Després de mesos de quarantena i aules tancades, quan els municipis de Catalunya van arribar a la Fase 2 de la desescalada, a comptagotes anaven obrint també els centres educatius. Tot plegat entre dubtes sobre la capacitat per complir les mesures de seguretat, sobre si mantenir els infants separats i seguir les directrius higièniques podria fer possible una bona tasca educativa. Sobre si s’assoliria un bon final per a un curs estrany. I on més regnaven aquests dubtes era als centres d’educació especial, on la complexitat de la situació se suma a unes dificultats que ja són norma.
El decret de desescalada educativa del Departament d’Educació reconeixia aquestes dificultats afegides i recomanava l’obertura dels centres per a fer “acompanyament emocional per aquell alumnat que per diferents motius hagi pogut patir el confinament d’una manera més greu o per aquells amb necessitats educatives especials”. El problema, però, és que la base de la relació amb els alumnes és el “contacte físic: tocar, abraçar, fer tractaments, donar de menjar…haurem de prendre les mesures que se’ns marquin per llei però hem de continuar amb la nostra feina”, explica Mercè Palau, directora de l’Escola Municipal d’Educacio Especial El Pi, de Terrassa.
A les dificultats d’aplicar les mesures d’higiene i seguretat també s’hi suma el fet que a molts dels alumnes els és “complicat dur la mascareta tota la jornada, perquè la majoria no té la capacitat de comprensió necessària com per a entendre que cal mantenir unes distàncies i mesures”, apunta la Margarita González, directora de l’Escola Municipal d’Educació Especial FATIMA de Terrassa. A més, s’ha de tenir en compte que aquests centres compten amb alumnat amb greus problemes de salut, que es troben entre la població de risc. Per això, hi ha famílies que han comunicat als centres que “les incerteses els fan preferir esperar i venir al setembre”, explica Antonio López, director de l’EMEE Can Vila de Mollet del Vallès, qui expressa dubtes sobre com procedir amb “una adequada escolarització minvant riscos”.
És per això que molts centres no es plantegen una tornada a les aules que no passi pel retrobament físic, perquè “de moment, ni escola, ni alumnes ni famílies no estem preparats per a fer una proposta de treball online que doni resposta a les seves necessitats”, opina Manel Merino Garcia, director de l’Escola Can Barriga de Badalona. I és que tots els centres consultats es mostren d’acord en què si l’ensenyament online no és la millor de les opcions per a ningú, ho és encara menys per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tot i això, apunten que si el curs vinent és l’única manera de continuar amb la relació, s’hauran d’implementar mecanismes per a fer arribar dispositius i coneixements digitals a totes les famílies.
Pantalles en lloc d’abraçades
Els centres d’educació especial, igual que les escoles ordinàries, en aquests tres mesos s’han tret un màster en ús de plataformes digitals com Zoom, Telegram, Classroom…Mantenir el contacte ha estat un dels objectius clau i les videoconferències han estat les eines més usades, tant pels continguts de caire curricular, com per als seguiments emocionals. Les classes amb pocs alumnes, fent exercicis cognitius i d’implementació del llenguatge a través de videotrucades han estat a l’ordre del dia. Tot el que es pogués fer amb la càmera encesa era benvingut, perquè “veure’ns és imprescindible per a un seguiment emocional”, apunta Antonio López.
En el seu centre, Can Vila, de Mollet del Vallès, s’ha dut a terme un registre de les comunicacions per a poder detectar possibles problemàtiques emocionals i poder donar atenció. D’aquesta manera, mantenint un contacte estret amb les famílies, s’ha intentat dotar-les de recursos i estratègies per a afrontar problemes de comportament o de neguit dels infants. Els equips de psicòlegs, els CSMIJ i professionals de salut han estat en un contacte constant amb els docents i les famílies, atents a qualsevol problema afegit.
