Autor: David Mingorance López

La proliferació de metodologies que aposten pel lliure desenvolupament de l’infant sembla imparable. Aquest moviment pedagògic rousseaunià s’ha anat imposant com a nou sentit comú des de Maig del 68, especialment a l’Estat espanyol, on la petjada de l’escola franquista alimenta la pulsió d’eliminar tota autoritat educativa i, encara més a Catalunya, on a la pulsió esmentada s’afegeix el seu tarannà més «progre». Curiosament, aquest gir metodològic no sembla generar cap mena de discrepància política: malgrat gestar-se teòricament des de l’esquerra i embolcallar-se en una retòrica marcadament progressista, és abraçat, també, per la dreta. Cal no treure, però, conclusions precipitades,…

L’any 2010, l’OCDE va publicar La naturalesa de l’aprenentatge, un resum de les línies mestres de l’actual paradigma educatiu que ens assenyala que «la ràpida evolució de les tecnologies, juntament amb una situació de canvis que cada vegada es produeixen amb més rapidesa, tenen efectes de gran abast [i que, per tant, ] els estudiants haurien d’arribar a ser aprenents autodirigits i estar disposats a aprendre contínuament, principalment perquè s’estan preparant per a feines que encara no existeixen, per a l’ús de tecnologies que encara no s’han inventat i per a la resolució de problemes que encara no es reconeixen com…