El Projecte Buchenwald és un projecte d’institut que busca recuperar i defensar la memòria històrica per tal de construir un pensament obert, crític i democràtic. Aquest projecte s’impulsa durant els dos anys de batxillerat a l’Institut Bruguers de Gavà i compta amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen, una associació orientada a defensar els drets morals i materials dels deportats del franquisme a camps de concentració nazis i preservar la seva memòria.
El projecte es vertebra a través de la matèria d’Història de 2n de Batxillerat, que recorre la història d’Espanya des de la Restauració fins a la Transició, encara que ja n’apareixen pinzellades a 1r per començar-hi a involucrar els alumnes. L’integren gran quantitat d’activitats, que varien en funció de l’any. Tot i així, el més important és el tractament que se’n fa, ja que es deixa espai constant a la reflexió, la iniciativa personal i el debat col·lectiu.
El projecte comença cada dia a l’aula, en les classes de currículum obligatori, enfocades des d’una mirada crítica que pretén mostrar la història com la base de la realitat actual. La matèria s’imparteix des de l’actualitat cap al passat, per tal d’anar trobant les causes de cada fet, debatent i lligant passat i present.
Entre les activitats hi ha anar a obres de teatre, i els alumnes de 1r de batxillerat organitzen la seva pròpia obra, que representen davant l’alumnat d’altres centres de Gavà. També s’estableix un cinefòrum i diverses conferències, com la d’en Jordi Cantavella, autor de El Brigadista, llibre llegit prèviament, o la d’en Manuel Escobar, del meu pare, que ens va explicar la seva experiència com a infant en un internat d’Auxilio Social a finals del franquisme. Les activitats, per tant, poden variar en funció de la iniciativa personal. A més a més, es fan activitats d’indagació en la vida a Gavà durant el franquisme i es participa activament en actes antifeixistes de la ciutat, com la commemoració per les víctimes de l’Holocaust.
Les principals activitats del projecte són tres: la redacció d’un diari de la Guerra Civil, la realització de la Ruta de l’Exili i l’estada al camp de concentració de Buchenwald.
El diari de la Guerra Civil consisteix en la redacció d’un diari personal d’un personatge imaginari que visqués durant aquest període. L’activitat dóna llibertat de creació tant en el què com en el com. Posteriorment, es fa un acte de lectura de fragments de diaris durant el dia de Sant Jordi davant els alumnes de 1r de batxillerat.
La Ruta de l’Exili, per altra banda, és una visita guiada per l’Assumpta Montellà, autora de La Maternitat d’Elna, seguint el recorregut de la platja d’Argelers, la Maternitat d’Elna i la tomba d’Antonio Machado, a Cotlliure. A la tornada es fa un exercici de creació personal, sigui escrivint o pintant, sobre les sensacions i reflexions personals durant la ruta, i s’elabora un mural a partir dels escrits, poemes, fotografies i pintures.
El projecte culmina amb l’estada durant una setmana a l’alberg del camp de concentració de Buchenwald. Es visita Weimar i els camps de concentració de Buchenwald i Dora, i es fan diversos tallers creatius i activitats d’expressió emocional, per tal de compartir els sentiments que van aflorant durant l’estada. A més a més, s’intercanvien impressions amb alumnes alemanys sobre el paper del feixisme en els nostres respectius països.
Per acabar, els alumnes fan conferències a alumnes de 1r de batxillerat del seu centre i d’altres centres de Gavà per promoure el Projecte Buchenwald i la memòria històrica.
Jo vaig viure el projecte amb plena intensitat i implicació i penso que ha suposat un gran salt qualitatiu en qui sóc. En alguns moments em vaig sentir fràgil, consternada per la barbàrie i la misèria de la realitat que estava descobrint. D’altres, empoderada, amb ganes de lluitar contra les injustícies i els abusos de poder patents a la societat actual. Però, sobretot, l’adquisició última que vaig fer és veure el valor de la vida. Em vaig sentir profundament agraïda pel que tinc, per les persones que estimo i per les grans oportunitats que se’m donen. I més enllà d’això, he estat capaç d’entendre que tots compartim sentiments, anhels i desitjos, i que tothom ha de tenir el mateix dret a la vida i a les oportunitats.
En perspectiva, m’adono dels aspectes que fan tan potent aquest projecte.
Per començar, la memòria històrica és essencial i necessària en l’educació de les persones. Necessitem conèixer per entendre la realitat d’avui i actuar amb criteri. És la ignorància la que porta a permetre i ser manipulables davant les injustícies. I a Espanya, hi ha un alt grau de desconeixença del nostre passat. Nosaltres vam conèixer, i gràcies a aquest coneixement, sense ser del tot conscients de què estava passant, vam sentir i vam ser moguts pel que anàvem descobrint.
Per un altre costat, aquest sentiment no plenament conscient es va explicitar gràcies a les activitats de creació, com els tallers al camp de concentració de Buchenwald, que ens obligaven a mirar-nos a nosaltres mateixos i a identificar i situar què sentíem i pensàvem.
Les concepcions de cadascú es contrastaven amb debats, que ens permetien alhora conèixer a un nivell més humà els companys i enriquir-nos de les seves opinions i punts de vista, i això ens obligava a anar més enllà dels nostres propis pensaments i a compartir. Ens vam sentir part d’un col·lectiu on tothom descobreix, als companys i a un mateix, i que s’ajuda a construir-se mútuament.
A més a més, hi havia gran espai per a la iniciativa personal, de manera que es donava la possibilitat d’implicar-se més enllà de les activitats bàsiques en el grau que es volgués, i en aquest marge vam fer grans descobriments. A mi, per exemple, que el meu pare parlés d’una època tan dura de la seva vida amb plena sinceritat davant de la classe, em va permetre veure’l i emocionar-me des d’una nova perspectiva, donant-me un espai que potser no hauria trobat fora del projecte.
I sobretot, la clau de l’èxit d’aquest projecte són les dues professores que el tiren endavant, la Sandra Avellaneda i la Gemma Marín. Perquè són persones compromeses i valentes, que no s’han resignat a impartir el currículum i ja està, sinó que han buscat anar més enllà, implicar-se i implicar-nos, i que, a batxillerat, un nivell molt limitat a la transmissió de coneixements, han volgut fer el que realment és important: educar.
L’empremta d’aquest projecte la portem tots i ens acompanya en les activitats que fem i en les decisions que prenem. Ens hem mobilitzat col·lectivament dins de l’institut contra decisions que no ens havien tingut en compte, hem donat suport a campanyes com la de «Casa nostra, casa vostra» per a l’acollida de refugiats i hem participat en reivindicacions estudiantils contra la LOMCE i el 3+2. Penso que el projecte està tan profundament lligat a la realitat i l’ésser humà, a l’educació moral, que els aprenentatges que origina tenen conseqüències necessàriament sobre la realitat, sobre les decisions i els compromisos que cadascú adquirirà, les causes que voldrà defensar i les accions que emprendrà.
