L’Air Guitar, o fer veure que toques una guitarra -normalment elèctrica- sense tenir res a les mans, és una pràctica bastant freqüent per a fer broma, imitar músics o, simplement pot ser que es converteixi en moviments involuntaris quan s’escolta una cançó que ens entusiasma. Aquests gestos, com el de gratar les cordes de la guitarra, repicar els dits sobre la taula com qui toca el piano o posar les mans alineades davant la cara per fer veure que es toca la flauta, són freqüents entre menuts -o no tan menuts- que converteixen la idea de ser músic en un joc simbòlic més.
Són moltes les persones que gaudeixen amb la música i amb la possibilitat de tocar un instrument, però la pràctica i l’estudi artístic són disciplines que poca gent qualificaria de populars. “Quan estudies música creixes amb un ideal de l’art i de l’artista. És una formació estricta i reglada, basada en la pràctica individual”, explica en Nil Barutel, qui ha estudiat en conservatoris de diverses ciutats europees. Desprès, però, va estudiar un Màster en Polítiques Públiques i Socials on va “contactar amb moviments cooperatius basats en la no individualitat”.
Ara, Barutel és professor de violí i coordinador d’una orquestra que s’escapa de la concepció elitista que sovint es té de la formació musical i artística: la Riborquestra, ubicada al barri del Born de Barcelona, on, de la ma de la Fundació Jaume Bofill -un dels impulsors del Projecte Educació360-, explica aquesta iniciativa com a exemple de projecte educatiu a temps complert. A la Confederació Sardanista de Barcelona, Barutel i Clara Cuadern, també coordinadora, exposen els principis i bases de la Riborquestra davant d’una quinzena de persones dedicades al món de l’educació que també tenen la vista fixada en la democratització de les oportunitats i l’educació transversal.
Així, la Riborquesta, una iniciativa ja consolidada, és un dels projectes triats per exemplificar el que busca Educació360 quan cerquen iniciatives d’educació comunitària. “Som una escola de grup i participativa. Aprenem i ensenyem en l’aprenentatge col·laboratiu i l’apoderament del grup”, comenta Barutel. Considera que, a diferència d’altres centres, en els que l’important és el producte, el concert final, per a la Riborquestra el que importa és “el procés”.
Així, aquest grup que compta amb gairebé 10 anys de vida i més de 80 alumnes de diverses edats distribuïts en dues orquestres i un cor, es caracteritza per la democratització de la pràctica artística. “La música és una eina però l’objectiu és la transformació social donant nous horitzons a gent que potser mai no els tindria”. I és que, a més d’aportacions baixes i quotes flexibles, qualsevol persona que s’acosti a la Riborquestra es fa seu l’instrument que li deixin.
“No contemplem cap tipus d’aprenentatge que no sigui col·lectiu”, apunta Cuadern, qui afegeix que el més bonic de tot és que “com que no tenim un espai propi, ens coordinem amb diverses entitats i espais del barri”. D’aquesta manera, s’acaben convertint en un projecte de comunitat, que genera sinèrgies amb les famílies, els infants i equipara les oportunitats d’accés a la pràctica artística en col·laboració amb entitats com el Palau de la Música, l’Auditori, l’associació de veïns del barri, l’ESMUC o l’Escola Cervantes.
Comunitats que Eduquen, una crida per l’educació a temps complert
“Famílies, centres educatius, entitats del barri, educació en el lleure i valors. Això és l’educació a temps complert que cerquem”, exclama Lluis Mas, de la Fundació Jaume Bofill, davant dels assistents que s’han reunit a la Confederació Sardanista. Aquesta trobada es troba en el marc de les quatre xerrades que Educació360 ha convocat durant el mes de març per a posar exemples de projectes innovadors de cara a la crida Comunitats que Eduquen.
La crida és una convocatòria oberta a educadors amb projectes innovadors que responguin a un dels quatre reptes plantejats per Educació360, que cerquen unir educació formal i no formal, garantir la igualtat d’oportunitats, desenvolupar els potencials de la comunitat i connectar els interessos d’infants i joves amb el territori. El projecte Educació360, una aliança entre la Fundació Jaume Bofill, la Fundació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Diputació de Barcelona, busca que es reconeguin les potencialitats de l’educació en el lleure en la línia de la idea de les societats de l’aprenentatge.
“Fa 10 anys que sabem que nens i nenes aprenen a qualsevol espai i temps de la vida però que no tots tenen les mateixes oportunitats d’accés, ni les mateixes ofertes per a assolir una bona educació en el lleure”, opina Mas. Així, la Crida a Comunitats que Eduquen estarà oberta fins el 18 d’abril i se seleccionaran 30 iniciatives que ja estiguin en marxa per a brindar-les un espai de formació i capacitació per alinear-les en el projecte Educació360. Al setembre se’ls proporcionarà una mentoria que els ajudarà a introduir millores i a l’octubre se’n seleccionaran quatre que seran recompensats amb dotacions econòmiques.
Així, entre els assistents a la xerrada on es presentava la Riborquestra hi havia que representaven iniciatives educatives transformadores ja consolidades, d’altres més novelles; algunes a instituts, o equipaments d’oci a zones desafavorides. Tots, però, amb l’objectiu comú de transformar l’educació de la mà de la comunitat.
