Cada dia, quan s’obren les portes de les escoles bressol, desenes de nens i nenes entren a la que és la seva segona casa, amb la seva segona família: els companys i companyes i l’equip docent, amb qui comparteixen un espai pensat íntegrament per a ells i pel seu aprenentatge i desenvolupament. Les seves famílies, després de deixar-los, se’n van a fer la seva vida d”adults’. Durant gairebé tres mesos, però, aquestes portes no s’han obert.
Moltes coses han canviat i aquells nens i nenes, que es troben en una etapa vital de descobriments i creixement continu, no són els mateixos que es van confinar, mesos abans. Durant la quarantena, la seva realitat era molt diferent: convivència les 24 hores del dia amb les seves famílies, sense més contacte amb infants que amb aquells amb qui comparteixen llar. Sense sortides al parc ni jocs amb altres infants. I el seu espai vital s’ha hagut de compartir amb els adults i les seves feines, rutines i preocupacions d’adults. Quan es van tancar les portes de les bressol i es va obrir la del dubte de si els mesos de confinament afectarien aquests infants.
Per als equips directius de les escoles bressol no hi ha dubte: aquesta experiència marcarà un abans i un després, però no necessàriament negatiu. “Els infants d’aquesta edat han estat i estan en el millor lloc possible, que és amb la seva família: ningú no els pot donar millor allò que necessiten”, explica Marta Casellas i Castells, directora de les escoles bressol municipals de Vic. La impossibilitat de tractar amb nens i nenes de la seva edat, però, és l’única mancança que detecten educadores com Paqui Garcia Barragán, directora de la Llar d’Infants Pública Rodona i de la Llar d’Infants Municipal El Bosquet, de Barberà del Vallès.
“Els nadons són els qui s’ho han estat passant millor, ja que necessiten poc més que tenir els seus éssers estimats a prop”, diu Sílvia Bartra, directora de l’Escola bressol Fàbregas de Sant Feliu de Llobregat. Segons apunta, el confinament més complicat ha estat per a les criatures de més d’un any, quan viuen “l’esclat del moviment i se’ls ha pogut fer difícil no sortir al carrer”. I és a partir dels dos anys, quan comencen a relacionar-se i busquen el joc conjunt, “que de cop i volta s’han vist sols i, per tant, els que més han pogut patir alhora d’adaptar-se al canvi”.
Però tot i aquestes dificultats, les educadores consideren que “un infant d’una família estàndard, no haurà patit cap problema físic, mental ni emocional, més enllà dels neguits que hagin pogut percebre durant aquells dies”, assegura Joana Almansa, directora de la Llar d’Infants Municipal de Balsareny. I és que, en molts casos, els infants han gaudit de la presència d’una família que “pot dedicar temps a compartir moments que la rutina d’abans del confinament no permetia”. Ara bé, Almansa destaca el cas de les famílies vulnerables, a les que “estar tancades a casa, els haurà agreujat més encara els problemes de fons que pateixen”.
La bressol, enfocada a les famílies
Whatsapp, Skype, Zoom, Drive, Intranet… Tots aquests termes s’han fet quotidians al llenguatge de les escoles bressol en els darrers mesos. És a través d’aquestes plataformes que els equips directius han compartit iniciatives pedagògiques, activitats, informacions i consells amb les famílies dels més menuts. De fet, la majoria dels equips directius consultats, han destacat que no volien que les mestres, persones tan importants pels infants, desapareguessin de la seva vida d’un dia per l’altre. Per evitar-ho, han realitzat diversos vídeos en què els equips dels centres apareixen cantant, explicant contes o fent petites representacions de teatre, perquè els menuts els veiessin, encara que sigui a través d’una pantalla.
“Les famílies ens explicaven que les criatures volien mirar el vídeo una vegada i una altra”, explica la Paqui Garcia. I és que aquest intercanvi de vídeos i fotos ha estat bidireccional, entre les famílies i els centres. Igualment, encara que puguem relacionar les videotrucades a reunions de feina o classes online, aquestes escoles bressol han fet vídeotrobades amb els infants. “Els nens i nenes han sentit l’estranyesa de veure’ns a través d’una pantalla i no en un espai en què se sentin còmodes, però és una eina que ens permet mantenir, d’alguna manera, el vincle amorós entre escola i família”, explica Marta Casellas.
I és que, més enllà de les propostes educatives, les escoles bressol municipals han considerat que, durant els mesos de confinament, la fita era “mantenir el vincle amb les famílies. L’objectiu ha estat estar, que sabessin que hi érem per resoldre els seus dubtes, tot i que és difícil que se’ns obrin si hem de contactar per mail…”, reflexiona la Lola Vico, directora de la Llar d’Infants Pública El Lledoner, de Montornès del Vallès.
El que està clar és que ningú no s’esperava aquesta crisi i que s’ha d’aprendre a sobreportar-la dia a dia. “Hi ha tantes vivències com persones som”, apunta Marta Casellas, en referència a les diverses situacions que es plantegen, en funció de si la família teletreballa o no, si són serveis essencials, si estan a l’atur, si s’ha patit la mort d’alguna persona propera o viuen en precarietat. “Els nervis i la necessitat de subsistir en aquesta pandèmia, davant la demanda d’atenció constant d’un infant, fa que, possiblement, la situació no es pugui portar amb tota l’harmonia que es desitjaria”, afegeix.
Com serà la ‘nova normalitat’ per als infants?
Quan passarà aquesta crisi? Com serà la tornada a les aules, en la nova normalitat? Hi ha moltes preguntes sense resposta encara i entre els equips directius regna la incertesa. “No ens hem plantejat encara la tornada a les aules del curs vinent”, reconeix la Lola Vico. Aquestes paraules podrien ser les de qualsevol centre educatiu del país, que només té una certesa: l’escola no serà com era. Tots els centres consultats expliquen que caldrà fer algun tipus de període d’adaptació a l’inici del curs, tant per a enfocar amb cura el retrobament amb tots els alumnes, com per a mantenir les mesures de seguretat decretades per les administracions.
A municipis com Balsareny ja des del maig estaven equipats amb material de protecció i estaven preparats per a la desinfecció de l’edifici per a quan arribés el moment. Ara bé, “no veig tan clar que siguem capaços, a una escola bressol, amb nens i nenes tan petits, de mantenir una distància de seguretat de dos metres i portar mascaretes tot el dia”, reconeix la Joana Almansa. I és en aquest punt que la reclamació de comptar amb tests per a l’equip docent cobra molta importància: “hem de poder garantir una feina segura i de qualitat”, diuen.
El futur és incert, i no només respecte al que passarà dins les aules, sinó també respecte qui hi haurà. I és que la crisi derivada de la pandèmia, “segurament afectarà al nombre de matriculacions, ja que moltes famílies s’han quedat a l’atur”, considera la Lola Vico. En aquesta línia, tothom coincideix en la dificultat de plantejar-se com serà la ‘nova normalitat’, però el que tenen clar és que les pantalles i el teletreball no estan fets per a la bressol.
“El sentit de la llar d’infants no és al teletreball, sinó a les aules, amb els infants”, afirma Marta Casellas, qui destaca la gran incògnita dels mesos vinents, amb l’ombra d’un rebrot del virus i un segon confinament. Ara bé, si aquesta situació es repetís, “estaríem més preparades: l’experiència ens fa aprendre sense fi”, afegeix la Paqui Garcia.
