Entrevista

Alumnat que llegeix per plaer

És possible llegir no només perquè toca sinó perquè realment en tenim ganes? Alguns projectes que es porten a terme en algunes escoles han demostrat que sí, com la iniciativa Foment Lector de l’Aula Escola Europea.

En parlem amb les dues professores que han impulsat el projecte: Dolça Mas, responsable de Currículum a Primària, i Yolanda Lacort, responsable de Formació de Professorat de Primària.

Quan va néixer aquest projecte i arran de quina idea?

Al llarg del curs 2022-2023, dins del projecte Aula Recerca que es du a terme anualment a la nostra escola, se’ns va oferir la possibilitat de dedicar unes hores a la investigació, amb l’objectiu de revisar el projecte lector del centre i, principalment, pensar entorn del foment del gust per la lectura. Havíem vist que, amb el pas del temps, la tendència de l’alumnat cap al món literari tendia a una certa desafecció. Després de l’eufòria dels primers anys després d’aprendre a llegir, a poc a poc un elevat nombre d’infants anava deixant de comptar amb la lectura com una opció de gaudi. Volíem saber per què es donava aquest canvi i investigar si era provocable el gust per la lectura en el marc de l’escola.

Com es pot fomentar l’hàbit lector i la comprensió lectora des de petits?

Establir rutines que portin a la consolidació d’un bon hàbit lector és ara una de les línies d’acció principals del nostre pla lector, però no la treballem de forma aïllada, sinó que hem vist la necessitat que aquestes rutines vagin de la mà d’una bona mediació lectora i de temps per a una educació literària que obri espais per tocar llibres diversos, per parlar-ne. És important establir l’hàbit, però primer cal trobar el llibre que ens farà gaudir i una cosa portarà a l’altra. Així doncs, pensem que és important que els nens i nenes tinguin espais dedicats exclusivament a llegir, però també temps per parlar de llibres i per poder pensar-los des de totes les seves possibilitats. A més, comptem amb la col·laboració de la bibliotecària de l’escola, que crea noves activitats i aconsella lectures.

Quina dinàmica seguiu per dur-ho a terme?

Desenvolupem un seguit de propostes diàries, setmanals i mensuals. Cada dia, després del temps de migdia, tota la secció de Primària dedica mitja hora a la lectura, de la qual, d’entre quinze i vint minuts, l’alumnat llegeix en silenci allò que li ve de gust. Al llarg d’aquesta estona els alumnes poden buscar l’espai que els sembli més adequat dins la classe i gaudir de la lectura de llibres o revistes que ells trien lliurement. Poden canviar de llibre i d’espai tantes vegades com calgui, fet que és un bon indicador per a la mestra, que s’aproparà a aquells alumnes més indecisos i inquiets i els ajudarà a trobar la lectura que més s’ajusti al seu perfil lector. Els deu o quinze minuts restants serà la mestra que acompanyi, qui oferirà als alumnes una lectura en veu alta.

Cada dia, després del temps de migdia, tota la secció de Primària dedica mitja hora a la lectura

Setmanalment, fem diferents activitats literàries, dinamitzades des de la biblioteca del centre o guiades per les tutores. Amb aquestes activitats pretenem que els alumnes es familiaritzin amb el món de la literatura, apropant-se als llibres de diferents formes que poden ser de caràcter lúdic, artístic, lectures preparades en veu alta per part dels alumnes, reflexions entorn de diferents gèneres literaris i, sobretot, mitjançant recomanacions de llibres entre iguals. D’aquesta manera, a poc a poc, els infants van sent conscients de la diversitat que ofereix el món. Mensualment, portem a la classe un àlbum il·lustrat per dur a terme una conversa literària, una pràctica pedagògica en la qual ens vam formar amb l’Anna Juan, especialista en educació literària i literatura infantil. És la porta d’entrada de l’educació literària a les nostres aules, es tracta d’una descoberta dels elements literaris a partir de la lectura d’un àlbum il·lustrat i la conversa posterior. A poc a poc, els alumnes entrenen la mirada i, amb el temps, cada cop tenen un discurs més ric i fonamentat a l’hora de parlar de llibres.

El projecte funciona també dins de l’etapa Secundària o s’ha centrat únicament a Primària?

El projecte va néixer en la secció de Primària i va ser pensat per desenvolupar-se en aquesta secció. Malgrat tot, s’han fet petites intervencions amb la intenció d’ampliar el projecte a la secció de Secundària, però la complexitat dels horaris en aquesta secció fan que, de moment, no sigui massa viable. A banda, la secció de Parvulari, on ja es fa un treball molt específic de lectoescriptura, aviat tindrà una biblioteca pròpia que afavorirà una acció més específica en el foment de la lectura com a gaudi en aquestes edats primerenques.

