«Volem formar persones dignes i lliures»

El setembre del 2015 neix al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat un institut nou que comparteix edifici amb una escola de primària, l’Escola de Sant Ildefons. Primer és anomenat Institut de Cornellà, i des d’aquest mateix curs, a través d’un procés participatiu, és rebatejat amb el nom de Neus Català, convertint-se en el primer centre educatiu a Catalunya, i segurament al món, que duü el nom d’aquesta lluitadora antifeixista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrüch.

L’Institut és un centre petit, de màxima complexitat, amb un model pedagògic sense llibres de text i que promou, des dels inicis, la competència digital dels seus alumnes. Competència que, per cert, en aquesta situació de confinament tal com ens diu l’Eduard Cirera els hi resulta molt positiva i encertada.

Treballaves als serveis territorials d’Educació del Baix Llobregat quan reps la proposta de tirar endavant el projecte de crear i dirigir un nou institut al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Com va anar la proposta?

Des de feia temps tenia les ganes i la necessitat d’iniciar un nou projecte vital. Ho vaig comentar al director territorial al setembre del 2014 i cap el Nadal em van posar damunt la taula la possibilitat d’encapçalar aquest projecte pedagògic.

I per què un nou institut a Cornellà de Llobregat?

Per una necessitat d’escolarització. La secundària des de fa uns anys té necessitat de més places i es calcula que encara queden entre 4 i 5 anys de pujada. I a Cornellà necessitaven més places públiques cosa que fa decidir al departament obrir un nou institut petit de dues línies que pugui absorbir la demanda del municipi.

Això vol dir que el centre ja neix amb data de caducitat?

No ben bé. Això vol dir que en un principi l’Institut té un futur incert, tot i que nosaltres esperem que no sigui així ja que creiem que s’ha consolidat, i que a la llarga, i és una opinió personal, l’aposta hauria de ser mantenir aquests nous instituts, més petits, i reduir línies en els altres instituts molt més grans.

De fet, el canvi de nom del centre l’any passat, passant de dir-se Institut de Cornellà a Neus Català pot haver ajudat a la vostra consolidació?

Consolida, per descomptat. Ens dona més personalitat, ens visibilitza més, En el fons, nosaltres tenim la sensació que l’Institut s’ha consolidat, i no pensem en un centre per tapar una necessitat durant un temps determinat, sinó que creiem que és un institut que compta amb possibilitats i té un caràcter propi per tirar endavant.

«És l’equip el que fa que un centre tiri endavant»

Com hi han contribuït en aquesta consolidació el personal docent del centre?

Certament, la consolidació de l’Institut és gràcies a tot l’equip de professionals que hi han treballat i hi treballen. Un equip que es creu el que està fent, que estima els seus alumnes, que té ganes d’ensenyar-los, d’estar amb ells, d’acompanyar-los. I això és essencial. És l’equip el que fa que un centre tiri endavant, i en un centre petit com el nostre, amb 28 professors, la força d’un equip coordinat és clau.

Com va anar la tria dels primers professors?

El primer claustre, que era de sis persones, el vaig poder triar jo, tot i que incialment vam ser quatre persones les que vam tirar endavant el projecte, una de les quals encara continua aquí. Vam començar per visitar altres instituts que es movien en la mateixa línia: Quatre Cantons de Barcelona i Montgros de Sant Pere de Ribes. També van conèixer les Vinyes de Castellbisbal, tot i que no el vam visitar. Tots tres han estat els nostres referents per poder adaptar el model a la nostra realitat.

I quin model és aquest?

El d’un centre de qualitat i innovador al barri de Sant Ildefons, que pugués enganxar els alumnes que no se sentien motivats per un institut tradicional. Un institut que els hi servís de palanca per poder aprendre amb totes les garanties de futur i d’autonomia personal. I amb aquesta idea continuem treballant. Nosaltres volem treballar de manera propera als nois i noies perquè si una cosa ens diferencia dels altres instituts del barri i de la ciutat és la mida. Som un centre petit cosa que es reflecteix fins i tot en el nostre lema: un institut fet a la teva mida. Això vol dir que tenim la possiblitat de conèixer molt bé tots els alumnes, i de poder fer-los-hi un acompanyament a mida.

«Volem apropar l’aprenentatge a la realitat del moment, i que sempre tinguin un sentit»

Pots aprofundir una mica més en el vostre model pedagògic?

Compta amb tres pilars. Un és l’acompanyament individualtizat, l’altre és el treball per projectes, però quan parlem de projectes volem dir apropar l’aprenentatge a la realitat del moment, i que els aprenentatges estiguin vinculats al contexte en què es troben els nostres alumnes, que no estiguin segregats i separats per matèries, que tinguin sempre sentit. És una metodologia, la de projectes, que no utilitzem totes les hores, sinó només 10 del total de 30 hores setmanals. Les altres 20 fem altres tipus de metodologies però sempre amb la voluntat que els aprenengatges siguin significatius, i s’acostin a la realitat dels alumnes.

