Enguany Barcelona és Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). Aquest esdeveniment se centra en la divulgació dels valors i la capacitat transformadora de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme. Una oportunitat única per promoure el patrimoni històric i contemporani barceloní i per projectar l’arquitectura catalana arreu del món.
Entre el 12 de febrer i el 13 de desembre de 2026, Barcelona convida la ciutadania a mirar-se-la amb uns altres ulls: a celebrar la seva arquitectura, per descomptat, però també a repensar de manera col·lectiva com volem viure-la, habitar-la i construir-la.
Una programació construïda de baix a dalt
La programació de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura s’ha construït de baix a dalt, a partir de les propostes presentades per 170 entitats del teixit arquitectònic, cultural i educatiu de la ciutat. En total, s’han dissenyat més de 200 projectes que s’han traduït en més de 1.500 activitats. Aquestes inclouen rutes i visites guiades, tallers, debats i conferències, exposicions i accions de cultura contemporània (dansa, música, teatre, cinema…), que tindran lloc en els deu districtes de la ciutat i també arreu del país.
El resultat és una programació coral, viva i polièdrica que s’adreça tant al públic general com al professional i educatiu, que compta amb el suport de socis estratègics com el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’associació ArquinFAD, Construmat-Fira Barcelona i 48h Open House Barcelona, i amb tots els centres universitaris dedicats a l’arquitectura, l’urbanisme, el paisatgisme i el disseny de l’espai com a socis acadèmics.
Tota la programació de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura es pot consultar a la web barcelona.cat/
Deu mesos, deu districtes, deu seus
Des de mitjan febrer a mitjan desembre, cada districte de Barcelona esdevindrà durat un mes l’espai de referència de la Capital Mundial de l’Arquitectura. L’objectiu és donar a conèixer no només les particularitats arquitectòniques i urbanístiques de cada districte, sinó també el seu ritme vital, el seu paisatge urbà i la seva identitat social. A través d’activitats repartides en centres cívics, museus, biblioteques, mercats, places i carrers, la programació connectarà l’arquitectura amb la vida quotidiana dels barris i permetrà descobrir realitats sovint invisibilitzades. Per a cadascun dels deu districtes de Barcelona s’ha dissenyat un programa de mà individualitzat.
Des d’infraestructures vinculades a la història de l’aigua a la ciutat, com el dipòsit d’aigües del Rei Martí a Sarrià-Sant Gervasi (protagonista del mes de setembre) o la Casa de les Altures d’Horta-Guinardó (juny), fins a l’ampliació del Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” a Les Corts (març), La Lleialtat Santsenca de Sants-Montjuïc (abril), l’antic Institut Mental de la Santa Creu, avui seu del districte de Nou Barris (maig), l’Oliva Artés – Museu d’Història de Barcelona a Sant Martí (juliol i agost), el Canòdrom a Sant Andreu (octubre) i El Born – Museu d’Història de Barcelona a Ciutat Vella (desembre); també seran espais de referència la seu del districte de Gràcia (novembre), el Fort Pienc de l’Eixample (febrer) i l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, seu central de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura.
Aquesta xarxa de seus permet entendre la Capital Mundial de l’Arquitectura com un projecte descentralitzat, plural i arrelat als barris, que fa visible alhora la riquesa del patrimoni arquitectònic i la vitalitat veïnal de Barcelona.
Una Capital de l’Arquitectura integrada en el calendari cultural
El tret de sortida oficial de la Capital Mundial de l’Arquitectura serà el 12 de febrer de 2026, coincidint amb Santa Eulàlia, amb un gran acte institucional i activitats de participació ciutadana als deu districtes de la ciutat. La cloenda tindrà lloc el 13 de desembre, per Santa Llúcia.
Al llarg de l’any, l’esdeveniment teixirà vincles amb les principals cites festives, esportives i culturals de Barcelona, desplegant diverses activitats per apropar l’arquitectura a tota la ciutadania. La programació s’integrarà tant en les festes populars de barri com en grans celebracions i esdeveniments de referència —com Llum BCN, Sant Jordi, el Festival Grec, Dansa Metropolitana, la Mercè o la Biennal de Pensament—, així com en cites de gran rellevància que Barcelona acollirà, com el Grand Départ del Tour de França i la gala dels Premis Goya.
Grans projectes i activitats imprescindibles
Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura es vertebra a través d’un conjunt de grans projectes i activitats imprescindibles que actuen com a fites clau al llarg de l’any i que permeten entendre el sentit global de la programació tant a Barcelona, i els seus deu districtes, com arreu del país. Aquestes propostes funcionen com a porta d’entrada a l’esdeveniment i concentren alguns dels moments de més visibilitat i intensitat del calendari.
La programació inclou 143 exposicions, més de 500 rutes i visites guiades, 300 debats i conferències, 140 tallers i una seixantena d’activitats que connecten l’arquitectura amb disciplines com el cinema, la dansa i la música. En aquest marc, es desplegaran més de 600 tallers a través del programa educatiu adreçats a infants i joves, amb projectes com ara «Arquitectura a les aules», que porta tallers i xerrades d’arquitectes als centres educatius i «La ciutat que volem», en què alumnes de tots els districtes imaginen i dissenyen la Barcelona del futur a través de processos participatius i didàctics.
Un llegat per a la ciutat
A més a més, aquest esdeveniment deixarà un llegat permanent a la ciutat: d’una banda, una maqueta de la ciutat de Barcelona que estarà instal·lada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili a partir del 12 de febrer, i de l’altra, la transformació de deu mitgeres cegues en deu façanes plenes de vida, fruit d’un concurs internacional d’idees per a joves arquitectes impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Els deu projectes guanyadors, repartits pels deu districtes de la ciutat, celebren una nova generació d’arquitectes que treballen per aconseguir ciutats més amables, eficients i sostenibles i que treballen en clau humana i medioambiental. Algunes d’aquestes deu mitgeres ja han començat el seu procés de rehabilitació.
Un projecte ambiciós amb el suport de tres administracions, 170 entitats i molts voluntaris
Impulsat per la UNESCO i la UIA, Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura és un esdeveniment cultural de gran envergadura i està dotat amb un pressupost d’11 milions d’euros, aportats de manera equitativa per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. A tot això, l’Oficina Tècnica Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura ha fet una crida de voluntariat entre estudiants universitaris, arquitectes sènior i població interessada en l’arquitectura per donar suport a les diferents activitats programades.
El Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA
Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura és una distinció de la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) a la ciutat que acull el Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA. La capital catalana l’acollirà del 28 de juny al 2 de juliol de 2026, i es converteix en l’única ciutat del món que repeteix com a seu del Congrés després d’haver-lo organitzat l’any 1996, just fa tres dècades.
El Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA 2026, promogut pel CSCAE i el COAC, reunirà més de 10.000 professionals i més de 200 ponents d’arreu del món. Trenta anys després de la darrera edició celebrada a la ciutat, el Congrés, cofinançat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana d’Espanya (MIVAU), la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, convertirà Barcelona en un espai global de debat sobre els futurs possibles de l’arquitectura, amb un enfocament multidisciplinari centrat en les transicions ecològiques, socials, materials i culturals. Sota el lema «Becoming. Architectures for a planet in transition», el programa —comissariat per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres, en col·laboració amb el Comitè Científic sota la presidència de Fuensanta Nieto i Joan Busquets, president honorari del Congrés— s’articula en sis línies de recerca interconnectades i inclourà ponències, tallers internacionals per a estudiants, una exposició oberta al públic i un ampli programa d’activitats.

