“No veig clar això de que les criatures hagin de fer deures a l’estiu”, m’explicava una amiga. “Jo era un pare convençut i militant antideures i resulta que aquest agost les meves filles em van demanar quaderns de vacances i s’ho van passar molt bé omplint-los”, m’explicava una altra.
Doncs jo sí que ho tinc claríssim. Algunes tasques haurien de ser gairebé d’obligat compliment: es tracta sobretot de les experiències que són oportunitats educatives vitals fora del temps escolar, agradables i desitjades, però freqüentment demandants d’esforç.
Cal submergir-se en elles sense excuses, sense concessions a la mandra, sense por de caure, a tacar-se, a despentinar-se. L’estiu és molt llarg, amb temps per a tot.
Per exemple, aquí van a manera de check-list, 20 deures de vacances amb les seves petites coartades pedagògiques, per si les necessitem:
- Pujar a un arbre: millora la motricitat i la concentració. Els garrofers i les figueres són molt agraïts de pujar. Tampoc cal pujar a dalt de la copa!
- Fer una cabana amb sostre (no serveix un corralet) usant cordes, pedres, branques, potser teles…: millora l’orientació espacial, la força muscular, la coordinació de moviments.
- Dormir a l’aire lliure o almenys dins de la cabana, ben aïllats de la humitat del sòl i protegits amb mantes o sacs de dormir: s’educa la capacitat de preveure, superar pors, organitzar-se.
- Recollir herbes aromàtiques i fer colònia, vinagretes o infusions: millora els sentits, s’aprenen els noms de les plantes i s’exercita la paciència.
- Parar la taula amb estil i harmonia i després desparar-la: millora l’orientació espacial, el sentit de l’estètica i la responsabilitat.
- Lluitar amb pinyes: un joc prou agressiu i divertit, que millora la punteria i exigeix bastant autocontrol.
- Pescar capgrossos o granotes en una bassa, amb l’ajuda d’un caçapapallones o similar: millora l’observació, els reflexos i la motricitat fina. Bé, tampoc cal torturar els animalets: s’observen una estona i després es deixen en llibertat.
- Trepitjar l’herba descalços: millora la circulació, el sentit del tacte i l’atenció, perquè cal anar amb compte de no clavar-se una branqueta punxeguda o una pedreta.
- Fer-se el llit: millora moltes coses, però sobretot les cares de felicitat que posen la mare i el pare, cosa que també és important i necessària a l’estiu.
- Banyar-se en un llac o en un riu amb pedretes, bestioletes, algues, aigua gelada, la possibilitat d’una serp… Res a veure amb la piscina: tot un exercici de superació personal!.
- Llegir un llibre perquè sí, perquè agrada, estirat sota un pi, escarxofat en un sofà, assegut en un gronxador: millora la imaginació, el llenguatge i l’atenció.
- Curar-se un mateix després de pelar-se els genolls: netejar la ferida, posar-se un desinfectant, una tireta i seguir corrent: millora l’autonomia i l’optimisme.
- Sortir a la nit amb una llanterna a caçar sorpreses: els ulls brillants d’un gat, una cuca de llum, un gripau… millora la vista i ajuda a superar la por a la foscor.
- Aprendre un joc de cartes en què es perd, es guanya, se sumen o resten punts, hi ha estratègia o hi ha pura sort… Madura les relacions personals, la tolerància a la frustració, la memòria.
- Dedicar un temps a omplir un quadern de vacances: ¿per què no? Són bonics, donen idees, estimulen la memòria, enforteixen la concentració.
- Fer la compra almenys algun dia, en lloc del pare o la mare. Estimula el càlcul, la responsabilitat, les bones maneres…
- Escriure una carta com les antigues d’abans: amb paper i bolígraf, bona lletra, sense faltes ni guixades (caldrà fer un esborrany abans), amb dibuixos, ficant-la en un sobre, enganxant un segell, buscant una bústia per enviar-la, pensant en la persona que la rebrà. Estimula l’empatia, la bona lletra, l’ortografia, la paciència, l’amabilitat.
- Modelar objectes amb fang del camp -Res de plastilina! – recollint la terra argilosa, filtrant, barrejant-la amb aigua, pastant-la al punt. Millora l’observació, la motricitat, l’expressió artística.
- Aixecar-se molt aviat per veure la sortida del sol, gravar un vídeo del moment màgic… Millora la connexió amb la natura, l’observació.
- Observar en silenci -això és molt important! – el cel estrellat, les fases de la lluna, identificar constel·lacions, veure caure les Perseides a l’agost. Millora l’observació la paciència i l’autocontrol.
L’article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants reconeix el dret de la infantesa al descans, l’esbarjo, al joc, les activitats recreatives i a la plena i lliure participació en la vida cultural i de les arts.
L’estiu és un moment privilegiat per a exercir aquest dret, per tant, cal poder oferir als nens i nenes experiències com aquestes, intenses, positives, de les que deixen petjada i es recorden tota la vida.
No obstant això, molts nens i nenes no les poden gaudir: aquestes experiències, complementàries al temps lectiu a l’escola, requereixen que la família tingui vacances o un mínim de temps i recursos a l’estiu per poder proporcionar-les.
Els nostres deures com a famílies, educadors, ciutadans, consisteixen a eliminar en el possible aquesta desigualtat d’accés, perquè tota la infància tingui dret a poder gaudir dels deures d’estiu.
4 comentaris
No totes les famílies són de classe mitjana-alta ni tenen un nivell cultural que permeti entendre aquests deures tan “sofisticats”. Crec que tota proposta educativa ha de ser vàlida per tots els infants, sigui quin sigui el seu origen socioeconòmic. Al capdavall, estar mitja horeta diària repassant tranquil·lament conceptes o enriquint vocabulari amb un quadern d’estiu -tan menyspreat- no és incompatible amb res del que aquest article diu.
I no ho oblidem: els infants tenen drets inviolables, però han d’assumir progressivament més obligacions. Perquè si no passa el que passa: que arribem a adults necessitats de terapeuta, o que trobem aspirants a magisteri que no són capaços de superar una prova d’accés de nivell de l’antic 8è d’EGB després d’haver cursat i aprovat… un batxillerat!. Això últim només demostra que la seva formació, entre la qual segur que han gaudit d’aquests “deures d’estiu”, ha estat, si més no, una estafa.
Trist.
M’agrada “Que els pares tinguin vacances”. Molt poques vegades penseu en els fills de pares que no tenen vacances per Nadal, Semana Santa, ponts I aqueductes, que treballen el dia de Nadal I procuren esgarrepar com a molt 2 setmanes al Juliol.
En un pais on la conciliació familiar molts cops és una utopia les colonies dels esplais son una salvació per les nostres filles. M’agrada que no feu servir les expressions de les escoles “gaudiu del merescut descans amb els vostres fills” cada cop que s’acosta un pont I tu treballes el festiu guardies de 13 hores. Son filles d’una diversitat poc visible.
Gràcies per pensar en nosaltr@s
Bona feina !!!
MOlt macos i molt útils!!!!
Afegiria un punt 0: Escoltar contes i representar-los amb les amics, per exemple El gat amb botes.