi de mentalitat que ha portat a la conclusió que no només l’escola educa.
Una vegada més, això és real. El concepte de les ciutats educadores és força antic, però cada vegada més arriba a la realitat. I és no pot ser d’una altra manera. L’escola sola no pot perquè la societat és molt complexa, es dibuixen molts reptes i si no ens posem tots a treballar a una xarxa de veritat, no té sentit. L’escola se n’ha adonat, però també les entitats.
Per tant, el desenvolupament de projectes d’aprenentatge servei és cada vegada més rellevant i necessari?
Els projectes d’aprenentatge servei són innovadors i aporten una oportunitat a les escoles de treballar per competències, mitjançant nous reptes i amb la possibilitat de treballar els valors d’una forma molt viscuda. L’ApS és la prova que l’educació transforma perquè ajuda a què els aprenentatges siguin reals i significatius i contribueix a la cristal·lització de la idea que tothom pot fer alguna cosa per als altres.
Quins són els propers passos que ha de seguir el Centre Promotor?
Cada vegada més, ens imaginem el Centre Promotor com una xarxa extensa de tots aquells que se sentin a prop de l’aprenentatge servei, ja sigui proporcionant materials sobre avaluació com hem fet els darrers mesos, o buscant nous espais. L’extensió dels projectes s’ha aconseguit, però hi segueix havent gent que no sap què és. I aquí tenim feina, encara. Però també tenim la missió d’obrir noves línies innovadores i amb futur, un exemple en són els ajuts econòmics que ara són oberts per als projectes vinculats a les finances ètiques i a les noves tecnologies.
