El passat 19 de març, a l’espai de Rosa Sensat, vam celebrar la jornada “Recuperem el sentit del Servei Comunitari”, convocada pel Centre Promotor d’Aprenentatge Servei de Catalunya.La trobada va néixer d’una preocupació compartida: ens trobem en un moment especialment crític pel que fa tant al desplegament del servei comunitari com al seu sentit pedagògic i social. Després de deu anys del decret que el regula, es fa evident la necessitat d’aturar-nos, analitzar el camí recorregut i preguntar-nos, col·lectivament, quin impuls nou necessita avui aquesta proposta educativa.
La jornada s’emmarcava en la reflexió oberta del manifest Salvem el Servei Comunitari, un text que vol contribuir a ressituar el servei comunitari com una pràctica educativa clau, vinculada a la justícia social, la participació comunitària i la formació integral de l’alumnat. Lluny de limitar-se a una denúncia, el manifest ofereix una lectura crítica de les dinàmiques actuals i planteja línies d’acció per reforçar el valor educatiu i transformador de l’aprenentatge servei.
Amb aquest horitzó, la jornada va voler ser un espai de diàleg, de posicionament col·lectiu i de construcció de xarxa. Ens vam proposar presentar i debatre el manifest, sumar-hi adhesions de persones, institucions i entitats, i enfortir aliances amb altres agents educatius, socials i comunitaris disposats a treballar en aquesta mateixa direcció.
Ens trobem en un moment crític tant pel que fa al desplegament del servei comunitari com al seu sentit pedagògic i social
La trobada va recollir veus diverses i complementàries. D’una banda, es van presentar les conclusions d’un grup de treball format per professorat i equips directius amb una llarga trajectòria en aprenentatge servei, que van compartir la seva anàlisi de la situació actual i van formular propostes concretes de millora. De l’altra, vam donar la paraula a persones assistents procedents de les administracions públiques —Departaments de la Generalitat, Ajuntaments, Diputació—, així com a professorat, entitats socials i moviments de renovació pedagògica. Les seves aportacions van permetre valorar què ha suposat aquesta dècada de servei comunitari, quins avenços s’han consolidat i, sobretot, què caldria per donar-li un nou impuls.
Una de les idees més rellevants que va travessar tota la jornada és que sabem molt sobre l’aprenentatge servei. No es tracta d’una innovació emergent ni d’una moda pedagògica passatgera. És una metodologia sòlida, contrastada i amb evidència acumulada. Sabem que millora els aprenentatges, que activa competències clau per a la vida democràtica, que enforteix el vincle entre educació i comunitat i que pot esdevenir una experiència profundament transformadora per a l’alumnat, per als centres, per a les entitats i per al conjunt del territori. En un context social i polític en què educar per a la democràcia és més urgent que mai, l’ApS es reafirma com una eina de primer ordre.
Però la jornada també va deixar clar que no n’hi ha prou amb fer aprenentatge servei: cal fer-lo bé. I fer-lo bé vol dir evitar que esdevingui una pràctica superficial, puntual o desvinculada del projecte educatiu. Vol dir assumir que l’ApS i el servei comunitari no poden quedar reduïts a una obligació formal ni a una activitat complementària, sinó que han de formar part d’una estratègia educativa central orientada a formar una ciutadania crítica, compromesa i competent.
Per això, el tancament de la jornada va posar l’accent en cinc condicions imprescindibles per obrir una nova etapa. Aquestes condicions no són accessòries: són el marc necessari perquè el servei comunitari recuperi sentit, qualitat i capacitat transformadora.
La primera és el compromís i el lideratge del Departament d’Educació. Si volem consolidar l’ApS i el servei comunitari com una política educativa de qualitat, cal un suport decidit i sostingut de l’administració educativa. No n’hi ha prou amb regular-ne l’obligatorietat; cal lideratge estratègic. Això implica situar l’ApS com una prioritat de les polítiques educatives, dotar els centres de marcs clars de qualitat, garantir recursos, formació i acompanyament, incorporar-lo als plans de centre i als dispositius d’avaluació, i reconèixer institucionalment el temps i la dedicació que requereix.
La segona condició és fer real el paradigma de la ciutat educadora. L’educació no passa només dins l’escola, i el territori no pot ser un simple escenari d’activitats puntuals. Cal entendre municipis, serveis, equipaments i entitats com a agents educatius de ple dret, capaços d’oferir contextos reals perquè l’alumnat s’impliqui en problemes i necessitats del seu entorn. Passar d’una lògica de sortides a una relació estructural entre escola i territori és essencial si volem que el servei comunitari tingui una veritable dimensió cívica i comunitària.
La tercera és establir acords municipals estables i comissions de governança. Sense estructura no hi ha sostenibilitat, i sense governança compartida no hi ha qualitat. La jornada va remarcar la necessitat de disposar d’acords institucionals clars entre administracions locals, centres i entitats, així com de comissions municipals d’ApS amb capacitat real de planificació, coordinació i seguiment. Només així es pot garantir l’equitat territorial i la continuïtat dels projectes més enllà dels cursos acadèmics o dels canvis de persones concretes.
La quarta condició és reconèixer plenament el paper educatiu de les entitats. Sense entitats, no hi ha aprenentatge servei; tanmateix, massa sovint encara se les tracta només com a espais d’acollida. La jornada va insistir que cal superar aquesta mirada limitada i avançar cap a relacions de partenariat real. Això vol dir incorporar les entitats en el codisseny dels projectes, reconèixer el seu saber com a coneixement educatiu rellevant, evitar dinàmiques extractives i preveure recursos, suport i temps perquè la col·laboració sigui equilibrada i sostenible. En l’actual context, les entitats són també espais de cohesió social i de pràctica democràtica, i per això el seu paper és insubstituïble.
La cinquena i última condició és garantir lideratge i responsabilitats reconegudes. L’ApS no pot continuar depenent del voluntarisme de persones concretes. Necessita estructura, estabilitat i figures clau clarament reconegudes. D’una banda, cal consolidar la figura de responsable d’ApS als serveis educatius, amb funcions de dinamització territorial, suport als centres i articulació amb municipis i entitats. De l’altra, cal reforçar la figura de responsable d’ApS dins dels centres educatius, amb capacitat de lideratge pedagògic, coordinació docent i integració curricular. Però definir aquestes figures no és suficient: han de disposar de reconeixement institucional, temps assignat, formació específica i capacitat real d’incidir en l’organització dels centres.
Un millor Servei Comunitari exigeix polítiques sostingudes, responsabilitat compartida i una aposta decidida per la qualitat educativa i la transformació social
La jornada va acabar, així, amb una convicció compartida: ens trobem en un moment d’oportunitat. Disposem d’experiència, d’evidència i d’una base important de centres i entitats compromeses. El repte, avui, no és començar de zero, sinó avançar amb més coherència, més qualitat i més impacte. Això exigeix passar de projectes puntuals a polítiques sostingudes, de la iniciativa individual a la responsabilitat compartida, i de la simple implementació a una aposta decidida per la qualitat educativa i la transformació social.
Recuperar el sentit del servei comunitari vol dir, en definitiva, tornar a afirmar que l’aprenentatge servei no és un afegit, sinó una manera d’entendre l’educació: una educació amb rellevància social, amb compromís democràtic i amb voluntat de construir comunitat. I aquesta aposta només serà possible si assumim, de manera clara i decidida, les condicions que la poden fer viable.
Des del Centre Promotor d’ApS ens emplacem a convocar altres espais i accions per fer possible aquest nou impuls de la mà de les assistents i aquelles que se sumin al compromís amb aquesta aposta.
El Diari de l’Educació, 2026