La nova normalitat és sinònim de noves rutines i noves dinàmiques en aquest món en pandèmia que obliga a prendre mesures per aprendre a conviure amb el coronavirus. Mascaretes, rentat de mans, guardar la distància o deixar de veure persones properes són algunes de les mostres d’aquesta nova societat. Algunes costen més que d’altres, tant a criatures com a adults, i poden ser més difícils per a infants amb necessitats educatives especials, als qui sovint deixem de banda perquè pensem que no entenen la situació.
Però això no és per a res així. Mercè Arjalaguer, psicòloga clínica i membre de l’equip d’intervenció del Centre de Recursos per a l’Autisme a Barcelona (CRAB) de l’Associació Aprenem, considera que explicar què passa i acompanyar els infants en les noves rutines dóna “molta calma i ajuda a sobreportar la novetat”. Parlem amb ella sobre els efectes del confinament en nens i nenes amb necessitats educatives especials i posem el focus en la importància del paper de l’escola bressol en la seva detecció en els primers anys de vida.
Com han canviat les atencions i les necessitats dels infants després de tants canvis de situació i rutines?
Hi ha molt menys desconcert del que qualsevol professional hagués pogut esperar. Tots estàvem preocupats per com seria la tornada després de tants mesos sense escola i els nanos, més grans o més petits, amb més necessitat de suport o menys, ens han sorprès perquè, generalment, s’han adaptat molt bé.
A què creu que es deu?
No ho sé. En el cas dels nens i nenes amb necessitats educatives especials és un mite que no vulguin relacionar-se o defugin el contacte. Tots estaven feliços de tornar. Són infants amb molta necessitat de rutina i, encara que pogués semblar un gran canvi tornar a l’escola després de tants mesos, per ells no ho era tant, perquè era el retorn a la seva normalitat. Tots, infants i adults, necessitem tornar a la rutina. I el somriure dels nens i nenes quan ens veien després de tant de temps era la prova. Fins i tot els infants amb TEA [Trastorn de l’Espectre Autista], que els pot costar més el contacte ocular, a la seva manera et buscaven i et mostraven que estaven contents que fossis allà.
En el cas de les escoles bressol i les escoles d’educació especial, com va anar el retorn al juny, després de tres mesos de confinament, per després tornar a estar tres mesos de vacances?
Els educadors i educadores destaquen que el que més va costar va ser posar en clar l’organització, més que no pas l’atenció als infants que, com et dic, ho van portar de manera exemplar. Els centres no tenien els espais necessaris per fer les entrades i sortides de manera adequada, o no podien rebaixar ràtios. També va haver-hi dificultats per gestionar els processos d’adaptació ja que, abans de la pandèmia, les famílies podien entrar dins l’aula i estar-s’hi el temps que necessitessin. Però amb la situació actual hi ha bressol que no permet l’entrada a famílies o que la delimita a moments concrets, en grups petits. La manca de contacte físic també ha estat un problema en aquests casos, perquè quan un infant plora en entrar a l’escola se’l calma amb el contacte, que és el primer mecanisme de relació que adquirim.
En tot això detectem un problema de falta de recursos: a la bressol sempre hi ha hagut mancances, però ara, amb la pandèmia, encara més. Es nota molt la falta de mans en moments quotidians quan s’han de seguir les mesures higièniques per prevenir la propagació de la Covid. Molts infants de 0-3, igual que alguns nanos amb necessitats educatives especials, necessiten suport per a realitzar un bon rentat de mans o per descordar-se les sabates abans d’entrar a l’aula. Mentre estàs sobre d’un per ajudar-lo, no pots descuidar la resta. Els educadors i educadores han de prendre mesures per protegir els infants i, també, a ells mateixos, amb les mateixes mans i les mateixes hores d’atenció.
