Com neix Connexions? La Fundació Carulla té diversos espais de diàleg entre educació i cultura catalana. Un d’aquests és el Mutare Educació a on es troben diferents agents d’aquests sectors per contagiar-se, créixer i generar aprenentatge compartit i així teixir plegats una xarxa de projectes arreu del territori.
En una de les seves edicions es va plantejar si les arts són claus en l’aprenentatge i el creixement personal i connectiu. La pregunta va ser: Per què no és més habitual trobar projectes artístics a les escoles?
Es van estudiar bé els punts forts i febles que feien que aquests es poguessin tirar endavant. De seguida es va constatar que és evident que el mestre necessita les arts i la cultura per complementar la seva tasca, i que aquestes propostes col·laboratives enriqueixen i milloren el projecte educatiu del centre. Però sovint no hi ha recursos per fer-ho viable i possible, sobretot per cobrir les hores de l’artista o l’espai cultural. I a més, fa falta la figura d’un mediador perquè amb el seu acompanyament i assessorament inicial hi hagi una entesa entre ambdues parts, perquè connectin i tirin endavant el projecte.
D’aquí va néixer Connexions, el programa d’innovació educativa de la Fundació Carulla per acompanyar i impulsar el desenvolupament de projectes liderats per un centre educatiu i un agent cultural. Projectes que persegueixin l’objectiu de generar un procés de canvi transversal al centre educatiu entorn la cultura i les arts. El curs 2020/21 es va fer la prova pilot del programa amb 6 projectes desenvolupats i aquest curs se celebra la segona edició amb 7 projectes per desplegar.
Com comenta Gemma Carbó, coordinadora de la proposta de la Fundació Carulla, “en el fons aquest programa és un laboratori a on analitzem com funcionen aquests projectes, què aprenen els nois i noies, com en podem garantir la qualitat i la continuïtat, etc. per tal de poder replicar-los. Nosaltres veiem clar que cal compartir resultats i conclusions de cada edició per tal de poder fer néixer nous projectes”.
Requisits i objectius
Les propostes surten d’una de les categories dels premis Baldiri Reixac que cada any convoca la Fundació Carulla. Aquest any hi va haver 133 candidatures i el jurat en va triar 7. El requisit principal és que el projecte cocreat pel centre educatiu i l’agent cultural i artístic treballi la resiliència a través de l’art i la cultura, buscant sempre la transformació conjunta a partir de solucions creatives i cooperatives a reptes educatius i socials que hi puguin haver.
Es tenen en compte molts requisits com ara les necessitats socioeconòmiques del centre, per tal que les connexions siguin possibles allà a on no sempre hi ha tantes opcions que es donin.
La Fundació Carulla sempre ha treballat en clau de territori, i amb el programa connexions també vol teixir una xarxa de projectes singulars de cultura i educació a tot Catalunya. Les relacions entre centres i artistes o espais culturals es donen sempre dins del mateix territori, barri o població. D’aquesta manera s’assegura la continuïtat del projecte i per tant l’impacte de la transformació en l’àmbit educatiu ni artístic.
Els projectes d’aquest any
Les Connexions es donen entre un agent cultural com ara companyies de teatre, museus, institucions culturals, artistes, etc. i entre un agent educatiu com ara centres d’educació primària i secundària. És molt important que entre ambdues parts es comparteixin objectius, motivació i una mateixa visió des del principi per cocrear alguna cosa amb sentit i futur.
En les propostes d’enguany hi trobem representades diferents disciplines artístiques des de circ, fotografia, teatre, experimentació creativa des de les arts visuals, música, i també art. Aquest curs hi ha especialment centres de secundària, ja que es vol potenciar que aquests també engeguin projectes artístics transformadors. “Les escoles de primària estan molt ben organitzades i aquest tipus de propostes ja existeixen i estan més rodades, sobretot gràcies als moviments de renovació pedagògica que estem vivint en els darrers temps. En canvi, a secundària, es produeix menys aquesta possibilitat de treball en equip” assenyala Carbó.
Així, trobem la proposta de Escola en residència projecte de l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona i el CCCB. A on les classes es traslladen al centre cultural tres cops per setmana, d’aquesta manera els joves participen en projectes de creació i pensament. A la ciutat comtal també ha sortit el projecte de Com a casa de l’Institut Escola La Mina i l’associació El Catalejo que amb la fotografia proposa a l’alumnat construir la seva identitat en un escenari post-pandèmic. També la proposta Reunió, joc i aixopluc de l’Institut Martí Pous i Makea Tu Vida a on els alumnes pensaran, dissenyaran i construiran de forma col·laborativa i oberta diferents equipaments que donin una resposta resilient i positiva als diversos reptes sorgits amb la Covid-19. I Enxarxant el barri educador de l’Institut Verdaguer i la Riborquestra, un projecte conjunt que ja té un recorregut en el centre i amb el que a partir de la pràctica musical en grup es treballa la interacció, la cooperació, el respecte, la solidaritat i la gestió positiva de la convivència.
