Fa temps havia reflexionat i escrit sobre els eixos transversals (temàtiques de rellevància social) en els currículums dels diferents nivells educatius i la seva importància per l’educació en valors. Ja n’era conscient que el concepte d’eix transversal pot tenir moltes accepcions i per tant podia ser aplicat en moltes situacions, la ubicació o funció d’una carretera, una decisió política, un projecte, etc. És a dir, que es podia aplicar en diferents àrees, a banda de l’educació, com la geometria, l’empresa, en medicina, en urbanisme o en la recerca. Últimament, m’ha cridat l’atenció l’existència d’un eix polític, ideològic, de valors amb molta capacitat de transversalitzar la vida quotidiana i la construcció de pensament. Fent servir molts instruments com eslògans o dades falses, aquest eix es va dibuixant de forma presencial en el territori.
L’extrema dreta i els seus postulats ideològics, per exemple, “primer els nacionals” en totes les seves versions, van guanyant territori ideològic i físic. Aquest principi, s’estén per diferents capes socials i travessa tots els àmbits de la vida i activitats, configurant i modificant criteris bàsics de justícia i equitat social. Primer els nacionals és una idea i manifestació segregadora i racista, que vol excloure els immigrants en un país en què si rastregem els nostres orígens només en dues o tres generacions anteriors la gran majoria som immigrants, sense entrar en els grans moviments migratoris de la nostra història. O si considerem que, recentment durant unes quantes dècades, érem nosaltres els que hem estat emigrants i immigrants en altres països europeus. Curiosament, molts d’aquests que van emigrar per buscar una vida millor o els seus familiars, ara són qui rebutgen aquests immigrants que, com feien ells, ara fan les feines que nosaltres no volem fer i en condicions inhumanes. Els mou l’eslògan “primer els nacionals”, per molt difícil que sigui concretar qui són els nacionals. Aquest principi, i altres que es defensen des de l’extrema i no tan extrema dreta, travessen i impregnen d’antivalors la globalitat de la vida quotidiana negant els drets bàsics recollits en els Drets Humans. El primer podria ser el dret a emigrar per buscar una vida millor.
Els immigrants pobres o sense recursos, doncs els rics no tenen cap inconvenient i són benvinguts, fan treballs socialment imprescindibles per sous de misèria, i paguen impostos si es que tenen papers per poder-ho fer. Els estudis sociològics neguen la relació directa entre immigrants i delinqüència, i apunten com a factors determinants els socioeconòmics. És per això i per drets humans bàsics, que l’Estat els hauria de protegir, donar seguretat i assegurar el seu benestar fent servir els recursos necessaris. L’argument que els estrangers destrueixen la nostra identitat cultural i la cohesió social no es sustenta en tant que històricament la nostra identitat cultural és dinàmica i resulta d’un mestissatge. En tot cas, la seva presència és una oportunitat d’enriquiment mutu i una obligació per les administracions d’establir polítiques inclusives.
Els drets humans, l’acollida i la igualtat haurien de ser els veritables eixos transversals de la convivència.
Des d’una visió cosmopolita, humanitària i de justícia social l’emigració no hauria de ser restringida doncs es limiten i neguen drets bàsics, entre d’altres per un fet aleatori d’haver nascut en un altre lloc del qual han hagut de marxar per sobreviure. Llocs i països en què nosaltres, països desenvolupats o del nord global, històricament tenim una gran responsabilitat en la seva situació econòmica. En tot cas les polítiques haurien de ser d’ajut aquests països perquè la seva població no hagi d’emigrar i evitar les grans allaus que són impossibles d’assimilar a curt termini pel país receptor, i que no trobin les condicions de vida digna que esperaven. Ningú ho deixa tot i es juga la vida sense una necessitat imperiosa i una vegada fet han de ser acollits per humanitat i per qüestions legals.
El principi supremacista de “primer els nacionals” que està travessant amb força la vida política i la vida quotidiana, ara mateix a Europa i Estats Units es fonamenta en la desigualtat i en la discriminació per raons d’origen, nivell econòmic, ètnia, religió, totes elles d’un grau elevat d’arbitrarietat i aleatorietat per als ciutadans que ho han de patir, però també per als que ho fan servir com a argument de superioritat. Ningú ha triat on ha nascut i les seves condicions de vida. El dret a la lliure mobilitat per cercar una vida millor, a la igualtat davant la llei, a tenir una vida digna com a persona, a participar en la vida econòmica, social i cultural en igualtat de condicions, a tenir garantits els drets fonamentals i altres drets bàsics ja estan recollits fa molts anys en la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquests haurien de ser els eixos transversals en forma de xarxa en la nostra societat.
El Diari de l’Educació, 2026