I la tercera pota és el de la competència digital. Vam apostar de bon principi perquè els alumnes treballessin amb ordinadors personals. No fem servir llibres de text, i tot i que en un principi algú ens ho va discutir la realitat, i més ara, s’ha comprovat que va ser una aposta correcta.

A part dels tres instituts referents de bon inici, formeu part d’alguna xarxa o moviment d’innovació pedagògica?

Hem format part del moviment de l’Escola Nova 21 tot i que no hi vam acabar d’encaixar, però sobretot formem part d’un grup d’instituts que ens anomenem Projectant. Som sis centres que vam començar tots al mateix temps, el 2015. És una xarxa autoorganitzada i autoimpulsada per nosatres mateixos, que no ha tingut cap promoció pública però que ens ha anat molt bé a tots. De fet, nosaltres no necessitàvem transformar un claustre sinó construir-lo.

Potser un dels handicaps del vostre centre sigui l’espai. Com us ha afectat el fet de no tenir un edifici propi, i haver-lo de compartir amb una escola de primària?

Sí, estem compartint l’edifici amb l’escola Sant Ildefons. Això lliga amb el moment en què es va obrir, en què hi havia una necessitat d’escolarització però també una crisi econòmica. Estem parlant del setembre del 2015. Per tant, es va lligar la necessitat d’escolarització amb la impossibilitat de fer un nou edifici. I no és un cas únic. Ha passat en d’altres lloc. Que jo recordi, al Baix Llobregat també s’ha donat a Torrelles de Llobregat i a Santa Coloma de Cervelló…

I com es la convivència amb l’escola?

No és fàcil arribar a “casa d’un altre” i durant quatre anys anar “envaint” els seus espais. A l’escola han estat quatre estius havent de desmuntar classes, perdent espais… I gestionar això emocionalment és complicat. Vull manifestar públicament que en aquest procés la predisposició de la direcció de l’escola ha estat molt positiva, i no tenia una situació fàcil de gestionar amb el seu claustre. Ara, que ja tenim consolidats els espais, que el dol de l’escola comença a passar, hem pogut començar a treballar conjuntament en diferents àmbits: el treball per projectes, el servei comunitari i els programes de diversificació curricular i, per tant, la relació cada vegada és més “pedagògica” i menys “logística”, la qual cosa ens consolida com a centres independents que aprofiten les avantatges de compartir edifici i poder treballar col·laborativament.

I a part de l’escola, com és la vostra relació amb els altres centres del barri?

Mantenim relació tant amb l’altre institut del barri, el Maria Aurèlia Capmany, com amb les altres escoles de primària que tenim adscrites. Fem reunions de coordinació periòdiques, els coordinadors pedagògics i els de primer d’ESO es troben com a mínim una vegada al mes, fem visites entre centres i compartim els nostres projectes. Però no és una cosa que fem nosaltres de motu propi com a Institut Neus Català sinó que és un projecte de barri amb la voluntat que els nois i noies de les escoles de Sant Ildefons es quedin a estudiar aquí.

De fet, potser un dels perills del centre ja des del mateix moment de l’inici és el de patir segregació escolar. L’heu patit?

Sí, i encara en patim, però per sort cada cop menys. Els dos primers anys van quedar moltes places lliures, però això ja ha canviat. El curs passat vam poder omplir totes les places de preinscripció amb alumnes del propi barri. Tenim dues línies a primer d’ESO amb una ràtio de 27 per ser un centre de màxima complexitat. En total tenim 216 en els quatre cursos d’ESO, perquè nosaltres no fem batxillerat.

I com ho heu aconseguit?

Ha estat un treball de centre, d’explicar-nos, d’ensenyar-nos, que la gent del barri ens conegués cap cop més i veiessin en el nostre centre una oportunitat d’escolarització com en qualsevol altre institut del barri o de la ciutat.

Quina relació teniu amb les famílies?

Mantenim una relació molt de tutoria. És un dels punts forts del centre perquè sempre hem cregut que amb les famílies s’hi ha de parlar i se les ha de tenir al corrent del que fan els alumnes. No estem parlant d’una relació de molta participació directa de les famílies en el centre, ni d’una comunitat d’aprenentatge perquè considerem que a secundària els alumnes han de tenir llibertat, i no han de tenir les famílies sempre a sobre. Però si que les famílies han de saber si el seu fill o filla té dificultats o necessita un acompanyament o un ajut. En el nostre model, els tutors mantenen una relació directa amb les famílies, cosa que creiem essencial tant per als alumnes com per al centre.

De fet, tenir aquesta relació amb les famílies ens ha ajudat en l’actual situació de confinament. Hem pogut parlar amb totes per detectar les seves necessitats, no només educatives sinó també socials. Per exemple hem pogut detectar que una família no tenia aigua a casa i agilitzar el procés. En aquest sentit, ens ha anat molt bé la relació amb els serveis socials de l’ajuntament i amb els companys de l’EAP, que ens ha permés donar resposta ràpida a problemes com aquests.

Les famílies són totes del barri?