S’aconsegueix que l’alumnat incorpori la lectura com una opció de lleure i de plaer, i no només com una obligació?

Tota la comunitat educativa, alumnat, mestres i famílies, estem entusiasmats amb el projecte, l’hem fet nostre i, a poc a poc, ens hi hem sentit identificats com a comunitat. Aquest entusiasme és el millor motor per a l’èxit. Si tots vivim la lectura com un plaer i gaudim de parlar de llibres, ens contagiem els uns als altres. El temps que dediquem als llibres sempre és dinàmic i engrescador, com un seguit d’espais oberts que, a partir de diferents dinàmiques, conviden a la reflexió literària.

Si tots vivim la lectura com un plaer i gaudim de parlar de llibres, ens contagiem els uns als altres

Pensem, doncs, que no es tracta de seguir cap algoritme, sinó de despertar l’interès i convidar els alumnes a implicar-se. La proposta realment és senzilla: temps per llegir, docents que creuen en el projecte i que guien en la tria del llibre i paraules per aprendre i expressar-se. Hem vist, però, que els llibres són en si mateixos molt poderosos i atractius als ulls dels infants. Portar-los a classe i acompanyar els infants en la seva descoberta és el que té realment capacitat de transformació.

Quins han estat els resultats? Són positius?

El projecte es va implementar a Primària fa quatre anys, és relativament jove, però la valoració global és positiva: augment del nombre de préstecs a la biblioteca, alumnes que aprofiten i busquen estones per llegir fora de les planificades a l’horari, recomanacions de llibres per part de l’alumnat i préstec de lectures entre ells… No ha baixat el nivell de la lectura mecànica i comprensiva encara que no s’ha exercitat amb textos específics pensats només per treballar la part mecànica i comprensiva. Han ampliat el seu bagatge cultural i literari, hi ha un progrés en la interpretació de textos per part dels alumnes, més enllà de la comprensió textual del que es llegeix. Comencen a ser capaços de fer una anàlisi més profunda i amb arguments literaris. La il·lusió i implicació dels infants en el projecte s’ha mantingut en el temps. Els resultats a hores d’ara són prou engrescadors i ens animen a continuar amb el projecte; un projecte viu i en constant revisió.

Compteu també amb la participació de les famílies a casa en aquest programa Foment Lector o únicament us centreu en l’hàbit lector dintre de l’escola?

Els mateixos alumnes impliquen a les famílies, que recorren a l’escola amb interès pel projecte, demanant com poden ajudar a fer créixer aquest entusiasme des de casa o interessant-se per quins llibres poden oferir els seus fills.

Des de l’escola puntualment demanem la seva participació, obrint les portes de les aules i els diferents espais perquè ofereixin lectures en veu alta o convocant el concurs anual de fotografia literària. Però no tenen una implicació quotidiana en aquest sentit, tot i que seria molt interessant que poguessin venir a fer de parelles lectores dels més petits, per exemple.

Penseu continuar amb aquesta iniciativa? Creieu que és útil per lluitar contra la sobreexposició als estímuls digitals que tenen actualment els nens i joves?

De moment el projecte és sòlid i totes hi dediquem temps i il·lusió, així que esperem que tingui una llarga vida! Pensem que és indispensable que, en els temps que corren, es treballi per mantenir viva la cultura literària a les escoles, que es puguin tocar els llibres, passar-ne les pàgines i fins i tot reconèixer l’olor que fan quan els obrim per primer cop. És important que els infants sàpiguen que hi ha autors que els escriuen i il·lustradors que els imaginen i conèixer-los i reconèixer-los, saber que tenen noms i cognoms i que, ens poden despertar més o menys interès, però han pensat en com fer el llibre que ens arriba a les mans, hi han dedicat temps i coneixement.

I aquesta ens sembla una experiència totalment analògica i en contraposició a l’avenç frenètic del món digital. Els lectors experimentats saben que un bon llibre els farà gaudir, que llegir els farà passar una bona estona i que s’abstrauran per un moment de la seva quotidianitat. I qui no triaria una opció com aquesta? Nosaltres voldríem que els infants pensin a agafar un llibre quan tinguin una estona i que aquesta idea els resulti atractiva. Més llibres, menys pantalles? Ens agrada pensar que, si més no, més temps dedicat a la lectura és menys temps d’exposició a estímuls digitals.