«Detectem un problema de falta de recursos: a la bressol sempre hi ha hagut mancances però ara, amb la pandèmia, encara més»
Les ràtios de vetlladores es mantenen? Com és l’adaptació d’aquestes mesures amb infants amb necessitats educatives especials?
Les hores de vetlladores, en general, s’han mantingut, però és cert que tots els centres s’estan adaptant a la nova realitat. Per això, pot passar que en alguns moments concrets, com el rentat de mans, la vetlladora atengui més infants de la classe i no només el nano amb necessitats educatives especials. Però en general no hi ha gaires problemes a l’hora de seguir les instruccions: els infants ens estan sorprenent amb la seva capacitat d’adaptació i resiliència.
Potser en veure-ho en els adults, molts infants adopten hàbits d’higiene per mimètica?
Els infants amb TEA, una vegada agafen una norma, la segueixen al peu de la lletra, ja que és la seva realitat i els dóna estabilitat. No es veritat que els nens i nenes amb necessitats educatives especials no se n’adonin de la situació: en són molt conscients i imiten els seus companys i companyes perquè en veuen la necessitat.
En els casos que hi hagi dificultats per a aprendre noves rutines, quins consells dóna?
Molta estructura i paciència per part de la família i l’equip educador, perquè als adults ens costa adaptar-nos i hem d’entendre que pels infants també és difícil. S’han de fer els menys canvis possible, tot anticipant què passarà o quan veurem aquella persona important. Moltes vegades donem per fet que com que són petits, no cal explicar res perquè no ho entendran, però això no és veritat. Si els expliquem les coses adequades al seu nivell de comprensió, entendran què passa i els donarem molta calma. I si alguna cosa no la sabem, també es diu.
En el cas concret dels centres, és important també buscar alternatives al contacte corporal, que és clau per a establir vincles. Com que no ens podem abraçar ni tocar, podem interactuar usant un objecte com una tela o una pilota: en lloc d’agafar-te la mà, et faig un massatget amb la pilota. El que calgui per a que l’infant noti que som al seu costat, encara que no el puguem tocar.
«És important buscar alternatives al contacte corporal, que és clau per a establir vincles»
Les mascaretes també compliquen la interacció
Sí! Ens hem trobat casos d’infants que no ens reconeixien al setembre. A més, s’ajunta el fet que les mascaretes i les altres proteccions, com ulleres i pantalles, espanten molts nens. I, evidentment, compliquen molt la interacció: fa poc vaig fer una broma a un nen de tres anys i vaig somriure per fer-li entendre que no anava seriosament, però no entenia què passava. Vaig haver de treure’m la mascareta un segon per a que em veiés la cara i, llavors, ja va canviar tot.
També generen dificultats en casos d’infants amb necessitats educatives especials que són molt conductuals i tenen dificultats per a gestionar la frustració. Tenen les seves persones de referència que quan els diuen “no”, es calmen. Però en molts casos, aquest “no” amb la mascareta no és efectiu.
Des del confinament moltes de les relacions socials es donen per vídeotrucada. Quins consells donaria per a mantenir relacions telemàtiques amb infants de 0-3 o amb necessitats educatives especials?
És un repte i no hi ha consells màgics. Parlem de nens, sovint, amb poca capacitat d’atenció i un llenguatge limitat, pels quals mantenir una trucada és complicat. Però si tenim en compte algunes coses, és més fàcil. Per exemple, hem d’evitar les preguntes obertes, perquè no sabran respondre-les. Hem de fer preguntes concretes sobre què passa en el moment o què han fet just abans de la trucada. També és important posar en context l’interlocutor sobre els temes que poden ser més interessants per l’infant, i parlar amb el nano per anticipar la trucada.
I, un cop ja estem parlant, ajuda molt realitzar una activitat plegats, com pintar junts, convertir la trucada en l’hora del conte o fer un joc de pistes. La família pot amagar objectes per casa i és l’interlocutor qui dóna les pistes a l’infant. Així es treballa l’autonomia, la gestió i la interacció. També és recomanable fer servir suports visuals. Els nens i nenes, sobretot aquells amb necessitats educatives especials, se senten més segurs si tenen fotografies o un guió que els ajudin a estructurar la conversa per saber què poden explicar.
