L’edifici de set plantes on es situa la Fundació Marianao, al barri de Marianao, de Sant Boi de Llobregat, bull d’activitat durant gairebé totes les hores del dia. Fins a 3.500 persones de diferents edats participen al llarg de l’any en algun dels seus múltiples projectes de servei a la comunitat. L’atenció socioeducativa és la seva punta de llança amb programes específics dedicats als joves i els infants.
Molt arrelada al territori, la Fundació va néixer el 1985 amb l’ocupació de l’emblemàtic edifici per part de l’antiga Vocalia de Joves de l’Associació de Veïns del barri. L’immoble havia quedat en una situació urbanística irregular i era coneguts per tots com “l’edifici fantasma”. Amb moltes hores feina, es va aconseguir convertir aquell niu de brutícia en un espai que ha ajudat milers de joves del barri a sortir de situacions complicades marcades per la desigualtat social. La Fundació contribueix a la formació d’aquests joves fent un acompanyament, des de la infantesa, en la seva trajectòria acadèmica i de transició al món laboral, però també mirant i cuidant molt el desenvolupament integral de cada persona, i promovent que tinguin una actitud compromesa amb la seva realitat.
A la Fundació Marianao feu realitat aquella dita que cal tota una tribu per educar un infant.
La veritat és que la característica principal de l’entitat és l’aposta clara per un territori determinat. La Fundació neix a partir de la mobilització dels veïns i veïnes del barri de Marianao per ocupar-se de les problemàtiques del territori, això la fa legítima aquí. Volem que la ciutadania sigui protagonista dels canvis.
Sou un exemple paradigmàtic de la importància del treball comunitari, i en general, de la importància de la implicació de l’entorn en temes educatius, més enllà de la feina que es fa als centres escolars.
Defensem que l’èxit educatiu depèn de moltes variables més enllà de l’entorn formal, com les realitats socioeconòmiques de les famílies o el temps de lleure dels infants. Una entitat arrelada al territori pot fer una feina de connectar tots aquests agents que tenen a veure amb l’educació dels infants i intentar promoure una educació molt integral. Treballem amb les escoles, amb centres de salut, amb les famílies i amb els nanos directament.
Feu una tasca d’intervenció a les diferents etapes educatives.
La prevenció és important per a nosaltres. Tenim projectes específics de reforç escolar, així com de lleure educatiu. Comencem a treballar al primer cicle de Primària. Entenem que el procés educatiu és una carrera de fons i si intervenim amb els nanos quan s’agreugen les dificultats a l’adolescència, hi ha molts elements difícils de recuperar.
També poseu especial atenció a les transicions educatives, un moment de molta vulnerabilitat.
Posem el focus a les dues transicions. Primer entre la Primària i la Secundària, una època en què l’alumne de 12 anys passa a l’institut, un espai nou on perd gran part de l’atenció que tenia a la Primària. Aquí fem un acompanyament molt intens que intenta compensar aquesta pèrdua d’atenció de l’educació formal.
Quines accions concretes s’hi implementen?
Tenim un programa específic, el projecte Èxit, i també accions en coordinació amb Serveis Educatius. El que fas amb aquesta visió preventiva és identificar infants i adolescents que són a 5è o 6è de Primària. Identifiquem perfils que per la seva situació social i familiar són susceptibles d’abandonar l’escolaritat. El projecte implica la família, el centre de Primària i l’institut. Obliga als recursos formals a fer aquesta detecció. També hi participa el Departament d’Ensenyament. Nosaltres fem de pal de paller. Oferim un acompanyament molt intensiu. Un cop detectats aquests alumnes amb més necessitats, fem un pla de treball continu: 3 hores setmanals de classes de reforç i un seguiment tutorial individualitzat.
La transició que marca el final de la Secundària cap a la post-obligatòria és també molt delicada, tenint en compte que la majoria d’abandonaments es produeixen quan els alumnes passen a cicles formatius.
