Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Per a les dones, aprendre a llegir i escriure és com sortir de les tenebres”, assegura rotunda Aicha Barki, fundadora de l’associació algeriana IQRAA, que aquest dilluns va rebre a Dhaka (Bangla Desh) un dels Premis Internacionals d’Alfabetització UNESCO 2014. Als seus 63 anys, Barki parla des de l’experiència. Més de dues dècades lluitant contra l’analfabetisme, “l’obscurantisme i la pobresa”, diu a l’altre costat del telèfon, hores abans de viatjar fins al país asiàtic.
Al món hi ha 781.000.000 de persones analfabetes en edat adulta, un 16 per cent de la població global, segons l’Atles de l’Alfabetització de l’Institut d’Estadística de la UNESCO (UIS). D’elles, el 64 per cent són dones, uns 500 milions, un percentatge que, per la UNESCO, no ha millorat significativament des del 1990. D’altra banda, del total d’adults analfabets, 126 milions són joves d’entre 15 i 24 anys i d’ells prop de 77 milions (el 61%) són noies.
La major part de la població analfabeta es concentra a l’Àfrica subsahariana i al Sud i Oest d’Àsia.En països com l’Afganistan, Benín, Burkina Faso, República Centreafricana, Txad, Costa d’Ivori, Etiòpia, Guinea, Haití, Libèria, Mali, Mauritània, Sierra Leone i Níger, menys de la meitat de la població és capaç de llegir i escriure. Al Níger, per exemple, la taxa d’analfabetisme és del 85 per cent mentre que al continent europeu se situa per sota del 10 per cent de la població.
A Espanya, segons dades de l’Enquesta de Població Activa per a l’últim trimestre del 2013, 724.000 persones no saben llegir ni escriure. D’elles 499.400 són dones, el que representa el 69 per cent del total, per sobre de la mitjana mundial, i que ascendeix al 77 per cent a partir dels 70 anys d’edat.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l’Alfabetització , la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, ressalta la importància de l’educació de les dones i les nenes per avançar cap a un desenvolupament sostenible. “L’alfabetització permet reduir la pobresa, trobar feina, tenir un millor sou. És un dels mitjans més eficaços de millorar la salut de les mares i els nens, entendre les receptes dels metges i accedir a l’atenció sanitària”, llança en el seu missatge institucional. Bokova hi recorda “una simple veritat: l’alfabetització canvia la vida”.
L’analfabetisme de les dones a Algèria
A Algèria, Aicha Barki ha pogut comprovar al llarg dels últims vint anys la realitat d’aquestes paraules sobre el terreny. A principis de la dècada dels noranta, aquesta llicenciada en Literatura francesa va decidir crear una associació per combatre l’analfabetisme que, aleshores, marcava la vida de més de set milions de persones, particularment, de les algerianes.
“El 1990, concretament el 12 de juny, jo estava encarregada d’organitzar les eleccions en el centre del qual era directora i em va sorprendre veure que moltes dones venien a demanar-me tímidament que els expliqués què deia aquest partit o aquest altre. Com? No sabien llegir!”, explica a eldiario.es. Un temps després naixeria IQRAA (“llegeix”), el nom ja era tota una declaració d’intencions.
El 1993, 1.088 persones (793 dones i 295 homes) es van beneficiar dels seus primers programes educatius. Deu anys més tard, el 2013, el nombre de alfabetitzats va ascendir a 129.556 (109.659 dones i 19.897 homes). En total, segons dades de l’associació, IQRAA ha ensenyat a llegir ia escriure a gairebé 1.700.000 persones, i el 91% són dones. Aquesta associació treballa en l’actualitat en més de 1.300 comunitats i compta amb 4.400 educadors gràcies al suport que rep d’organismes internacionals i agències de cooperació d’altres països, així com del propi govern algerià que, des de 2007 assumeix els sous dels treballadors com a part de l’Estratègia Nacional d’Alfabetització, explica Barki.
“El nostre centre de referència està localitzat en Attatba, a la wilaya de Tipaza, una zona que ha conegut molts problemes a causa del terrorisme islamista. Les dones han estat molt colpejades per això, sobretot durant el decenni negre [1990-2000], per no poder sortir, no poder anar a l’escola”, afirma. Allà es va posar en marxa el 2008 el projecte Afif (Alfabetització, Formació i Integració de les dones), dirigit a dones d’entre 18 i 35 anys, una de les cinc iniciatives reconegudes amb el Premi Internacional d’Alfabetització 2014 de la UNESCO.
“Es tracta d’un programa de proximitat per a les dones de les zones rurals que consisteix en l’alfabetització seguida d’una qualificació professional, amb l’objectiu que aconsegueixin una major autonomia econòmica”, detalla. Les dones arriben atretes per la segona, la formació en costura, perruqueria, informàtica o artesania, però la finalitat és que, abans que res, aprenguin a llegir i escriure. “Molt bé, els dic, voleu aprendre un ofici, però nosaltres volem que primer sapigueu llegir i escriure, i funciona”, recalca Barki amb orgull. “Elles diuen que això ha canviat la seva vida, els seus nens van millor a l’escola, guanyen uns diners, poden llegir el nom del carrer on viuen, trucar per telèfon, anar al correu, escriure a algú. Petites coses del dia a dia de les que no ens adonem i que per a elles són tot un món”.
“L’alfabetització facilita l’accés al coneixement i posa en marxa un procés d’apoderament i de confiança en si mateix que beneficia a tots”, assenyala Irina Bukova. Segons l’últim informe de Seguiment de l’Educació per a Tothom en el Món (EFA 2014), l’accés a l’educació primària de totes les dones aconseguiria reduir la mortalitat infantil en una sisena part i la materna en dos terços, així mateix, descendiria la taxa de matrimoni infantil i augmentaria la participació política.
Aicha Barki ha estat testimoni d’aquests canvis. “Aprendre a llegir i escriure és també la possibilitat de prendre consciència, de poder triar, de preguntar als partits, saber quins projectes i programes tenen. Poder participar està convertint a les dones en ciutadanes de veritat, si no participes políticament no ets realment un ciutadà “, constata l’algeriana, que guarda molts moments d’aquests últims vint anys en la seva memòria. El que millor resumeix la seva feina, les paraules d’una dona de quaranta anys: “És com si hagués tornat a néixer”.
