Per tal de conèixer les novetats que ens esperen aquest nou curs, entrevistem a Tonina Cerdà, responsable de Programes Públics i Educació del MACBA.
Per què és important que els mestres i professors es formin en art?
És important que l’art estigui present a les aules en totes les etapes educatives, des d’educació infantil i fins a la universitat. Però abordar un projecte educatiu complex com és el del MACBA requereix una complicitat amb la comunitat docent. Al llarg dels anys ens hem anat apropant en aquest col·lectiu deixant de banda els supòsits inicials de la formació del professorat i apostant cada vegada més per construir espais horitzontals d’aprenentatge mutu. Ens sembla fonamental crear espais de formació, intercanvi de sabers i d’experiències entre diferents membres de la comunitat docent, els artistes i el museu.
Els participants que teniu venen de qualsevol disciplina o només especialistes en art?
Hi participen des de mestres d’infantil i primària, més generalistes, fins a especialistes en història de l’art o belles arts. Però segons el programa venen també docents de filosofia, història, tecnologia, llengua i literatura, i un llarg etcètera.
Com estan plantejats els tallers que teniu programats d’artistes amb docents?
Els espais de treball entre docents i artistes, on aquests comparteixen les seves pràctiques i metodologies, són espais de convivència interessants no només pels docents sinó molt especialment pels artistes que tenen l’oportunitat de confrontar el seu treball i discutir a partir d’ell. Com en el P2P. D’igual a igual, es proposen pràctiques artístiques entre creadors i docents per a trastocar-les, posar-les en comú a l’espai educatiu i retornar-les transformades per la interacció dels alumnes dins l’aula, a la resta de docents i a l’artista.
D’aquí surt també la proposta de correspondències d’artista a l’escola?
El Laboratori d’artistes es planteja com un espai d’experimentació al voltant del projecte Postdata. Correspondències de l’artista a l’escola, un dispositiu d’arts mòbils inspirant en el mail art que pretén fer arribar propostes d’artistes contemporanis des del museu a l’escola. El Laboratori obre un espai de col·laboració entre artistes i professors perquè participin en els processos de creació i reflexió sobre la potencialitat d’introduir l’art dins l’escola.
La gènesi del Postdata és la constatació que també hem de treballar amb l’art directament dins les escoles amb projectes que facin arribar les obres d’art a les aules, no reproduccions. Així, els centres reben per correu postal i de manera esglaonada un conjunt de propostes autònomes d’artista. S’inicien amb l’enviament de la «Correspondència 0», que conté un dossier amb informació, consideracions per al treball a classe i un vídeo per introduir el projecte a l’aula (que alumnes i mestres poden mirar plegats). Al final del projecte l’escola suma una petita col·lecció d’art en la seva experiència i l’acompanya amb els exercicis i les qüestions dels alumnes. Per tant, aquesta col·lecció passa a pertànyer a l’escola i pot ser activada quan es vulgui i amb tots els grups que es vulgui.
Quines altres propostes teniu per al professorat de primària i de secundària?
Voldria destacar la visita taller per primària Dibuixa, copia i distribueix que parteix del dibuix per aproximar-nos a l’exposició Un segle breu: Col·lecció MACBA. Aquí ens centrem en la considerable presència d’artistes que han utilitzat la imatge i la producció gràfica per respondre al món que els ha tocat viure. Els participants, amb el seu propi dibuix, han d’observar amb atenció aspectes singulars de les obres i del context històric. A partir d’aquest exercici pràctic obrim interrogants, expliquem conceptes i potenciem el diàleg entre els alumnes i les obres. I també la visita per secundària i batxillerat Narratives d’una Col·lecció que s’apropa a la Col·lecció del museu com a espai de construcció d’un relat de l’art dels últims noranta anys situat a Barcelona. Examina la tensió que hi ha entre les diferents maneres de fer art i les respostes que s’han donat a qüestions com les crisis econòmiques, les guerres, les tensions colonials, les lluites feministes o les dissidències sexuals.
El MACBA a més ofereix una extraescolar per als nens i nenes del barri. Com va sorgir la proposta i quina acollida té, i en aquest any encara postpandèmic?
