El desenvolupament emocional dels infants va acompanyat de paraules com autoestima, empatia, respecte i convivència. Tot això forma part del conjunt de l’educació emocional, en el que hi conflueixen molts factors. Entre els elements de la vida quotidiana que ens poden ajudar a l’educació emocional dels nostres infants hi ha els contes il·lustrats, que ens permeten treballar conceptes com l’autoestima, l’empatia i la convivència.
Hi ha nombrosos exemples de llibres, alguns dels quals han esdevingut clàssics, que ens ajuden a acompanyar l’infant en el seu desenvolupament emocional i social. Només per citar alguns, tindríem “Tinc un volcà”, de Míriam Tirado i Joan Turu (editorial El Cep i la Nansa), “Quatre petites cantonades de no res”, de Jerome Ruillier (editorial Juventud) o “Què m’està passant?”, de Marc Parrot i Eva Armisén (editorial Flamboyant).
Un llibre publicat recentment és “Anna, la princesa valenta. A la cerca del seu amulet”, un conte il·lustrat per a infants de 5 a 9 anys que treballa conceptes com autoestima, educació emocional, comparacions, convivència, empatia i respecte. L’obra està escrita per Lurdes Català i ha estat publicada per Azur Ediciones.
“El llibre parla de qüestions molt reals que formen part de la infància: les comparacions, les burles, la por a no ser prou bo, la necessitat de sentir-se acceptat, l’amistat, l’autoestima i el valor d’aprendre a estimar-se tal com un és”, explica l’autora. “La protagonista –prossegueix Català – és l’Anna, una princesa molt particular. Porta sovint la corona torta, corre pels jardins amb les trenes despentinades i no encaixa gaire amb la idea d’una princesa perfecta. És alegre, imaginativa i valenta, però a mesura que conviu amb altres nens comença a rebre comentaris que, gairebé sense adonar-se’n, van fent disminuir la confiança que té en ella mateixa”.
Eines simbòliques
Anna, la protagonista del conte, nota com si una llum que porta dins s’anés apagant cada cop que algú la compara amb altres o es burla d’ella. La nena, llavors, decideix buscar i enfortir aquesta llum, que anomena el seu amulet. “L’amulet no és simplement un objecte màgic, sinó una metàfora de la construcció de l’autoestima. A mesura que l’Anna aprèn alguna cosa sobre ella mateixa, sobre l’amistat o sobre la manera de relacionar-se amb els altres, va trobant simbòlicament parts d’aquest amulet”, explica Català.
Al llarg de la història i amb l’ajuda del seu amic Leo anirà descobrint eines simbòliques, com les anomenades “paraules que curen” o “el cercle de jocs justos”, a través de les quals els nens i les nenes entenen que equivocar-se o ser diferent no els fa menys valuosos. Al final del seu recorregut, l’Anna descobreix que el que buscava fora sempre havia estat dins seu. “L’amulet representa la seva autoestima, la seva identitat i la capacitat de reconèixer el propi valor – afegeix l’autora-. El conte culmina amb “El cercle de la llum”, un joc en què cada infant expressa una cosa que li agrada d’ell mateix. L’Anna ja no necessita demostrar constantment que és valenta: ha entès que ja ho és”.
Activitats i propostes educatives
El conte està plantejat perquè la lectura pugui continuar després de tancar cada capítol. Les activitats parteixen de situacions que apareixen dins de la mateixa història i permeten treballar les emocions d’una manera lúdica i entenedora.
Entre les principals propostes hi ha “Paraules que curen”, on els infants creen missatges positius per a ells mateixos o per als altres, i que la protagonista del llibre exemplifica muntant un mercat infantil. “El meu amulet secret” els convida a dibuixar o escriure qualitats pròpies. “El cercle de la llum” demana a cada nen o nena identificar alguna cosa que li agrada d’ell mateix. “Som diferents, som únics” treballa la diversitat sense establir jerarquies. El “cercle dels jocs justos” proposa noves normes basades en el respecte, l’esforç, la participació i la possibilitat d’equivocar-se.
“Aquestes activitats, que es basen en les aventures escrites al conte, es poden utilitzar tant a casa com a l’escola, especialment en tutories, educació emocional, convivència o treball de valors”, assegura Català.
El llibre incorpora també una guia destinada a pares, mares i adults de referència, pensada per ajudar-los a continuar les converses que obre la història. Aquesta guia ofereix orientacions per parlar amb els infants sobre autoestima, comparacions, burles, amistat, inseguretats i emocions. També ajuda els adults a detectar expressions que poden fer mal encara que semblin petites, a evitar comparacions entre germans o companys i a reforçar una autoestima basada no en ser “el millor”, sinó en sentir-se estimat, escoltat i valorat. “La voluntat és que “Anna, la princesa valenta” no sigui únicament una història per llegir, sinó una eina per obrir converses entre infants, famílies i educadors”, explica l’autora.
Amb el suport de


