Com cada any al juliol, Fundació Carulla ha organitzat una nova edició de Mutare Educació. Una cita imperdible per a tots aquells docents, artistes i professionals del món educatiu amb ganes de reflexionar, dialogar i experimentar al voltant del potencial transformador de les arts en l’educació.
La jornada d’enguany, sota el lema “Pròxima estació… esperança”, ha tingut més de 200 assistents. La seva programació ha tingut conferències i experiències inspiradores, i també de tallers pràctics enfocats aquesta vegada a construir espais educatius que ajudin infants i joves a imaginar futurs possibles i desenvolupar una mirada crítica, creativa i compromesa amb el seu entorn.

Tal com va expressar Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, en la inauguració de la jornada “un dels grans reptes educatius del nostre temps no és només transmetre coneixements, sinó generar condicions perquè els infants i joves puguin sentir que formen part del món, que hi tenen veu, que hi tenen un lloc i que val la pena implicar-s’hi. I les arts i la cultura tenen una força molt especial per fer possible això perquè permeten mirar la realitat des d’altres llocs”.
Experiències inspiradores i tallers creatius
Les tres experiències inspiradores que es van presentar van ser: Noves Narratives, de la Cooperativa Miceli, que explora noves formes d’expressió artística i participació comunitària. El Projecte Migracions, de l’Institut Barres i Ones, una iniciativa que utilitza la creació artística per treballar la diversitat, les identitats i la convivència. I el nou espectacle JANA, impulsat per WeColorMusic, que posa la música i la creació col·lectiva al servei del benestar emocional i la inclusió. Totes tres són un clar exemple de com les arts poden generar nous espais d’aprenentatge i cohesió social.

Els participants van realitzar diversos tallers simultanis dedicats al teatre on van comprovar la força del gest conjunt, a la creació col·lectiva i l’escolta comunitària a través de la dansa i els sons, a les arts plàstiques creant els seus propis autoretrats i la fotografia participativa que connecta amb la ciutadania. Espais vivencials que van oferir als assistents recursos i metodologies per traslladar aquestes experiències als seus centres educatius.
Des del Diari de l’Educació vam poder fer un tastet amb cadascun i en tots es respirava una energia especial i moltes ganes de posar en pràctica l’après.
Transformar a tota una comunitat
Un dels moments més esperats de la jornada va ser la xerrada amb Regis Marques Ribeiro, director de Parque dos Sonhos, centre educatiu brasiler reconegut amb el World’s Best School Prize 2025.
L’Escola Parque dos Sonhos de Brasil és un molt bon exemple de centre educatiu que ha sabut transformar-se a través de les arts i l’esport, i amb la participació activa de tota la comunitat.
Per conèixer-la millor, Regis Marques Ribeiro actual director d’aquest centre, va ser al Mutare per explicar tots els detalls d’aquest cas d’èxit. Regis és graduat en Història, amb postgrau en Educació per a la No-violència i màster en Pràctiques Docents. El 2016 va assumir la direcció de l’Escola Parque dos Sonhos, de Brasil i amb tot l’equip va capgirar-ne la història.

Un centre educatiu de màxima complexitat on el seu dia a dia estava marcat per la conflictivitat i vandalisme. El nou projecte educatiu va aconseguir transformar-lo des de la pau i l’estudi.
Regis era conscient que podia incidir sobre els seus alumnes si establia un contacte directe amb ells i elles. El gran repte, però, era traslladar-ho a tot un centre. Ell sentia que si ho aconseguia podria anar més enllà dels alumnes i transformar a tota una comunitat. Com bé afirma, “sabia que els bons resultats arribarien si la relació amb els alumnes era bona i hi havia un benestar col·lectiu”.
Així doncs, el nou projecte educatiu ideat per Regi es basava a definir la seva funció social com a escola. Tenint presents els espais, els professors i els alumnes. Per això, amb tot l’equip del centre es van preguntar què buscava aquesta escola i que podia oferir a la comunitat. “Volíem anar més enllà de l’èxit acadèmic, volíem erradicar la violència i crear cultura comunitària i de país” explica emocionat Regis. I afegeix: ”en donar veu als alumnes i professors se’ls empoderava a tots per lluitar per l’escola que realment volíem on construir a persones i pensar entre tots una societat del futur més justa i amb menys desigualtats”.
La transformació va ser progressiva perquè a l’inici no tot el professorat s’ho acabava de creure. Però en veure els primers resultats s’hi van anar afegint. Així, el vandalisme va desaparèixer, la matrícula va augmentar un 500% i l’escola va rebre el World’s Best School Prize 2025 de T4 Education en la categoria de superació de les adversitats.
Humanitzar l’alumne
Entre els projectes i iniciatives que es van pensar a l’Escola Parque dos Sonhos de Brasil hi ha el de l’Escola a Casa. Aquesta consisteix a visitar l’alumne a casa seva en dissabte per tal de conèixer els pares i les circumstàncies familiars. L’única norma és no parar sobre el rendiment acadèmic i comportament del mateix alumne.
Com explica el director, “les converses que es generen són increïbles, ja que es parla de com l’escola pot ser important en la vida en comunitat, perquè l’educació transforma”. Aquesta activitat els permet acostar-se a la realitat de l’alumne, entendre el seu context. Aquesta va ser la manera amb la qual el professorat ha començat a tractar a l’alumne com a un ésser humà. I de retruc, les famílies també se senten escoltades i valorades, i junts posen en comú la manera d’educar conjuntament.
A més, tenen altres projectes en diverses àrees com cultura i arts, STEAM i esport. Tots ells sorgits i ideats de l’esforç del professorat. En aquest centre hi ha un acompanyament de l’alumne i l’aprenentatge únic que es dona a partir de l’experiència i el joc. Regis subratlla, «els professors del nostre centre tenen un perfil molt polifacètic, compartim valors pedagògics humanistes i creiem fermament amb una metodologia basada en la no-violència, perquè l’escola també té una funció social d’integració”.

