El passat 8 de gener el president de la Generalitat Salvador Illa signava un acord de col·laboració amb Andreas Schleicher, director del programa d’Educació i Competències de l’OCDE. L’objectiu d’aquesta col·laboració en marxa és captar tot el talent d’aquest organisme internacional, organitzador de les conegudes proves PISA, per diagnosticar l’estat actual del sistema educatiu a Catalunya, fer-ne propostes de millora, i avaluar-ne l’impacte.
Tota ajuda és poca perquè el sistema educatiu a Catalunya assoleixi l’excel·lència des de l’equitat. No obstant això, i des d’una lectura crítica de la mesura política, cal posar el focus no en allò present en l’acord, sinó en allò absent. Signar-lo sense l’acompanyament d’altres mesures complementàries no deixa de resultar sospitós ideològicament, i inquietant pedagògicament.
Aquesta signatura fa que em pregunti per què no s’ha acompanyat d’una altra de similar amb el Centre Promotor de l’Aprenentatge-Servei, per exemple, i aprofitar tot el potencial pedagògic d’aquest espai plural i representatiu per orientar el sistema educatiu cap a la construcció d’una autèntica ciutadania democràtica.
Certament, PISA avalua l’assoliment competencial en coneixements instrumentals d’una mostra representativa d’alumnat de quinze anys. En el supòsit que l’acord donés bons fruits, i l’alumnat català acabés essent avaluat com altament competent després de tot l’assessorament, sempre quedarà la pregunta oberta: altament competent… per a què? L’APS no solament proporciona un espai natural per a l’enfortiment de les competències de l’alumnat de forma globalitzada, sinó que a més a més proporciona una finalitat clara: la transformació de la societat des de la millora de les comunitats locals.
L’APS afavoreix l’aprenentatge d’aquests sabers d’una manera contextualitzada, responent a una necessitat social
PISA se centra en sabers instrumentals com la llengua, la matemàtica o les ciències, de forma desagregada. L’APS afavoreix l’aprenentatge d’aquests sabers d’una manera contextualitzada, responent a una necessitat social, facilitant la interacció entre sabers de forma integral, partint de la motivació de l’alumnat i dotant de significat el seu aprenentatge. Des de 2018, PISA també avalua la competència global –una forma particular d’apel·lar a l’educació per la ciutadania. I quina millor educació per la ciutadania que la que ofereixen els projectes d’APS? En ells, aquesta dimensió cívica i ètica no esdevé una abstracció sinó un exercici tangible de posar l’aprenentatge al servei de les necessitats de les persones aprenents i el seu entorn.
L’avaluació de PISA es du a terme un cop cada tres anys, amb una mostra limitada, i per part d’especialistes externs que dirigeixen el procés avaluador. L’APS, en canvi, pot exercitar-se els 365 dies de l’any, pot aplicar-se a totes etapes educatives i requereix un procés d’avaluació permanent que implica el conjunt de la comunitat educativa.
La lògica de PISA empeny els sistemes educatius a fixar-se en els resultats d’acord amb uns estàndards prefixats, i a promoure implícitament una cultura de la competitivitat. Tanmateix, l’APS posa el focus sobretot en els processos d’aprenentatge, amb una atenció a la diversitat i la singularitat de les persones participants en els projectes, i creant una atmosfera de col·laboració dins i fora de l’escola.
En definitiva, PISA és un marc de diagnòstic i proposta, mentre que l’APS és un marc d’acció i transformació. Si volem un sistema educatiu millor, amb un alumnat altament competent, enfortim la implantació de l’APS i de ben segur que, d’aquí a tres anys, la mostra d’alumnat que serà avaluada per PISA traurà molt millors resultats que en l’actualitat. President Illa: ja tardeu a signar un acord de col·laboració amb la comunitat de l’APS, i altres de similars, per a què el que heu formalitzat prèviament amb l’OCDE sigui alguna cosa més que una operació de màrqueting pedagògic i amb el pas del temps no quedi en mer paper mullat. Encara hi sou a temps.
El Diari de l’Educació, 2025