El Programa de Cultura i Educació, impulsat pel Departament de Cultura i el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, ofereix un ampli programa de formació en Arts, Cultura i Educació per a docents de primària i secundària.
Aquesta és una iniciativa que també es contemplava en el conjunt de propostes de la primera edició del primer Fòrum de les Arts a l’Educació, trobada biennal organitzada pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) per reivindicar i potenciar la presència de les arts en el sistema educatiu.
Per conèixer de prop els reptes del programa de Cultura i Educació i les novetats del programa formatiu per aquest nou curs 2026/27 entrevistem Susanna Bernadí, tècnica del programa Cultura i Educació juntament amb Fanny Figueres, docent d’art de l’INS Angeleta Ferrer i actualment coordinadora pedagògica i part de l’equip directiu; i Mireia Plans, docent a la Facultat de Belles Arts de la UB i també formadora d’arts visuals contemporànies, col·laboradora del programa de formacions a docents.
Quins beneficis aporten les disciplines artístiques al currículum educatiu?
Mireia: S’han fet diverses investigacions que demostren que realment és molt beneficiós dotar als alumnes d’eines amb les quals poder-se expressar, opinar, generar informació, etc. Les arts són un altaveu que han d’aprofitar per fer-se escoltar.
Fanny: L’art és un mitjà de comunicació i d’expressió, i hi ha alumnes que troben en les arts el seu principal canal per comunicar-se. A l’aula de secundària he vist alumnes que tenen en l’art una via d’expressió que no troben en altres llenguatges. És un llenguatge universal que ofereix moltes possibilitats.
Hi ha alumnes que troben en les arts el seu principal canal per comunicar-se
Crec que, al llarg de la seva trajectòria educativa, tots els alumnes haurien de poder conèixer i experimentar amb diferents llenguatges artístics per descobrir quin és el seu canal d’expressió. I això ho poden fer, especialment, participant en projectes d’aprenentatge transversals i pluridisciplinaris.
A més, les arts juguen un paper molt important en aquests projectes perquè poden actuar com a element de lligam entre diferents àmbits i disciplines. I és aquí on els docents poden reconèixer més fàcilment el seu valor i la seva utilitat dins dels processos d’aprenentatge.
Susanna: A més, treballar amb les arts també permet apropar-se i connectar amb el territori i els seus agents artístics contemporanis, aquests són uns grans aliats a l’hora de treballar amb la realitat i l’actualitat, ja que són propers i coneguts per als alumnes i docents. Cal que docents i alumnes entenguin que tot allò que passa en el món ara és susceptible d’entrar a l’aula per ser après i treballat, i les arts en són una bona eina. A poc a poc, els docents es van animant a treballar amb les arts i així es va teixint tota una xarxa de recursos per ensenyar de forma interdisciplinària i transversal.
El professorat actual té prou formació per integrar les pràctiques artístiques i culturals en les diferents etapes educatives o per començar a utilitzar-les de forma transversal en totes les matèries curriculars?
Susanna: No es pot generalitzar, hi ha molts docents que usen la pràctica artística de forma transversal més enllà de l’àrea de visual i plàstica. Però sí que amb aquest temps hem detectat la necessitat d’un acompanyament especialment a l’etapa de primària, ja que no existeix l’especialista en arts com a tal, tot i que sí que hi ha el de música. Per la seva banda, a secundària veiem que es poden aportar nous referents i nous llenguatges artístics.
Tot allò que passa en el món ara és susceptible d’entrar a l’aula per ser après i treballat
Fanny: Els docents, en general, no estan prou formats en l’àmbit de les arts, perquè la seva formació inicial està vinculada a les seves especialitats. Per a mi, una de les grans aportacions d’aquest programa de formació és donar la possibilitat a docents de diferents disciplines de viure en primera persona processos creatius en arts i descobrir altres maneres d’aprendre i de fer. Després, aquestes experiències es poden traslladar a l’aula i incorporar als processos d’aprenentatge.