I és que aquests centres solen comptar amb alumnes amb “greus problemes de comunicació”, apunta Antonio López, fet que els dificulta seguir les videoconferències o, fins i tot, expressar com se senten. “N’hi ha que no han pogut seguir les classes perquè estar davant una pantalla els causa molt malestar, perquè no entenen per què no poden venir al centre”, apunta. A més, estar davant d’un ordinador, en molts casos, ha agreujat els problemes físics i de control de postures dels alumnes. “Els treballs de fisioteràpia s’han interromput i hi ha poques famílies amb la predisposició de mantenir els tractaments des de casa”, afegeix López.
Però aquest escenari aplica només a aquelles famílies que disposen de dispositius electrònics. Segons Judit Munner, directora de l’escola Maregassa de Badalona, el 30% del seu alumnat no disposa d’ordinador ni tauleta i se’ls ha hagut d’adaptar la feina per a poder seguir-la des del mòbil. “Tenir contacte a través del telèfon fa que rebem missatges a qualsevol hora del dia”, explica Munner, qui ressalta l’esforç dels equips docents. En general, però, els resultats han estat positius, ja que les famílies i els infants s’han sentit acompanyats, tot i que el ritme ha baixat, ja que “ha costat motivar els alumnes en una situació tan estranya”, apunta.
En l’altra banda de la balança, hi ha hagut centres en els quals no s’ha pogut continuar l’activitat educativa, com a l’Escola El Pi, de Terrassa. “Tenim un alumnat amb el qual no es poden fer activitats telemàtiques que requereixin participació activa, així que hem proposat activitats a les famílies per a que les fessin presencialment a casa”, apunta la Mercè Palau, directora del centre.
Un confinament més complex
Avui, ja fregant l’anomenada ‘nova normalitat’, aquells dies de confinament total queden lluny, però encara hi ha qui recorda amb amargor -o qui encara pateix les conseqüències- de les setmanes en què no es podia sortir de casa per a res i en què els infants no podien ni tan sols sortir a llençar la brossa. Aquesta situació, que va ser dura per a tothom, ho va ser especialment per a persones amb dificultats com l’autisme. “No entenien per què s’alteraven d’aquella manera les rutines i ningú no estava preparat per a explicar-los-hi”, recorda en Manel Merino, director de l’Escola Can Barriga de Badalona.
La rutina és una aliada per als infants amb necessitats educatives especials i la seva manca ha produït, en alguns casos, problemes de conducta. “La inflexibilitat de la situació i la saturació de dispositius digitals han estat un problema”, segons Núria Andreu, directora de l’escola d’educació especial Llevant, de l’Institut Municipal de Serveis Personals de Badalona. I, tot i que podria semblar que el desconfinament podria alleugerir aquesta situació, no ho ha fet en tots els casos, ja que “alguns infants han desenvolupat por o rebuig a sortir al carrer”, afegeix Andreu.
A més, després de tants mesos de reclusió, molts infants ja han assolit rutines noves que ara comencen a tornar a canviar. “Aquest és possiblement el pitjor moment per a les famílies, ja que algunes es tornen a incorporar a la feina i se’ls complica l’organització de la nova situació”, explica Manel Merino. En la mateixa línia, Margarita González apunta que, si bé al principi els infants podien estar conformes veient que tothom es quedava a casa, “últimament són les famílies les que ens comuniquen que la situació s’allarga massa”.
És per això que el contacte amb les famílies ha estat intens: “inicialment ja vam posar a la seva disposició els psicòlegs de l’escola perquè, tot i que algunes famílies ja estan acostumades a quedar-se a casa, la situació actual podia ser extremadament complexa”, apunten des de l’equip directiu del CEE Montserrat Montero de Granollers. Les cures han estat, un cop més, la rutina dels centres d’educació especial, aquest cop ampliant encara més a les famílies.
“Si alguna cosa bona ha tingut el confinament és que ha enfortit la relació entre l’escola i les famílies: es pot notar a cada trucada, en l’alegria al despenjar el telèfon…”, ressalta en Manel Merino. Aquests mesos han suposat un gran repte per a un col·lectiu que sovint és oblidat per les administracions i la resta de la societat. Ara, afronten un estiu i una tornada a les aules incerta, però amb l’esperança de poder retrobar-se al setembre i poder donar-se, aviat, les abraçades de bon dia que caracteritzen molts matins als centres d’educació especial.
