Autor: Xus Martín

“Com afrontes que hi hagi persones amb èxit a classe i que tu passis desapercebut?” Aquesta és una de les preguntes que es fa en Franche, un jove gitano de divuit anys en el seu relat digital personal. Un relat que va trigar mesos en elaborar i editar. El vídeo només dura quatre minuts. Per què, doncs, tant de temps en crear-lo? Els relats digitals personals (RDP, a partir d’ara) són històries curtes, que tenen una durada d’entre tres i quatre minuts, que es narren en primera persona mitjançant tècniques audiovisuals i amb un important grau d’implicació per part de…

Més enllà del desig de trobar feina, les seves expectatives davant la formació són incertes i diverses. La majoria comenta que té ganes d’aprendre “coses que serveixin per a alguna cosa”, altres es mostren indiferents, i altres desconfiats davant discursos que sonen massa bé per ser veritat. Tots, però, comparteixen l’experiència d’haver estat mals estudiants i certa repulsa a allò que té a veure amb l’àmbit acadèmic. Circumstàncies que el professorat coneix prou bé i que tindrà en compte en la seva intervenció. A diferència de l’escolaritat obligatòria, en els PFIs hi ha un biaix important pel que fa a…

En l’àmbit educatiu la tribu és considerada un element que enriqueix la criança i el procés de creixement  dels infants. Quan hom evoca el proverbi africà “per educar un infant es necessita la tribu sencera” ho fa per destacar el valor d’aquelles contribucions que arriben de persones i col·lectius que a priori no tenen assignat el rol d’educar (com sí tenen mestres i progenitors) però que són essencials per garantir un bon desenvolupament dels més joves en la comunitat. Contribucions que agafen formes diverses, com ara experiències, tasques de cura, relacions properes, acompanyament, o transmissió informal de coneixements, entre altres.…

Amb nervis i una mica de vergonya, els més extravertits inicien la xerrada apuntant dues idees que aniran desenvolupant al llarg de la sessió. La primera, l’experiència generalitzada que la seva etapa escolar ha estat un desastre. La segona, el convenciment que la UEC els ofereix una nova possibilitat que cal aprofitar. Mica en mica, amb l’ajut de l’educadora, els joves van desgranant els elements que consideren claus en el seu procés de recuperació. Ho fan de manera espontània, sovint a petició de les preguntes que els adrecen els companys i companyes universitàries. Tot i la dificultat de sintetitzar en…

És divendres tarda a quarts de cinc, l’hora en la que els infants surten de l’escola. Jo faig el transbord de la línia lila a la línia verda. El metro marxa just quan arribo a l’andana i sec a esperar el següent. Al meu costat, sense mirar-me, seu una nena que no deu tenir mes de vuit anys i amb ella un noi una mica més gran (després sabré que és el seu germà). Em semblen massa petits per anar sols i potser per això m’hi fixo. Pel to moreno de la seva pell, i pel cabell enrinxolat de la…

1. Abraçada Tot i la bona acollida de la foto, aquesta no deixa de ser una imatge fixa d’una seqüència d’accions. En el vídeo veiem un noi alt, prim i negre al qual li costa mantenir-se dret. Una noia més baixa que ell i blanca l’agafa per la cintura, l’ajuda a seure’s i li ofereix una ampolla d’aigua que porta a la butxaca de l’armilla vermella que la identifica com a voluntària de Creu Roja. La noia subjecta el cap del noi mentre ell, atordit, beu. El jove esclata a plorar de manera convulsa, mira la noia, fa un gest…

Recentment ha començat el que serà el curs escolar més anòmal de la història. Infants i adolescents han trepitjat escoles i instituts per primera vegada en sis mesos. Sis mesos –vacances incloses– que cada família ha sortejat com ha pogut. I cada equip docent també.

La figura autoritària i distant del mestre ha mutat cap a un model més proper i càlid, que ajuda els infants, els estima i els hi ho demostra. Tot i això, hi ha relacions que no rutllen i, quan això passa, els nois i noies queden, en bona part, desemparats.

L’any 1965, Paulo Freire va escriure ‘L’educació com a pràctica de la llibertat’, un cant a l’esperança dels pobles oprimits i una oportunitat per llegir l’educació en clau alliberadora. Tot i els anys que fa de la proposta, i de les nombroses pràctiques que ha generat arreu, és obvi que no la podem considerar, ni de bon tros, obsoleta.

El ‘nostre’ Grup d’Ajuda Mútua el formen vuit joves d’entre 19 i 21 anys. Allò que els convoca no és tant un problema comú com una trajectòria difícil que han d’encaixar i unes ganes immenses de tirar endavant. I el GAM els permet caure sense trencar-se.