Noies i nois arriben amb les motxilles plenes (que no buides) d’experiències, relacions, activitats, emocions, i coneixements però també d’ensurts i absències que han anat elaborant durant una travessa que se’ls ha fet llarga i feixuga i que, a les postres, no sempre han entès. Només alguns d’aquests coneixements, pocs, estan directament vinculats als aprenentatges escolars.
Psicòlegs infantils ja ens han advertit de la despesa emocional que la Covid ha tingut en la canalla i de la necessitat que des de les escoles es tingui cura del seu benestar, i es doni temps perquè qui vulgui pugui posar paraules i compartir la seva experiència.
Mestres i educadors de tots els cicles s’afanyen a crear espais reparadors que des de la quotidianitat ajudin als infants i adolescents a pair allò que han viscut però també a trobar les eines que els permetin afrontar amb prudència, però sense por, la vida. Espais on la cooperació, l’ajuda entre iguals, la calidesa en les relacions, el reconeixement de cada un dels membres del grup, o el respecte als diferents ritmes tenen més sentit que mai. També és el moment de decidir quins han de ser els aprenentatges claus, i com es treballaran al llarg del curs.
En un moment en que la societat s’afronta a un problema sanitari sense precedents, però també social, l’escola no pot mirar cap una altra banda, o funcionar com si res no hagués passat o entossudir-se en recuperar allò que l’any passat “tocava” i no es va fer.
Es en aquesta situació convulsa i incerta on la recerca cooperativa orientada al bé comú que defensava John Dewey ens sembla més oportuna que mai. Una vella (i bella) proposta que ens pot ajudar a entomar amb èxit una de les funcions de la institució escolar: transmetre a les noves generacions els coneixements que la societat considera necessaris per la vida en comú.
Els projectes integrats, els projectes de treball, la ciència ciutadana i d’altres propostes metodològiques recullen, en bona part, l’esperit de la recerca cooperativa, si bé no totes, ni sempre, apunten al bé comú. I és precisament l’orientació social la que modifica radicalment un projecte i la que, en aquests moment, pot ajudar als nois i noies a entendre, assumir i preparar-se per fer front a la situació actual marcada per la pandèmia.
Defensem els projectes de treball (i propostes afins) com a metodologia especialment eficaç per aconseguir una formació humana i intel·lectual de qualitat. I ho fem apel·lant al seu compromís amb tres drets que considerem bàsics en la infància i l’adolescència: el dret a aprendre, el dret a (poder) confiar en els altres i el dret a sentir-se útil a la comunitat.
Dret a aprendre
L’activitat de recerca, pròpia dels projectes de treball, afavoreix els aprenentatges en la mesura que estimula la funció activa del pensament. Mentre investiguen, els infants es plantegen interrogants, formulen hipòtesis, es comprometen amb la cerca de respostes, recopilen informació, la contrasten, organitzen, observen, experimenten i duen a terme altres procediments que exigeixen una intensa activitat intel·lectual. La interdependència positiva entre els diferents membres del grup afavoreix la implicació de cadascun d’ells en la recerca.
A nivell didàctic els projectes permeten entomar problemes de manera globalitzada fugint de la fragmentació de sabers i de la compartimentalització dels coneixements pròpia de les assignatures. Quan els projectes incorporen la projecció social els aprenentatges s’intensifiquen en la mesura que esdevenen imprescindibles per millorar una situació determinada.
Dret a confiar en els altres
Establir relacions basades en el respecte i la confiança és clau per un bon desenvolupament de la personalitat. Relacions amb els adults però també amb els iguals.
Els projectes de treball generen interaccions continues amb els companys, afavoreixen vivències positives de reconeixement individual i faciliten mostres d’afecte i de companyonia. També situacions de desacord i malentesos que els nois i noies han d’aprendre a gestionar. La confiança en cada membre del grup, la responsabilitat davant els iguals i el sentiment de col·lectivitat es construeixen a mesura que avança el projecte.
El fet que la recerca s’orienti al benefici de la comunitat eixampla el cercle de relacions, incorporant altres persones amb les que els nois i noies estableixen vincles afectius. Si bé la proximitat física ho facilita, durant el confinament moltes escoles ens han mostrat que no imprescindible. El projecte “contes per gent gran”, que incorpora la lectura de contes per telèfon a avis que viuen sols, és un bon exemple.
Dret a sentir-se útil a la comunitat
La construcció d’un autoconcepte positiu depèn de molts factors. Probablement un dels més importants sigui l’experiència de “ser capaç de”. Sovint en educació s’ha primat el recolzament als infants i s’ha menystingut l’impacte que tenen en la seva formació les situacions en les que són ells qui ajuden als altres.
Els projectes amb servei a la comunitat proporcionen a infants i adolescents l’experiència de ser útils i de tenir quelcom de valor a oferir a la societat. Els permeten contribuir en la realitat de la qual participen, i desenvolupar el compromís social i la responsabilitat davant els esdeveniments i problemes que els envolten. Són també font de satisfacció i generadores d’autoestima en adonar-se’n que amb esforç i generositat es pot millorar el benestar d’altres persones o optimitzar l’entorn.
I , a més, els participants en un projecte de treball amb projecció social descobreixen que la recerca i els aprenentatges tenen una dimensió ètica que els dota de sentit i que mai no s’hauria d’obviar.
Som conscients que les mesures de seguretat necessàries per combatre la pandèmia fan difícil el contacte directe de l’alumnat amb les entitats de l’entorn, però també que aquest contacte proper no és requisit imprescindible per implicar-se en projectes de recerca amb servei a la comunitat.
A modus d’exemple (o d’inspiració) en aquest link podeu trobar nombroses experiències d’aprenentatge servei protagonitzades, per alumnes de diferents edats, durant les setmanes de confinament viscudes el curs anterior.
El Diari de l’Educació, 2025