Fora de Barcelona també s’han premiat projectes interessants com ara Cerç de Circ, una cocreació de l’Escola Cèsar Martinell i l’Escola de Teatre i circ d’Amposta. Una oportunitat única per descobrir les diferents disciplines del circ i participar en el procés creatiu d’elaboració d’una peça escènica. Per la seva banda, entre l’Institut Públic Hug Roger III de Sort i el Laboratori d’Expressió Rural i Artística ha sorgit LART. Laboratori d’arts escèniques. Una proposta teatral amb la que treballar els llenguatges artístics i culturals propis d’aquesta disciplina inclusiva. I per acabar, Metre i mig de distància el projecte conjunt de l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell i Rialles espectacles infantils juvenils que planteja un treball interdisciplinari, amb vocació artística i comunitària, per explorar la nova realitat, la que ens ha deixat la pandèmia.
Des de la Fundació Carulla es busca que sigui quina sigui la disciplina des de la qual es treballi el projecte, aquest proposi una transformació pedagògica dins el centre i que acabi implicant el professorat de diferents àrees.
Amb l’acompanyament d’un mentor
Tots els projectes de Connexions tenen la característica clau que van tutoritzats per un/a mentor/a que els acompanya al llarg de tot el procés. “Tot i que nosaltres anem fent la coordinació, els mentors són els que fan diàleg i contacte entre ells i la Fundació”, explica Gemma Carbó.
L’equip de mentors està conformat per artistes, professionals creatius i docents. Aquests fan la funció de mediadors per tal d’implementar el projecte i vincular-lo amb les oportunitats dins del centre educatiu i en la seva respectiva comunitat. Són persones amb una alta comprensió de les arts i la creativitat, conscients del seu potencial per transformar la vida dels infants i joves. Agents dinàmics per al canvi amb una llarga trajectòria i amb el principal objectiu de buscar sinergies entre les escoles i la comunitat artística i cultural.
“Nosaltres partim de la nostra experiència, però també vivim jornades i formacions com a mentors amb la Fundació Carulla a on també preparem la nostra intervenció en els centres” comenta Fanny Figueras, professora de secundària i mentora en la primera edició del programa. I afegeix “Connexions és com una espurna que encén la flama entre els centres i els artistes o espais culturals”.
Segons el projecte es busca un perfil adequat de mentor. La majoria formen part de l’equip de treball de la Fundació Carulla i molts han estat presents en les dues edicions. Aquest any Connexions compte amb: Marta Roma, Esther Planas, Montse González, Xavi Palomino, Enric Blasi, Cinta Mata i Axel Baiget.
Formacions i trobades
Un cop els projectes han estat escollits es fa una presentació al Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. Aquesta serveix de trobada inicial per començar a crear comunitat.
A partir d’aquí cada projecte es posa a treballar de forma individual amb el seu mentor, però al llarg de l’any seguiran coincidint tots ens les sessions de formació i d’intercanvi d’experiències. En aquestes més enllà de l’aprenentatge comú també se’ls ajuda a reflexionar sobre el mateix projecte, donar-los eines pràctiques i també compartir recursos entre uns projectes i els altres.
Així en la primera sessió es treballa la definició del projecte, els seus objectius i també com aquest s’integrarà al currículum escolar. I a la vegada es pensa en el disseny i participació conjunta a l’hora de treballar-hi. A la següent formació s’aborda la comunicació interna i cap a fora del projecte. A les darreres formacions es parla de forma conjunta en com aconseguir que el projecte tingui continuïtat en un futur i de quina forma, analitzant els resultats, podem fer que aquest serveixi d’experiència per a nous projectes.
També hi ha un moment per reflexionar sobre el valor de l’art en l’educació, i com aquesta connexió té enormes possibilitats de canvi. I tenir en compte en el context d’emergència climàtica que estem vivint la funció de resiliència que podem trobar en l’art i la creativitat.
A totes les formacions sempre hi ha una part més teòrica i una part dinàmica a on compartir els punts que forts i febles de cada connexió. En el fons cada formació serveix per a afrontar cada nova etapa del projecte. Al final sempre es celebra una clausura a on es presenten els resultats de cada proposta.
Una qüestió global
Amb aquestes dues edicions Fundació Carulla ha pogut constatar que el programa funciona quan aquest és presencial, té sentit quan hi ha continuïtat i sobretot, que en un futur calen més aliances amb l’administració pública per fer realitat molts més projectes.
El primer any, en plena pandèmia, van haver de fer moltes coses en línia i no va ser ben bé el mateix, ja que com diu Gemma Carbó “són projectes molt de pell, de veure’s, tocar-se i intercanviar, cal que el tot passi in situ dins l’aula i el seu territori, i no dins les pantalles aquestes han de ser un recurs més”.
Per altra banda, un cop dut a terme el projecte la Fundació Carulla veu que aquests tenen continuïtat més enllà de la beca. I sobretot, que l’experiència viscuda al centre obra una escletxa permanent que connecta a la comunitat educativa amb l’art i la cultura.
Actualment, existeixen altres programes similars a Connexions perquè hi ha una gran demanda de centres educatius que volen tirar endavant projectes amb aliances artístiques i sovint no hi ha els recursos. L’administració pública ja en comença a estar al cas. La seva coordinadora subratlla “sabem que des del CoNCA s’està valorant i avaluant perquè aquest sigui un tema i objectiu més estès, i que a més és conscient que dona suport al sector cultura a escala de país” i afegeix: “el més probable és que aquest acabi sent un objectiu de país dins les polítiques públiques i totes les fundacions que apostem per aquest tema seguirem existint en paral·lel perquè cada centre i cada context és diferent, i són aquestes peculiaritats a les quals les fundacions podem donar millor resposta”.
