Browsing: General

L’any 1965, Paulo Freire va escriure ‘L’educació com a pràctica de la llibertat’, un cant a l’esperança dels pobles oprimits i una oportunitat per llegir l’educació en clau alliberadora. Tot i els anys que fa de la proposta, i de les nombroses pràctiques que ha generat arreu, és obvi que no la podem considerar, ni de bon tros, obsoleta.

El principal repte d’avui no és tant la creativitat, la capacitat d’innovació i l’eficient coordinació com la fonamentació de la nova cultura organitzativa en els valors, en la filosofia de les organitzacions que defineixen i caracteritzen el Tercer Sector Social.

Divuit centres educatius han merescut els Premis Aprenentatge-Servei 2019, un mosaic molt colorit de procedències rurals i urbanes; edats i nivells educatius diversos; centres públics, concertats i entitats socials; d’onze comunitats autònomes representades.

Hi ha propostes educatives que no són una preparació per la vida, sinó una acció en la vida mateixa. Una acció amb efectes immediats sobre els reptes que es treballen, però que també prepara per fer millor les coses en el futur.

A l’Argentina, alguns pocs instituts d’educació secundària depenen orgànicament de la Universidad de Buenos Aires (UBA). Instituts públics “preuniversitaris”, s’autoanomenen. El Colegio Nacional de Buenos Aires n’és un. Els alumnes li dèiem simplement El colegio, en una barreja de vanitat i orgull. Del colegio no podia haver-ne un altre.

El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat. Davant l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa.

Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctimes d’un tracte no respectuós. L’objectiu és formar persones resistents a tot intent de dominació que siguin capaces de comprometre’s en projectes comuns.

Al llarg del curs passat s’han produït reiterats incidents amb motiu de la presència dels anomenats MENA (menors estrangers no acompanyats) a Catalunya. Els mitjans no han cessat de transmetre informacions on resulta difícil distingir entre els esdeveniments i les posicions ideològiques.

L’aprenentatge servei no podrà generalitzar-se de manera sostenible si no aconsegueix bastir una xarxa local que connecti els diferents actors implicats en els projectes. Comptem amb prou elements per començar a teixir aquestes xarxes.

La nostra època és la de la confusió, l’abús del llenguatge i l’absència d’idees. És un signe dels temps des de la crisi de la Il·lustració. Un exemple és l’ús i abús que es fa de la idea d’acció comunitària.