Reportatge

Hi ha un equilibri entre l’ús i l’abús del plàstic?

L’any passat la Fundació Carulla va inaugurar la seva nova seu al barri de Poblenou de Barcelona. Aquesta acull les oficines de la fundació, un espai de cotreball pensat per acollir altres entitats culturals i sales d’actes i reunions. A més, a la planta baixa han obert una sala d’exposicions satèl·lit del Museu Terra, que es troba a l’Espluga del Francolí.

Actualment, s’hi pot visitar l’exposició Plàstic. Genial o pervers?, comissariada per Núria Vila i produïda pel Museu i compta amb audiovisuals, instal·lacions artístiques, jocs i objectes de la col·lecció del Museu Terra per explorar la història del plàstic i reflexionar sobre el delicat equilibri entre l’ús i l’abús d’aquest.

La visita es pot adaptar als diferents nivells educatius (primària, secundària, batxillerat, cicles formatius i educació especial) segons el grup escolar. Els objectius són potenciar la reflexió dels alumnes, donar eines per fer front a la crisi ambiental, construir una mirada positiva per afrontar l’abús que fem del plàstic i imaginar nous futurs, més esperançadors i sostenibles.

L’invent pervers del plàstic

Queda clar que vivim en l’era del plàstic, només cal que mirem al nostre voltant per fixar-nos en quants objectes que ens envolten estan fets de plàstic.

A l’inici el visitant aprèn què és el plàstic, com s’obté químicament a partir de productes provinents del petroli i del gas natural, i quins tipus de plàstic hi ha. També reconeix quines propietats úniques té, ja que és resistent, econòmic, modelable, lleuger, impermeable, aïllant i durable. Sembla el material ideal, però aviat veurem que no és ben bé així.

A l’exposició hi ha un resum cronològic on es plasma la seva evolució fins als nostres dies. Des de la descoberta de la parkesina el 1856, la ràpida introducció del plàstic en tots els àmbits a partir del 1930 i com aquest ha revolucionat la vida humana.

Veiem així com el plàstic ha permès grans avenços en molts aspectes de la vida. En la medicina per exemple, es va viure un canvi important amb les xeringues de plàstic. També en la construcció quan es va substituir les canonades de fang per les de plàstic perquè eren molt més resistents. O en l’automoció, molts dels components d’un cotxe estan fets amb aquest material. I, sobretot, en la tecnologia on trobem el plàstic en qualsevol dispositiu electrònic.

Sense donar-nos compte, el plàstic ha estat el material preferit per a tota mena d’objectes, electrodomèstics, vehicles, peces de roba, joguines i fins i tot, en utensilis de cuina i eines. Precisament, el Museu Terra preserva un ampli patrimoni etnològic del món rural, amb una gran varietat de peces i eines que van ser substituïdes amb l’arribada del plàstic. Però, aquest material, que va tenir un impacte transformador en el moment de la seva aparició, avui en dia s’ha convertit en un autèntic malson ambiental.

Són precisament les seves característiques les que l’han convertit en una de les principals amenaces per a l’ecosistema. La majoria del plàstic no desapareix, pot tardar fins a mil anys, i es descompon en micropartícules que afecten greument la salut humana i mediambiental.

Reflexionar-hi a través de l’art

A partir de l’obra fotogràfica, escultura i audiovisual de diferents artistes internacionals el visitant reflexiona com el plàstic ha estat incorporat en els processos creatius. I també sobre el delicat equilibri entre l’ús i l’abús del plàstic. Un material que ajuda a resoldre necessitats humanes, però també ofega, especialment la biodiversitat dels nostres mars i oceans, claus per la vida en el nostre planeta.

L’exposició convida a preguntar-se si la culpa és del material en si o també nostra. Ja que actualment, l’esforç humà rau a reciclar aquest material i en evitar l’ús del plàstic, especialment el d’un sol ús tal com demostra la recent llei que prohibeix la fabricació d’aquest tipus d’objectes.

De fet, al llarg de la mostra hi ha diversos punts de participació a on el visitant s’autoqüestiona sobre els seus hàbits, usos dels objectes de plàstic i la seva implicació en la lluita contra aquest monstre.

També hi ha espai per a la interacció, com ara trobar microplàstics en colar la sorra d’un trosset de platja portat a l’exposició. Emocionar-se amb el curt Birthplace i conscienciar-se del perill de les illes de plàstic. O passar per un immens túnel de plàstic fet a partir d’ampolles, tuppers, bosses, embolcalls, etc.  

Just després d’aquest túnel, l’exposició posar el punt final amb una mirada positiva. Ja que fa un repàs de diferents propostes, algunes ben properes, que treballen el reciclatge de plàstic, pensen en iniciatives innovadores o proposen solucions realment sostenibles.