Ara bé, perquè aquest trasllat sigui efectiu, crec que és molt important que vagi acompanyat d’un docent especialitzat en arts. La mirada i el coneixement del docent d’arts són necessaris perquè aquestes pràctiques no es quedin només en una activitat puntual, sinó que es puguin desenvolupar amb tota la seva potencialitat educativa.
Diríeu doncs que caldria adaptar el currículum educatiu i ampliar-ne la mirada?
Fanny: La mirada general actual està clar que no està prou enfocada cap a les arts, sinó que tendeix a donar més pes a les assignatures anomenades instrumentals. Però, així i tot, els docents que creiem en el valor de les arts, intentem fer tot el possible perquè es vagin incorporant de manera transversal.
Els currículums actuals es van revisar fa relativament poc i, per tant, no crec que estiguin obsolets. De fet, donen molt marge de maniobra i permeten que cada docent els pugui adaptar a la seva realitat i a la manera que consideri més adequada. Específicament els d’Educació Visual i Audiovisual, quan els vam revisar, vam posar la mirada en allò que es pot desenvolupar realment a l’aula, incorporant propostes d’activitats i altres recursos, i també amb la voluntat que els continguts curriculars estiguessin connectats amb la creació contemporània.
És important que hi hagi espais de codocència i també franges horàries que permetin desenvolupar projectes interdisciplinaris
El que sí que penso que cal continuar millorant és la formació docent i, alhora, trobar maneres perquè l’organització i l’estructura interna dels centres facilitin la incorporació de les arts de manera transversal. Perquè això sigui possible, és important que hi hagi espais de codocència i també franges horàries que permetin desenvolupar projectes interdisciplinaris.
Mireia: Exacte, jo també crec que no és el contingut el que falla o està obsolet, és més aviat el com s’estan donant aquests continguts. Per això, cal reforçar la formació de docents i potenciar nous referents. No té res a veure els nostres referents d’arts visuals i altres amb els d’adolescents d’avui en dia. Si tenim una aula diversa i plural cal incorporar referents d’altres països i cultures.
De fet, les arts són una eina ideal per desenvolupar la connexió amb l’humanisme. I just és un valor que a causa del ritme de vida accelerat i hiperproductiu s’ha anat perdent… Com podem fer entendre a docents i al sistema educatiu que aquest és clau per a formar a persones?
Susanna: Les pràctiques artístiques introdueixen precisament un element a l’aula que és molt valuós actualment i és precisament parar, observar i reflexionar. En tot procés creatiu hi ha d’haver un temps per mirar, observar, escoltar, assajar, etc. i són aquests espais els que enriqueixen aquest humanisme.
Fanny: I això ho han d’aprendre els alumnes i també els docents, perquè sembla que a l’escola hagin de venir només a produir, però la part de reflexionar i crear també és molt important.
L’art introdueix temps i espais de pausa dins d’un sistema educatiu molt orientat a la producció.
Mireia: Són espais a on fer-se preguntes, reflexionar i ser crític per a trobar respostes. A partir d’aquí podem crear, no només ens quedem en el pensament o la idea sinó que en fem matèria a través de les arts, pot ser un text, cos i dansa, escultura, etc. L’art també té molt a veure en compartir entre persones coses que fem i que ens obren noves mirades al món. Es produeix una democratització de la creativitat, tothom ho pot fer, i a través de les arts repensem el món en el qual vivim.
El Programa de Cultura i Educació preveu formar els docents en diferents disciplines artístiques i, per això, un dels objectius és recollir i generar recursos pedagògics per posar a disposició del professorat i també dur a terme una programació formativa diversa al llarg del curs escolar. Com s’han aterrat aquests dos objectius?
Susanna: Per oferir aquestes formacions en aquest nou programa de Cultura i Educació abans s’ha fet una diagnosi important a través d’un equip tècnic d’11 persones ubicats als diferents serveis territorials d’educació i detectar el que s’estava desenvolupant quant a projectes artístics a l’aula. Ha estat molt útil poder fer aquesta diagnosi al territori per saber què s’està fent, i per saber quines formacions calia dissenyar de nou i a on oferir-les segons la realitat de cada territori.
