Okgràciesiadeu, distribuïda aquí per Pack Màgic és una pel·lícula mostra una realitat que ens obre els ulls tot experimentant allò que se sent en viure la vida d’unes adolescents sordes o amb dificultats auditives, en un món que no les té en compte.
Aquesta va ser una sessió molt especial, ja que atenint-se a la voluntat de garantir el dret que totes les persones puguin participar en igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura, el film es va projectar amb accessibilitat total: Doblat al català, amb subtítols accessibles per a persones amb dificultats auditives; amb audiodescripció per a persones cegues, a través de l’aplicació AudescMobile de l’ONCE capaç de sincronitzar el contingut de l’audiodescripció amb el contingut audiovisual, de forma automàtica; amb interpretació en llengua de signes catalana (LSC) incrustada a la pantalla i a més, l’Auditori del CaixaForum on es va fer el passi també va comptar amb 15 places per a persones amb mobilitat reduïda que es desplaçaven amb cadira de rodes.
Una experiència cinematogràfica pionera a l’Estat espanyol. En acabar es va poder conversar amb part de l’equip que ho va fer possible. Entre ells, hi havia Albert Casellas, director de cinema i president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), per parlar sobre el cinema en el món sord i la importància de l’accessibilitat a la cultura audiovisual. I l’intèrpret en LSC Pedro Frigola, la primera persona sorda que desenvolupa una interpretació en LSC dins un film i un dels 3 fundadors de LAIFARI, cooperativa compromesa amb la inclusió i la normalització de la Llengua de Signes Catalana.
Amb en Pedro Frigola parlem de la seva experiència en el projecte i d’aquest gran pas en el camí cap al dret a l’accessibilitat universal, que implica que qualsevol persona pugui disposar i utilitzar les infraestructures i els serveis o productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial.
Actualment, poden realment les persones amb alguna discapacitat gaudir de la
cultura? Quins obstacles es troben?
Les persones sordes s’enfronten a diverses barreres per accedir plenament a la cultura. Tot i que hi ha avenços en molts àmbits, encara persisteixen limitacions que poden excloure-les d’una experiència cultural completa.
Els principals obstacles els podríem agrupar en: Falta d’intèrprets de llengua de signes i de qualitat, absència de subtítols i adaptació incorrecta en l’accessibilitat per no comptar i treballar amb les persones amb discapacitat, ja que els que fan “l’accessibilitat” majorment són persones oïdores, de vegades, inconscientment “se’ls escapen” les coses que són necessàries per fer l’accessibilitat de qualitat.
No obstant això, estem millorant en molts aspectes de l’accessibilitat perquè actualment hi ha més accessibilitat en la cultura, però com ja he dit abans, encara cal fer molta feina i també cal més implicació i participació per part de les persones amb diversitat en els projectes d’accessibilitat.
Per què no està més adaptat l’audiovisual a les persones amb discapacitat visual o auditiva?
L’adaptació del sector audiovisual per a persones amb discapacitat visual o auditiva ha millorat en els darrers anys, però encara no està plenament implementada. Les raons principals per aquesta manca d’adaptació es poden agrupar en factors econòmics, socials, tecnològics i normatius.
També cal més sensibilització i educació que conscienciïn la indústria i el públic sobre la importància de fer continguts accessibles i incloure persones amb diversitat en la presa de decisions de la indústria audiovisual.
Tot i que existeixen lleis que obliguen a adaptar continguts audiovisuals, no sempre es compleixen de manera efectiva, especialment en sectors privats i la falta de control i sancions per part de les autoritats competents en cas d’incompliment.
Amb aquesta experiència que presenteu al Festival Inclús, podem veure que això pot canviar. Creus que l’administració i les entitats culturals estan fent canvis a curt o mitjà termini?
Cada pas sempre és positiu encara que sigui petit o gran, crec que el Festival Inclús és important perquè dona visibilitat als col·lectius més vulnerables, així els pot enfortir i empoderar i també els dona l’oportunitat de participar i conèixer en termes socials i audiovisuals.
Per tant, amb la visibilitat i l’oportunitat, l’administració i les entitats culturals poden acostar-se més a les persones amb discapacitat i treballar perquè la implicació per part d’ells sigui més igualitari i compromès amb els col·lectius.
Tot i que existeixen lleis que obliguen a adaptar continguts audiovisuals, no sempre es compleixen de manera efectiva
No obstant això, som al segle XXI, hi ha petits canvis, però per mi, encara són molt petits perquè encara no se’ls dona el protagonisme necessari per introduir els canvis necessaris com més implicació de les persones amb discapacitat dins de l’organització o gestió que fins ara la majoria de les vegades, no són les persones amb discapacitat les que organitzen aquests esdeveniments.
Cal una implicació més decidida de l’administració i un compromís més ampli de les entitats culturals. Això inclou més inversió, formació i sensibilització per garantir que la inclusió sigui una realitat a curt i mitjà termini.
Quan no es garanteixen els drets culturals, hi ha mecanismes legals per revertir la situació?
A Catalunya podríem fer servir els dos mecanismes legals:
- El codi d’accessibilitat de la llei 13/2014, del 30 d’octubre que té com a objectiu assegurar la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal de les persones amb discapacitat o diversitat funcional que podria aplicar a l’àmbit cultural i l’audiovisual.
- La Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana que garanteix, reconeix i regula l’ús de la llengua de signes catalana com a mitjà de comunicació i expressió de les persones sordes, amb sordceguesa i amb altres dificultats per a la comunicació oral a Catalunya.
Podries posar algun exemple de bones pràctiques on sí que es tenen en compte l’accessibilitat i la inclusió en el món del cinema?
Les millores pràctiques de l’accessibilitat i la inclusió és fer entrar a les persones amb diversitat dins de l’equip, per tant, si ens fixem en els exemples, podria afegir pel·lícules específicament inclusives: “CODA” (2021) on el protagonisme es té als personatges principals i van acabar guanyant el premi de millor pel·lícula “OSCAR”.
També els festivals on hi hagi la inclusió per totes les persones amb la diversitat.
Com ha estat la teva experiència amb la pel·lícula sí que GRÀCIESIADEU?
L’experiència ha estat molt profitosa, ja que és la primera vegada que ho faig i des d’una perspectiva més inclusiva, podem destacar sobre la figura d’un intèrpret sord com és el meu cas que soc un dels pioners que ho fa.
Vull reivindicar també la figura d’intèrpret sord que és una feina que no està molt vista, però aporta la qualitat lingüística perquè una persona sorda té la llengua de signes com la seva llengua nativa, per tant, aporta la qualitat més gran possible perquè també conté la seva cultura. En conclusió, vaig gaudir molt amb l’experiència.