Per a aquesta transició fem un acompanyament escola-treball a nois que han abandonat l’institut i no han acreditat l’ESO. Considerem que el sistema educatiu proposa un únic procés homogeni per a tothom quan la realitat dels joves és molt diversa. No tots estan preparats per seguir un mateix ritme.
Quins projectes específics hi ha per a aquesta etapa?
Continuem amb el projecte Èxit fins a 4rt d’ESO. Comença de manera preventiva a 5è de Primària i no acaba aquí, ja que persegueix l’acreditació. Per a alumnes que no aconsegueixen el títol oferim programes de segona oportunitat: els Programes de Formació i Inserció (PFI). En concret: auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics i auxiliar d’activitats d’oficina i de serveis administratius generals. També tenim una UEC: una Unitat d’Escolaritat Compartida, que forma part de l’educació formal per a adolescents als que l’institut no pot sostenir degut a problemàtiques conductuals.
A més, hi ha aules-taller.
És un espai per a joves amb greus dificultats socials: nouvinguts, amb problemes conductuals, trastorns mentals, etc. Nois que amb 16 anys són al carrer i que no estan preparats per fer un FPI. Aquí el rol de l’educador és molt important. Intenta restablir la motivació. Li diu: tu sí que pots, no ets un fracassat, vinga. I el prepara perquè pugui retornar a la formació reglada.
És molt original la proposta de l’aula taller de la reparació de bicicletes, que d’altra banda anomeneu com a taller de medi ambient.
Intentem que totes les accions que fem al final tinguin una funció reparadora del medi ambient. En aquest cas, portem les bicicletes reparades a les escoles i els nois, juntament amb la Policia, fan educació vial als infants. Posem en comú col·lectius que habitualment estan enfrontats. També hi ha aules-tallers d’horticultura, reparació d’edificis, fusteria i hort comunitari.
Quina funció considera que han de tenir les entitats socials en relació al sistema educatiu?
Nosaltres reivindiquem que les polítiques públiques garanteixin la igualtat de oportunitats, però entenem que la societat és complexa i assumim un rol de complementarietat enfront les mancances del sistema. L’educació formal té una sèrie de mecanismes que no són útils per a tots els perfils de joves. Les entitats socials tenen un paper cabdal per captar nanos que es reboten del sistema. Nosaltres actuem com a pal de paller per recuperar, per motivar i per oferir noves oportunitats. Tenim aquest paper de proximitat, som a prop dels joves i de les famílies i els diem on són els recursos que hi ha al territori.
Com és la relació amb les administracions?
Tenim línies de finançament i col·laboració amb totes les administracions públiques. Tant l’Ajuntament de Sant Boi com la Diputació de Barcelona, com la Generalitat de Catalunya. Som una entitat privada, però fem política pública. Estem desplegant recursos públics. No volem tenir-hi només una relació econòmica. Volem posar-nos a la seva disposició per si el nostre model pot ser útil per definir les polítiques del futur. Entre tots construïm plegats per definir les polítiques públiques.
Com s’implica a les famílies en el projecte?
És un element clau. Sempre s’implica a la família en el pla de treball que es defineix per a cada alumne. Hi ha contínues reunions d’acompanyament i seguiment. També fem molta feina per intentar trencar amb l’herència de pobresa que arrosseguen molts infants i joves i desgraciadament, condicionen la seva evolució educativa i acadèmica. Parlem amb els pares i mares perquè entenguin que els seus fills poden ser i són brillants, i que els podem acompanyar perquè progressin i facin estudis superiors, si és el seu desig. Un dels exemples més destacats en aquest sentit, és el cas de la Mouna, una jove que ara estudia Dret a la Universitat gràcies al projecte de beques escolars. Als catorze anys ja venia aquí i deia que volia ser advocada però que no podria fer estudis superiors perquè havia d’ajudar la seva família. Vam aconseguir que la seva visió canviés.