A partir d’aquí s’anirà definint un mapa de recursos que podrà ser compartit entre els diferents centres. Una part important d’aquest mapa també és donar a conèixer totes les institucions culturals del territori per crear més connexions i nous recursos, perquè realment els docents els vegin com un agent amb qui comptar. A poc a poc es van construint aquesta futura xarxa de recursos a partir de relacionar centres educatius, serveis territorials, centres de recursos pedagògics, ajuntaments, entitats culturals i artistes.
Aquest curs s’han programat un total de 51 formacions en Arts Visuals i Plàstiques, Patrimoni, Música, teatre, Dansa i Circ. Quina durada tenen, són per a tots els cicles i arriben a tota la geografia?
Susanna: Les formacions s’estructuren en dos torns: un primer torn, que correspon aproximadament al primer trimestre del curs, i un segon, durant el segon i tercer trimestre. S’ha proposat una oferta en tots aquests àmbits en càpsules de sis hores, però també n’hi ha de més hores de 15 i 20 hores per explorar aquests àmbits més a fons. I van dirigides a docents de primària i secundària de tota la geografia catalana.
Els docents tenen una plataforma on troben totes les formacions disponibles o bé per territori o bé per comarca. Com que sabem que ja es fan alguns programes determinats en algunes zones gràcies a la diagnosi prèvia que es va fer s’intenta oferir formacions adaptades que encaixin amb els interessos dels docents que hi participen. La idea és que els docents s’empoderin, aprenguin noves metodologies, eines, i coneguin nous referents de les arts contemporànies, etc.
Pel que fa a la formació en Arts, Cultura i Educació, hi ha un espai específic també a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya on trobar totes les formacions que impulsa el Programa de Cultura i Educació.
També proposeu que un cop feta la formació, sigui el professorat el que traslladi l’experiència viscuda a l’aula i adaptar-la segons el grup. En aquesta etapa el professorat té un acompanyament?
Susanna: La idea és que el professorat que faci aquesta formació tingui en acabar un material que pugui interpretar i posar en pràctica a l’aula. Però és cert que ens agradaria trobar una fórmula perquè realment hi hagi un acompanyament més real.
És essencial adaptar l’acompanyament a la realitat de cada centre
Fanny: És essencial adaptar l’acompanyament a la realitat de cada centre. N’hi ha que necessiten una presència constant i un suport directe a l’aula, mentre que d’altres tenen claustres més empoderats que, amb una bona formació, ja tenen l’autonomia necessària per anar fent camí.
La flexibilitat en l’acompanyament pedagògic és precisament el que marca la diferència entre una transformació real i un simple tràmit formatiu.
Enguany, el programa formatiu incorpora diverses novetats: com l’oferta d’arts visuals i audiovisuals amb la col·laboració de la Filmoteca i també amb Fundació Antoni Tàpies. Com seran? En podeu donar més detalls?
Susanna: Dins l’àmbit de les arts visuals i audiovisuals oferim formacions on els participants puguin aprofundir en els coneixements necessaris per a la lectura i interpretació d’imatges desenvolupant el pensament propi i l’esperit crític, i també que els permeti investigar els diferents processos i contextos creatius i les múltiples formes de presentar qualsevol projecte individual o col·lectiu.
A més, aquest curs incorporem dues noves formacions de sis hores molt innovadores i atractives pensades en col·laboració de dos equipaments nacionals importants. Tenim Tàpies des de la paraula en col·laboració amb la Fundació Tàpies on coneixem l’artista des d’un altre vessant. I Cinema amateur: Emoció, memòria i territori en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya. Una proposta que és una picada d’ull, ja que davant la necessitat creixent dels adolescents i joves de gravar-se, aquí proposem endinsar-se en el món del cinema amateur per a conèixer els oficis entorn d’ell, els seus orígens i la funció d’una filmoteca.
Susanna: Amb aquestes dues formacions pretenem, a més, donar a conèixer als docents del territori, equipaments nacionals que desenvolupen funcions pedagògiques en els àmbits de l’art visual i audiovisual, cadascuna des dels seus àmbits de treball.
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de
El Diari de l’Educació, 2026