Hi ha propostes educatives que no són una preparació per la vida, sinó una acció en la vida mateixa. Una acció amb efectes immediats sobre els reptes que es treballen, però que també prepara per fer millor les coses en el futur.
A l’Argentina, alguns pocs instituts d’educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Instituts públics “preuniversitaris”, s’autoanomenen. El Colegio Nacional de Buenos Aires n’és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio no podia haver-ne un altre.
El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat. Davant l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa.
Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctimes d’un tracte no respectuós. L’objectiu és formar persones resistents a tot intent de dominació que siguin capaces de comprometre’s en projectes comuns.
Al llarg del curs passat s’han produït reiterats incidents amb motiu de la presència dels anomenats MENA (menors estrangers no acompanyats) a Catalunya. Els mitjans no han cessat de transmetre informacions on resulta difícil distingir entre els esdeveniments i les posicions ideològiques.
L’aprenentatge servei no podrà generalitzar-se de manera sostenible si no aconsegueix bastir una xarxa local que connecti els diferents actors implicats en els projectes. Comptem amb prou elements per començar a teixir aquestes xarxes.
La nostra època és la de la confusió, l’abús del llenguatge i l’absència d’idees. És un signe dels temps des de la crisi de la Il·lustració. Un exemple és l’ús i abús que es fa de la idea d’acció comunitària.
Dormir a l’aire lliure, recollir herbes aromàtiques, banyar-se en un llac, fer la compra algun dia, aprendre un joc de cartes… i així fins a 20. Aquests “deures d’estiu” contribueixen al desenvolupament de la persona i respecten el seu dret al descans, l’esbarjo i el joc recollit a la Convenció dels Drets dels Infants.
El ‘nostre’ Grup d’Ajuda Mútua el formen vuit joves d’entre 19 i 21 anys. Allò que els convoca no és tant un problema comú com una trajectòria difícil que han d’encaixar i unes ganes immenses de tirar endavant. I el GAM els permet caure sense trencar-se.
El Diari de l’Educació, 2025