“L’escola és motor de canvi, l’espai on realment es poden transformar les relacions, sobretot si treballem plegats des de la bressol fins a la secundària”. Així parla Ingrid Llopart, cap de l’Àrea de Desenvolupament Comunitari de l’Ajuntament de Cardedeu. L’escola, doncs, ha estat el planter al qual Cardedeu ha posat la llavor per impulsar un canvi de mirada respecte al gènere a través dels valors de cura, respecte i empatia. En altres paraules: coeducació.
Cardedeu Coeduca és el nom del projecte impulsat des de l’Ajuntament que, des del 2016 fins al 2020, ha arribat a tots els centres educatius del municipi (públics en la seva totalitat) amb l’objectiu d’implantar noves polítiques d’igualtat al municipi. No es tracta només d’incorporar perspectiva feminista i de gènere, sinó que parant atenció a les relacions interpersonals, les cures i l’empatia, “es treballen totes les desigualtats que, fins ara, ens semblaven amagades: des del racisme, fins a l’LGTBIfòbia, passant pel bullying”, apunta Llopart. Aquest projecte integral i transversal neix arran de la nova Regidoria d’Igualtat i va ser “la millor manera que vam identificar per a fer polítiques públiques d’igualtat”, afegeix.
En aquests quatre anys de projecte, tots els centres educatius (dues escoles bressol, cinc de primària i tres de secundària) han participat en el projecte de Cardedeu Coeduca, un programa de dos anys pensat per analitzar i transformar les relacions internes. Així, durant el primer curs es treballa per a fer una diagnosi de la situació del centre i formació al professorat, de la mà de Coeducacció, L’Esberla i Fil a l’Agulla, tres cooperatives especialitzades en gestió de relacions, i amb tècniques municipals d’educació com la Lluïsa Carrillo.
L’expertesa d’aquestes tres cooperatives ha estat un valor “impagable”, segons Carrillo, qui afegeix que “van sacsejar tot allò que els centres, el claustre, les famílies i l’alumnat donaven per descomptat. I aquestes cooperatives sabien com remoure consciències per tal que el procés fos productiu”. Segons la tècnica, la clau de l’èxit de l’acollida del projecte als centres és que els plantejaments “estaven fets a mida; personalitzar propostes és la manera de fer que entrin bé”.
Les formacions al professorat van passar per una revisió personal i grupal. “Ens vam quedar meravellades, perquè esperàvem una formació de gènere i, en canvi, ens va obrir les portes a redescobrir-nos com a individus des de la infantesa, intentant comprendre què ha passat durant la nostra educació amb relació al gènere, a la sexualitat o als estereotips”, explica l’Albert Ametlla, cap d’estudis de l’Escola Germans Corbella de Cardedeu. Aquesta formació als i les mestres va ser fonamental per a entendre que “certes coses que teníem interioritzades no eren normals, sinó que eren estereotips nocius. Ens va fer adonar de com un mateix ha pogut fomentar estigmes d’alguna manera”, apunta Ametlla.
Què diem i com ho diem
“Que bé t’ha pentinat avui la mama” o “bon dia princesa”, són expressions que, si bé en inici no podrien ser considerades de masclistes, sí que ajuden a interioritzar unes relacions sexistes i desiguals entre nens i nenes. Són petits gestos com aquests alguns dels que s’han revisat a fons als centres educatius després del Coeduca. “Les escoles bressol són les que han viscut potser un revulsiu més gran”, explica Llopart, qui apunta que “tots i totes pensàvem que a les bressol tot era plàcid i equitatiu, però s’han acabat revisant des dels contes que s’expliquen fins a les disfresses, el llenguatge o la celebració de festes típiques com Sant Jordi”.
I és que no és només què es diu, sinó la manera en com es fa pedagogia. No és suficient treure els micromasclismes de les expressions quotidianes ni eliminar el sexisme de la cultura, sinó que també cal inserir nous referents que quadrin amb aquest canvi de paradigma. Incorporar autores com Emily Dickinson a les classes de literatura, personatges com Amelia Earhart a les lliçons d’història o científiques com Ada Lovelace a les classes de tecnologia. “Són els materials, els referents i les propostes educatives que uses i com les comuniques les que realment poden materialitzar una educació igualitària”, assegura Ametlla.