Ara, amb la tornada a l’escola i amb totes les dificultats que comenta, ha canviat la capacitat de detecció de dificultats cognitives als centres?
La bressol és un espai de detecció de necessitats educatives especials i d’acompanyament a la família. N’hi ha que fa molt de temps que observen que alguna cosa no quadra en el desenvolupament del seu fill o filla, però quan arriben a la bressol i un professional els diu que també ho veu es queden molt més tranquils. Se senten acompanyats.
La bressol és espai d’oportunitats d’aprenentatge i inclusió, però falten recursos, formació pels professionals, capacitat de coordinació amb especialistes… però tot i això hi ha molt esforç. Els CDIAP [Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç] cada vegada tenen més presència a les escoles bressol, i permeten detectar aviat les necessitats i acompanyar els educadors, que també se senten sols. Des de les administracions com ajuntaments o la Diputació de Barcelona, es realitzen molts cicles de formació específics per atendre trastorns del neurodesenvolupament.
«La bressol és un espai de detecció de necessitats educatives especials i d’acompanyament a la família»
Creu que la manca de recursos pot traduir-se en un risc d’infradetecció perquè els professionals estiguin sobrepassats?
Ens preocupa la manca de recursos, però la capacitat dels educadors no. Poden anar desbordats, però són molt sensibles a la detecció de dificultats. Són professionals que saben veure quan una cosa no quadra, encara que potser no saben dir què és ni cap on anar. Les formacions que impartim des d’Aprenem van enfocades a empoderar els educadors i educadores, fer que s’escoltin a ells mateixos i que no se sentin sols. Tota la comunitat està molt atenta, perquè no podem permetre que hi hagi cap passa enrere en detecció, encara menys en el moment actual, en què és necessari que els nanos estiguin inclosos a l’aula i a la societat.
Fa poc vam fer un reportatge sobre l’inici de curs i algunes escoles bressol explicaven que estaven vivint una baixada a la matriculació. Creu que pot afectar a la detecció precoç?
És veritat que moltes famílies no van tornar a les aules al juny. Cada família té la seva logística i les seves angoixes, però ja s’està tornant a la normalitat. Molts han tornat a la rutina i els germans i germanes més grans han tornat també a l’escola, fet que ha fet augmentar la matrícula. Però encara que no fos així, quan parlem de detecció de dificultats en el desenvolupament, parlem d’una doble detecció. Escola i família són un equip.
És cert que si hi ha menys matrícula, pugui haver-hi criatures que no detectem, però els darrers estudis diuen que el 50% de les famílies amb un infant amb TEA detecta alguna anomalia durant el primer any de vida. No són professionals, no saben si es greu o no, però ho noten.
Quin consell donaria a les famílies que no vagin a la bressol i tinguin sospites que alguna cosa no acaba d’anar bé?
Abans que res, parlar amb el pediatra. A Catalunya tenim un protocol que la resta d’Espanya no té, que és el Protocol del Nen Sa. A cada revisió, el pediatra fa un check ràpid de determinats ítems del desenvolupament, per estar alerta. I a les famílies els diria que no tinguin por, que si tenen dubtes o sospites, les comentin amb el seu pediatra. Igual que cal empoderar els educadors, també cal fer-ho amb les famílies: no són experts en desenvolupament, però són experts en el seu fill o filla. Però, sobretot, que no pensin mai que “ja se li passarà”. En qualsevol dels casos és millor pecar de demanar massa ajuda que no pas perdre aquests anys tan importants com són els 0-6 pel desenvolupament del cervell. Una detecció a temps és sinònim d’una millor qualitat de vida i inclusió futura.
