Quan es parla de Formació Professional, per a moltes persones, la primera imatge que ve al cap és la d’una granota blava de mecànic. O potser una perruquera o un carnisser. Molts hi veuen aquelles persones que no han seguit l’estela dels estudis superiors que duu a la universitat i no pas una tria per se. Aquest és un dels problemes de la Formació Professional: “la necessitat de valorar més l’FP”, tal com assegura en Pere Gabern, director de Serveis d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Granollers i també secretari del Consell de l’FP d’aquest municipi, que el 2019 va complir 10 anys.
En aquesta dècada de feina, diversos agents del municipi han treballat conjuntament per a assolir diversos reptes que afecten aquesta branca formativa. Des d’enfortir l’orientació als joves i lluitar contra l’abandonament escolar, fins a millorar les relacions entre els centres i les empreses. I, també, millorar el prestigi de la Formació Professional. “L’FP actual té poc a veure amb aquella imatge antiga de fa dècades”, apunta Gabern.
I és que, avui, l’FP a Granollers és una opció formativa molt ben arrelada. Tant que hi ha gairebé el doble d’inscripcions que de places. “Hi ha hagut una evolució al llarg dels anys”, diu Gabern. Apunta que quan les coses es fan per consens “tot millora”, però no atribueix aquest èxit només als 10 anys de feina del Consell. “Just quan vam nèixer, va començar també la crisi i molta gent va ser expulsada del mercat laboral i l’FP es va establir com una manera de tornar-hi”.
Cooperació i orientació
Les escoles d’adults i els centres de Formació Professional de Granollers són plens. I això és gràcies, en gran part, a la feina del Consell, que “funciona perquè s’hi han implicat tots els agents que treballen per l’FP a la ciutat”, assegura Francesc Arolas, regidor d’educació del municipi. Així, centres, sindicats, patronals, representants del departament de treball, el SOC, els Serveis Territorials d’educació i la Diputació de Barcelona fa deu anys que treballen conjuntament a Granollers per a impulsar aquesta branca formativa.
“Compartir per donar millor resposta”, resumeix Arolas, qui atribueix a la cooperació l’èxit d’aquesta empresa. Gràcies a la posada en comú de les necessitats de tots els actors, s’han pogut millorar àmbits com l’orientació dels alumnes. Per una banda, de la mà de les empreses, es dóna a conèixer a la ciutadania què hi fan els i les treballadores i quins són els estudis necessaris per accedir-hi. També destaquen la fira Guia’t, la fira amb tots els centres de Formació Professional del Vallès Oriental, que aquesta primavera celebrarà la seva 11ª edició.
“És indispensable donar tota la informació i posar-la a l’abast, tant dels alumnes com de les seves famílies, per a orientar-los en una bona tria”, diu Gabern. I la fórmula té èxit. Tant que, des de fa tres anys que el municipi demana més places i més famílies professionals, com hostaleria, indústria alimentària i reforçar els cicles industrials a l’Escola Municipal del Treball, que aviat complirà 100 anys. “Tot això s’hauria pogut assolir sense el Consell? Potser sí, però no amb aquest èxit”, reflexiona Arolas.

Una xarxa de xarxes
Si, com diuen des de Granollers, tota aquesta feina ha estat possible gràcies a la cooperació dels diferents agents del Consell municipal, també s’ha de destacar l’existència del Fòrum de Ciutats amb Consell Municipal de l’FP. Aquest espai aplega 53 municipis, que suposen més del 56% del PIB català i dos terços de la matrícula d’FP inicial.
El Fòrum és l’òrgan interlocutor davant altres administracions, essent els municipis els qui aporten “la visió de proximitat, el coneixement del què succeeix als centres i les necessitats de les nostres empreses”, assegura el regidor Francesc Arolas. Afegeix que el Departament d’Educació i de Treball tenen algunes “mancances derivades de la centralització a Barcelona, que es poden veure resoltes amb voluntat política d’escoltar el Fòrum i els municipis que el conformen”.
La necessitat de ser escoltats és el que explica el naixement del Fòrum, que al principi només aglutinava quatre municipis. Però ara va més enllà de ser “un lobby que demana atenció per part de les administracions; ara ens necessitem també per compartir experiències i teixir estratègies conjuntes”, afegeix en Pere Gabern.