La Formació de persones Adultes (FpA) és un factor clau de desenvolupament de persones i comunitats. Tal com destaca l’informe global sobre l’aprenentatge i educació de persones adultes (GRALE) de la UNESCO, la FpA impacta en la salut, el benestar, el treball i en la vida social, comunitària i cívica de les persones que en prenen part. Segons l’OCDE, el desenvolupament de competències a través de la formació s’associa també amb quotes més altes de participació i de benestar.
No hi ha dubte doncs que la Formació de persones Adultes és un factor clau per al desenvolupament i el benestar de societats democràtiques avançades. Tot i així, sovint la FpA no figura com a prioritat educativa en les agendes polítiques. Tal i com destaca l’informe de la UNESCO si be en la darrera dècada, el 75% de països del món han millorat les polítiques de FpA, gairebé la meitat dels països no hi inverteixen més enllà d’un 1% del seu pressupost i menys d’un 25% arriben al 4% d’inversió. És clar que la inversió és un factor que objectiva l’interès o importància que es dóna a aquesta modalitat formativa.
Els següents deu punts consideren alguns aspectes clau en la Formació de Persones Adultes (FpA) que poden abordar-se al territori per generar un debat conduent a la formulació de propostes i decisions en l’agenda política de la FpA.
1. Reivindicar el paper de la Formació de Persones Adultes (FpA) com a pilar per a generar oportunitats de desenvolupament de persones i de col·lectius o comunitats. Per tant, reclama la importància de la inversió i priorització en l’agenda política.
2. Destacar l’amplitud i riquesa de les diferents accions de FpA, que abasta un conjunt molt ample d’iniciatives formatives i de participació que inclouen des de l’alfabetització, les competències lingüístiques i en TIC, la preparació de proves d’accés, fins als itineraris professionalitzadors com també els programes i iniciatives de nova oportunitat i les accions relacionades amb la cultura, les arts, la participació cívica i política i el desenvolupament comunitari. Això vol dir que, tot i ajudar en alguns casos a generar noves oportunitats, constitueix una modalitat formativa específica que té sentit en ella mateixa, considerar-la només una estratègia compensadora és altament limitador.
3. Diversitat en els perfils de persones adultes. Cal atendre les diferents variables a partir de les quals poden identificar-se o caracteritzar-se grups específics de persones que participen en la FpA. L’edat, la residència, les creences, la procedència, la situació familiar, laboral i econòmica, el nivell formatiu, les experiències vitals i formatives prèvies són útils per a ajustar les propostes formatives però també sovint esdevenen factors a partir dels quals accentuem les desigualtats entre persones i col·lectius. La diversitat és, per tant, un punt de partida i no ha d’esdevenir una limitació. Fins i tot cal buscar estratègies per lluitar contra les barreres que converteixen algunes característiques o circumstàncies en factors de desigualtat.
4. La importància de les paraules que emprem en el context de la FpA. Per exemple les persones que participen en la FpA són justament això, participants. El terme participant és inclusiu i recull la principal característica de les persones que aprenen i prenen part en una activitat formativa que és justament la seva activació i implicació activa en allò que fan. En la FpA, es perd potencia semàntica i connotativa si es parla de usuaris, clients o alumnes. El llenguatge genera cultura que pot ser transformadora o reproductora.
5. Situem la FpA en el context comunitari i territorial, com el conjunt d’iniciatives interconnectades en una lògica de col·laboració i d’interconnexió de serveis, programes, institucions i professionals. La FpA és un node en una xarxa de suport, benestar, participació, expressió i desenvolupament al servei de les persones, els col·lectius i les comunitats.
6. Destaquem la participació i la col·laboració entre persones, col·lectius, comunitats i institucions com a enfocament clau en la FpA, que interpel·la tota la comunitat, tots els agents i actors i hauria d’afectar a la priorització de necessitats i oportunitats, a la programació de l’oferta, al seu desenvolupament, al seu seguiment i a la seva avaluació. Ha d’afectar doncs als plànols polític, tècnic, pedagògic i ciutadà.
7. El Lideratge en el territori per a l’articulació de l’oferta de FpA ha de ser públic per a garantir l’accés i la igualtat efectiva d’oportunitats per a totes les persones. Tots els agents del territori han de poder participar i s’han de sentir convidats i interpel·lats però l’administració local és la que millor pot garantir la proximitat i sintonia amb les necessitats i oportunitats que en relació a la FpA té cada territori i la ciutadania que hi viu.
8. Les metodologies i els recursos emprats en la FpA han de ser específics i contextualitzats. Específics perquè s’adrecen a un conjunt de persones amb característiques compartides, diferents a les de les persones joves o els infants i contextualitzats perquè cada grup, cada context, cada territori i cada propòsit reclama accions diferenciades.
9. La planificació de la FpA és una tasca complexa que ha de garantir una xarxa d’oportunitats i de recursos diversos i interconnectats (programes de transició secundària – FpA – programes de nova oportunitat – GES – CCFF – entorn laboral; participació cultural i cívico ciutadana, etc..) que permetin generar i donar resposta a itineraris diversos. Per exemple, un programa de nova oportunitat hauria de garantir la continuïtat de l’activitat formativa. No totes les necessitats d’una persona adulta troben resposta en la FpA però sí que sovint s’expressen o es manifesten en aquest context i a la inversa; algunes necessitats formatives, d’expressió o participació s’identifiquen o emergeixen en d’altres circuïts. La millor manera de satisfer les necessitats és interconnectar i comunicar les oportunitats.
10. La importància de les evidències per poder prendre decisions sobre la FpA. Cal disposar de dades i indicadors clau que permetin dimensionar les necessitats, les oportunitats i els desafiaments així com els resultats de les diferents accions. Aquests indicadors que cal pactar i fer sostenibles, són un mecanisme fonamental que ha d’informar de manera solvent l’agenda política de la FpA a cada territori i ha de servir també per retre comptes de fins a quin punt les accions desenvolupades han tingut els efectes desitjats, i, tal com dèiem al principi, per associar de manera nítida el discurs, la inversió, el suport i els resultats.
REFERÈNCIES:
Martínez, M. (2017). Les Escoles Municipals de Persones Adultes com a Agent Educatiu del Territori. https://www.diba.cat/documents/113226/127467/2017hSintesiEMPAAgentEducatiu.pdf/af82ae0e-ab62-4c23-bea9-76f7a2c2c316
Chacón, M. Martínez-Roca, C. Martínez, M. Massot, M. Moreno, V. Parera, G. (2006). Diagnòstic de la Formació de persones Adultes a Catalunya. Barcelona: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
UNESCO (2016a). Recomendation on Adult Learning and Education 2015. Paris. http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002451/245179e.pdf [consulta: novembre,2017].
UNESCO (2016b). 3rd. Global Report on Adult Learning and Education. Hamburg: Unesco Institute for Lifelong Learning http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002459/245917e.pdf [consulta: març,2018].
OECD (2013). PIAAC. Programa Internacional para la Evaluación de las Competencias de la población adulta 2013. Vol. 1. Madrid, Ministerio de Educació, Cultura y Deporte. http://www.mecd.gob.es/inee/dam/jcr:50d1eed2-0b2f-4b3d-9bf6-3ec44feb03ef/piaac2012.pdf [consulta: març,2018]
