Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Què diuen les i els docents dels seus problemes

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    “Històries de l’escola”: una mirada sobre l’educació a Catalunya

    Yeray García

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    Martí Teixidó

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Un centre escolar on tothom hi càpiga

    Redacciómaig 4, 20175 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    L’educació compensatòria –i compensadora– va representar l’aposta per l’alumnat amb algun tipus de desavantatge social o personal en el marc de la política socioeducativa per la igualtat d’oportunitats. Especialment de l’alumnat en situació de vulnerabilitat, amb major risc d’exclusió i marginalitat i amb menor possibilitat de romandre en el sistema educatiu i concloure l’escolarització obligatòria. En aquests moments, però, ja no es tracta tant de només proporcionar oportunitats, sinó més aviat de guanyar en equitat. El que significa que les circumstàncies socials o personals no poden obstaculitzar l’èxit del potencial educatiu (justícia) i que qualsevol alumne aconsegueixi un nivell mínim de competències. Pobres, nenes i immigrants, tenen el mateix dret a reeixir en el seu aprenentatge que rics, nens i autòctons, per exemple. L’educació, com a bé bàsic, s’ha distribuir amb la màxima equitat possible, perquè és dret fonamental i horitzó d’una societat solidària, democràtica i justa.

    El centre escolar no pot considerar tot l’alumnat com si fóra igual. No ha de caure en homogeneïtzar. Cada alumne és únic i irrepetible. La diferència enriqueix, és valor i estímul, no és xacra, rèmora ni tampoc un greu inconvenient. La diferència és inevitable i ocasió per a l’aprenentatge. D’altra part, el centre escolar no és tan sols una organització que presta serveis, sinó que educa, ensenya, forma i afavoreix el desenvolupament del seu alumnat. Toca desaprendre i tornar a aprendre perquè, aquí i ara, l’atenció a la diversitat ha d’esdevenir compromís institucional vinculat a l’entorn i amb efectes positius sobre la didàctica, l’orientació i l’organització. En aquest indret, el centre escolar es (re)pensa com a moment i espai d’aprenentatge on l’alumnat pot fer coses diverses, en temps diferents i individual i col·lectivament.

    La perspectiva centrada únicament en problemes excessivament singulars i que gairebé mai es qüestiona la programació didàctica, l’orientació acadèmica o l’organització escolar, s’ha de sobrepassar. L’articulació d’un centre escolar inclusiu connecta directament amb una educació intercultural, cimentada en l’equitat, el respecte i la tolerància. En coherència amb l’educació de totes i per a totes. Allà on totes hi capiguem. De fet, la fermesa d’una societat solidària, democràtica i justa es mostra en la inclusió i l’obertura, no en el desterrament i la clausura. El desenvolupament del centre escolar intercultural que pensa i reflexiona críticament la diversitat (infinita en l’alumnat), reclama d’una presa de decisions democràtica, d’instruments pertinents i eines adequades, però també del suport inequívoc dels equips directius i el professorat. Lideratge? Sí, distributiu. Quin motor? La comunitat educativa conjuntament amb el context social. El desafiament plantejat té a veure amb remuntar les limitacions de la compensació i la integració passant a assumir les possibilitats de la interculturalitat i la inclusió. Des del respecte més profund a la dignitat de totes i als seus inherents i universals drets humans, es cerca el progrés tant del centre escolar com de la societat.

    L’organització dels canvis institucionals per a que tot plegat sigui realitzable és complexa, perquè s’ha d’orquestrar en el marc de les històries i les realitats institucionals configurades pels múltiples subsistemes relacionats i amb els dispars nivells de transformació. Les macro estructures del centre escolar estan supeditades, però també les micro (òrgans, unitats, etc.) i en diferents àmbits d’intervenció. Transversalment, l’ètica organitzacional és imprescindible per a mai, i en cap cas, oblidar i descurar a qui menys expectatives i ajudes té i a qui viu i sobreviu en pitjors entorns socioculturals. Així, els processos d’evolució han de defensar, amb honestedat i humilment, la necessitat de conèixer l’ambient i la trama d’actuació des de l’avaluació, la investigació i la innovació. O sigui, dictaminant què passa?, per què passa? i què millorar?

    Donat que l’educació només hi és quan un alumne concret creix al màxim segons les seves possibilitats, cal voluntat personal, professional i política, formació i recursos. Voler, poder, saber i saber fer per a que, autènticament, el centre escolar: concreti en els plantejaments institucionals la filosofia i el contingut que han de presidir les accions immerses en els processos d’educació intercultural, a les prioritats fixades i als dispositius d’avaluació i seguiment de plans, programes i projectes; determini estructures de suport per a l’execució i la implementació de plans, programes, projectes i altres actuacions d’educació intercultural; promogui una cultura docent sensible i afavoridora de la relació amb les problemàtiques i els interessos genuïns de l’alumnat; rebi sosteniment actiu de part dels responsables institucionals que animen processos, aplanen la intervenció i subministren recursos; i estengui ambients de treball amb preferències per a encoratjar els propòsits institucionals, podent ser revisats i millorats sistemàticament.

    L’optimització de l’exercici organitzatiu ha de poder distingir-se per l’esforç vers a aquests elements i també cap a la pluralitat de relacions presents entre la resta que el conformen.  L’obstinació és millorar l’educació en un centre escolar de totes, per a totes i on totes hi capiguem, que cultiva l’educació intercultural a partir de la inclusió com a valor socioeducatiu, compensa les desigualtats i aprofundeix en l’equitat, s’insereix en la societat i es compromet amb la realitat, instaura l’autoavaluació com a pràctica habitual, crea i comparteix experiències i coneixements i aprèn constantment. La crida és per a instituir el centre escolar com a emplaçament de trobada, reflexió, crítica (i autocrítica), construcció d’allò comú i apoderament. Al capdavall va de cohesió i convivència socials, de Viure en una societat més habitable.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Escoles inquietes: una xarxa de formació i suport a la revolta educativa
    Next Article
    Actualitat
    Qui són els becaris i què els diferencia dels contractats en pràctiques
    Redacció

    Related Posts

    Opinió
    El bullying que no fa soroll

    maig 16, 2025

    Opinió
    Greus fets de violència sexual cap a una menor d’edat sota la guarda de l’administració

    maig 14, 2025

    Opinió
    El llegat politicopedagògic de José Mujica: una lliçó d’humanitat, compromís social i pedagogia

    maig 14, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.