La majoria de les famílies que tenim actualment són de Sant Ildefons. En anys anteriors havíem tingut alumnes d’altres barris i de oblacions de l’entorn. És un barri socialment tocat, amb moltes famílies de nova immigració, amb feines precàries i que tot just s’estaven començant a estabilitzar.

En l’actual situació de confinament com s’ho estan prenent els nois i noies?

Força bé. Tenim detectats alumnes que tenen dificultats per connectar-se, però la majoria estan treballant molt bé ja que estan acostumats des de bon inici a fer-ho de manera digital. Dels 216 alumnes, n’hi ha només 25 que tenen problemes. És a dir, només el 12% dels nostres alumnes tenen dificultats per seguir el tercer trimestre de manera telemàtica, i ja els hi estem donant resposta. El Departament d’Educació prepararà 25 equips informàtics que tenim a l’Institut i els farà arribar a les famílies.

Encara que tots els vostres alumnes tinguin prou competències digitals i puguin seguir el tercer trimestre des de la seva casa, com creus que els hi afectarà el confinament?

Qui ho sap! Tots plegats ens anem movem en el dia a dia. Jo crec que n’haurem d’aprendre d’aquesta situació, i quan acabi ens haurem de seure i reflexionar sobre què hem fet i quines respostes hem pogut donar. Nosaltres ja hem vist que la nostra aposta per l’aprenentatge digital ha estat la correcta. Per tant, continuarem potenciant la línia virtual, tant al propi centre com en la distància. Nosaltres, i crec que també ho haurà de fer el sistema educatiu en general.

Parlem de resultats. El curs passat va acabar els seus estudis la primera promoció. Com va anar?

Les dades són relatives, i més tenint en compte que la primera promoció d’un nou institut és una promoció molt mimada, especial. Dit això, la meitat dels alumnes que van acabar quart i van obtenir el graduat han anat a Batxillerat, i l’altra meitat a cicles formatius. I aproximadament un 20% no va obtenir el graduat i se n’ha anat a fer programes de formació ocupacional.

I com interpreteu aquests resultats?

A nosaltres ens semblava que el perfil de la majoria dels alumnes d’aquesta primera promoció no era per estudiar batxillerat, sinó per fer cicles formatius, no perquè algú pensi que són més fàcils sinó pels seus interessos personals. El que passa és que els cicles formatius tenen un problema a Catalunya, i és que sovint hi ha més demanda que oferta, i molts alumnes que haurien d’anar a fer un cicle acaben fent un batxillerat, amb el que això pot representar de fracàs escolar. Aquí, i com a sistema educatiu, hauríem de començar a donar una volta a la post-obligatòria. L’ensenyament obligatori ha fet un canvi important, però la post-obligatòria, i sobretot el batxillerat, continua sent una etapa que necessita una transformació, perquè si nosaltres eduquem en uns procesos determinats i concrets a l’alumnat, i després arriba al batxillerat i tot això desapareix de cop potser vol dir que hi ha alguna cosa que falla, no?.

Potser d’aquí ve l’alta taxa d’abandonament escolar que tenim?

Crec que no ens podem basar en paràmetres clàssics inamovibles per on han de passar obligatòriament. Perquè si que n’hi ha que hi passen, però cada cop n’hi ha més que no ho entenen i no hi passen. Jo crec que hi ha processos d’aprenentatge que estan totalment descontextualitzats de la realitat dels nois i noies, i per tant, l’alumnat ho veu com una cosa que no va amb ells. I en veritat si que hi va, i sí que els hi hem de de fer entendre que és important, però també hem de saber què ens estan demanant. I crec que ens estan demanant un aprenentatge menys magistral, més contextualitzat i d’acompanyament.

Potser el post COVID ens ajudarà a fer aquest canvi?

Potser sí. Crec que hi haurà un abans i un després a la societat, i si hi és a la societat hi ha de ser també a l’educació, perquè ens haurem de plantejar què volem ensenyar i com. I a més, haurem de veure com ens tornen els alumnes a les escoles. Quins aprenentatges han adquirit aquests dies, sobretot personals i emocionals. Jo espero que la pandèmia ens serveixi per canviar algunes coses, com els valors que transmetem i el model de societat que ensenyem als nostres alumnes.

Un canvi cap a on?

No ho sé. Jo també pensava que la crisi econòmica del 2008 representaria un canvi millor del que ha representant realment. Però això que està passant ara és més fort, i haurem de canviar. Si no canvien els interessos de la societat i no ens adonem que la humanitat no és indestructible el futur serà molt més incert i desesperançador del que ja és ara. I pel que fa a l’educació m’agradaria que anéssim cap a un model on es tingués en compte que tothom educa, cadascú des del seu paper i la seva funció. La societat està plena d’agents educatius i tots haurien de treballar amb un mateix objectiu: educar els infants i joves per tal que siguin capaços de desenvolupar-se de manera autònoma i en llibertat, tal com és la nostra missió com a centre, recollida en el PEC: formar persones dignes i lliures.