I és a través d’aquesta deconstrucció del professorat i dels continguts curriculars, així com amb la reflexió sobre la gestió de les relacions, que s’ha donat les eines a l’alumnat per a poder identificar i canviar les discriminacions i desigualtats. “Vam explicar al professorat què passava quan no hi eren, les coses que ens feien, sobretot els nois a les noies, quan els profes no miraven”, recorda Àfrica González, exalumna de l’Institut Pla Marcell. “Abans normalitzàvem que ens toquessin el cul o que no ens deixessin jugar a futbol, però després del Coeduca vam ser capaces de parar la classe després d’un comentari sexista i debatre una hora sobre per què aquests comentaris no es podien fer”, afegeix.
L’Àfrica explica que el projecte Coeduca “ens ha canviat”, ja que els ha donat eines per a “veure que realment podem lluitar contra allò que no ens agrada”. I és aquí, a partir del segon any del projecte, quan les accions concretes comencen a veure’s. En el cas de l’Institut Pla Marcell, es va crear una comissió per a gestionar el projecte, es va dissenyar i imprimir una revista feminista que es va repartir pel municipi, es va pintar un mural i, inclús, es va celebrar una acampada per “conèixer-nos millor entre nosaltres i intercanviar sensacions”, recorda l’Àfrica.
Aquestes activitats mencionades són només algunes de les 73 accions que s’han fet en els darrers quatre anys, en les que han participat més de 600 infants del municipi. L’èxit d’aquesta segona fase del projecte és que “estava dissenyada a mida: cada centre educatiu educatiu ajustava el projecte a la seva realitat i a les necessitats detectades en el primer any de diagnosi”, explica l’Ingrid Llopart. Així, mentre alguns se centraven únicament en l’espai físic del pati altres feien mentories amb les tutores.
Obrir les portes a la comunicació
Fos quina fos l’estratègia planejada, sempre hi havia un punt en comú: “l’eix central eren les cures i les relacions entre els membres de la comunitat i això va acabar sent el desencadenant per a parlar, no només de gènere, sinó de racismes, discriminacions diverses en diferents àmbits socials: familiar, laboral, etc…”, assegura Lluïsa Carrillo. L’impacte del programa a cada centre ha variat i ha estat en funció de diferents elements, una part important vinculats al lideratge i a la relacions dins el claustre. Perquè no és només una reflexió acadèmica al voltant d’un tema sinó és un aprenentatge vivencial, personal i col·lectiu.
La parla, doncs, es mostra com la base de qualsevol procés de canvi. I així ho destaquen també les famílies, que estaven involucrades al projecte Coeduca a través de la celebració de sessions periòdiques. “El que més m’agrada és que treballéssim famílies, professorat i alumnat, perquè ens va permetre tenir converses amb els nostres fills que d’altra manera no haguéssim tingut i també vam poder coincidir amb el professorat d’una forma molt més íntima”, destaca Maria Vidal, membre de l’AFA de l’Escola Can Manent.
Precisament les famílies són els actors als quals més costa arribar, segons Llopart, però han estat imprescindibles per als canvis. Tenir els centres, els claustres, l’alumnat, les famílies i el municipi jugant al mateix equip ha permès fer una transformació transversal. Ara, però, la pregunta que assalta tots els participants, un cop s’han acabat els projectes és com continuar estirant del fil. Hi ha centres que han continuat treballant amb la filosofia Coeduca i altres als quals els ha costat més buscar elements per integrar en el centre. Per altra banda, alguns exalumnes de centres de Cardedeu, com l’Àfrica, que ara cursa Batxillerat a Llinars del Vallès, treballen per replicar les iniciatives del Coeduca als seus centres.
“Està genial que els i les joves prenguin la iniciativa ara, perquè això vol dir que se’ls ha apoderat. Però això no ha de ser excusa perquè ho facin sols: els centres i els municipis no ens en podem desentendre”, apunta Lluïsa Carrillo. Per això, tot i que Cardedeu Coeduca es troba actualment en procés d’avaluació, l’aposta des de l’Ajuntament és reforçar la dimensió comunitària del projecte, implicant-hi més actors. La següent parada, doncs, serà l’àmbit esportiu i del lleure.
El Diari de l’Educació, 2025