Per cinquè any consecutiu despleguem aquest espai permanent, en què nens i nenes del barri poden experimentar amb un artista, per viure una experiència col·lectiva en una zona elàstica, oberta a la imaginació i amb ganes de trencar normes. És un encontre setmanal que ha tingut bona acollida des de l’inici i que fins i tot ha pogut sortejar la pandèmia, en un esforç de mantenir el contacte i fer propostes en la distància amb els nens i les nenes que hi participen.
Per als alumnes d’infantil i primària teniu una proposta que ja té un llarg recorregut Com sona un museu, a aquestes edats ja entenen com és i que hi ha en un museu?
Justament perquè està adreçat als més petits, volem oferir un recorregut singular on l’edifici i les obres es converteixen en una gran partitura que pot sonar i ser ballada. Volem afavorir l’exploració sensorial dels espais del MACBA per relacionar-nos-hi amb el cos i la veu amb les propostes d’artistes que treballen el moviment i el so: arrossegar-se per terra, pels bancs, fregar l’esquena a les parets i columnes, llançar les cames enlaire i deixar-les caure; sonar la textura d’un cub de vidre o la partitura d’una grafia; baixar les escales acompanyant-ho amb el so de la nostra veu, o deixar anar suaument els nostres noms fins al sostre de l’atri.
Com és el recurs d’ExpressArt. Museu portàtil per escoles de primària? Què hi podem trobar?
Aquest és el nostre projecte més antic, té ja més d’una dècada, i és una caixa que està a disposició de les escoles per agafar en préstec que proporciona eines per treballar a l’aula qüestions i temàtiques, com ara la relació que s’estableix entre l’art contemporani i la ciutat, la ciutat i els museus, o les històries i les cultures del joc. Permet conèixer i experimentar amb certes metodologies i tècniques artístiques a través d’una selecció d’obres i autors que formen part de la Col·lecció MACBA. Expressart dona marge perquè cada grup desenvolupi el seu propi centre d’interès o projecte transversal al voltant de l’art contemporani.
I per als alumnes de secundària, Batxillerat i cicles formatius ja se’ls fa reflexionar una mica més sobre l’art contemporani. Quina és la seva resposta?
Nosaltres pretenem que la reflexió sobre l’art contemporani sigui present en tots els projectes, tot i que les estratègies utilitzades són diferents segons les edats. En el cas dels joves, la seva resposta depèn molt de la dinàmica del grup, de la proposta i metodologies que es troben i de si la seva experiència és puntual només d’una visita o si podem establir relacions de llarga durada i construir espais de confiança i aprenentatge.
També participeu del projecte En Residència. Quines propostes teniu per aquest curs?
Enguany treballarem a l’IES Moisès Broggi amb Marc Vives, artista interessat en l’acció i les arts en viu que fa un treball d’exploració de la veu, i que ha decidit partir de les mateixes instal·lacions de l’escola, l’aula o el pati, per experimentar i revisar-ne els usos habituals.
I quin paper hi juga l’art contemporani en el cas d’alumnes amb necessitats especials?
L’art contemporani és una bona eina de treball també per aquests alumnes. Per aquest motiu, a més de tenir adaptacions als programes escolars i als tallers familiars per a nens amb necessitats especials, tenim el projecte Art i acció, una visita a la Col·lecció per a grups amb discapacitat intel·lectual amb altes necessitats de suport, una visita que mira de situar l’experiència del museu en la diversitat de mirades, cossos i maneres de comunicar-se.
Com acompanyeu des del museu als joves creatius actuals?
En aquests moments treballem amb joves a partir de 12 anys en un espai de taller setmanal on, com a grup, busquen noves maneres d’imaginar i habitar el museu per entrar-hi en relació des de l’acció, la pràctica, el cos i la conversa. A través de l’intercanvi d’idees, afectes i experiències, s’obre un diàleg i una escolta entre la vida dels joves, la pràctica artística contemporània i el museu. I també en el projecte Departament exotèric, un projecte artístic adreçat a persones de més de 18 anys entès com un laboratori autogestionat en l’àmbit educatiu o com a grup de treball resident en el museu que investiga sobre l’art i el pensament contemporanis a partir de l’autoaprenentatge.
I voldria remarcar la importància que té per nosaltres treballar amb artistes i investigadors. Amb ells prepararem els projectes educatius i són ells qui estan a les sales treballant amb els estudiants.
