L’abril passat, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va anunciar que les vuit escoles bressol de titularitat pública passarien a ser gestionades per una empresa municipal a partir d’aquest curs 2021/22. Fins llavors, la gestió estava externalitzada i en mans de cinc empreses privades diferents. Amb aquest gir, el consistori pretén unificar la gestió dels centres, però també les bases i principis educatius, així com les condicions laborals de les persones que hi treballen. En parlem amb Mireia González, Regidora de Ciutat Educadora, Infància, Joventut i Esports i vuitena Tinenta d’alcaldessa.
Per què decidiu fer aquesta aposta per la municipalització?
Aquestes vuit escoles eren municipals, finançades en gran part amb diners públics, però la seva gestió estava externalitzada a empreses privades, a través de licitació. Vam decidir absorbir-les i internalitzar-les a través de la creació d’una empresa municipal que s’encarregués de la gestió. Fa temps, concretament 20 anys, que apostem per la 0-3 i per generar una xarxa d’escoles bressol municipals, integrant-hi centres que ja existien i creant-ne de nous. Durant aquestes dues dècades hem pogut avaluar el servei i hem decidit fer una passa endavant per homogeneïtzar-les.
Una de les conseqüències importants d’aquesta homogeneïtzació passarà per unificar les condicions laborals de les treballadores
Fins ara hi havia cinc empreses de gestió diferents per les vuit escoles municipals. Això volia dir que les treballadores tenien diferents condicions laborals en allò referent a la jornada, les funcions, l’organització interna i el salari. Ara tothom tindrà les mateixes condicions, fet que dóna peu a tenir més mobilitat dins la xarxa, en cas que sigui necessari reequilibrar equips o que la treballadora vulgui o necessiti canviar de centre. Estem segures que aquesta flexibilitat donarà més qualitat al servei.
A més, l’homogeneïtzació també té a veure amb l’acció educativa. A Santa Coloma apostem per una educació de qualitat per la primera infància i, malgrat que venim d’una tradició de feina molt potent amb les escoles, volem consolidar alguns aspectes que considerem cabdals. Volem generar uns principis comuns a tots els centres sobre la mirada cap a l’infant, l’abordatge de l’alimentació, la implicació de les famílies, etc. Volem que aquesta línia de treball comuna es converteixi en un distintiu de ciutat.
Ara totes les treballadores tindran els mateixos salaris i condicions. Això durà a una flexibilitat que donarà més qualitat al servei
En què es nota, avui, aquesta homogeneïtzació als centres?
Ara mateix estem en transició, però ja hem fet canvis importants en dos aspectes. Per una banda, hem implementant eines digitals per la comunicació amb les famílies. Per una altra, hem millorat els àpats: amb l’assessorament de diverses expertes hem creat un menú únic basat en el producte de proximitat i fet a les escoles. Amb el model antic no haguéssim pogut arribar a aquest detall de gestió.
Hi haurà una gestió unificada, però cada escola té una idiosincràsia diferent. Es mantindran les particularitats de centre?
Hem assentat uns principis educatius que aposten per models d’escoles sostenibles, coeducadores, interculturals i amb alta participació de les famílies. Aquests principis seran orientatius pels centres, però cadascun els adoptarà en funció de les seves característiques. Ara treballem en aquestes bases educatives amb cada equip docent per definir com es convertiran en projecte educatiu. Encara que en els darrers anys haguem enfortit molt la idea de xarxa entre les escoles bressol, cadascuna té la seva pròpia cultura de centre i hi ha diferències. Un model unitari no vol dir model únic.
Creieu que aquest model us pot donar eines per abordar la segregació escolar?
Tot allò que ens possibiliti abordar l’atenció a l’alumnat des de les primeres etapes ajuda. La segregació està molt relacionada amb l’equitat i, com que treballem en garantir un accés en igualtat a una xarxa d’escoles amb una millor qualitat, podrem prevenir des d’etapes molt primerenques que hi hagi escoles segregades i que s’arribin a donar fenòmens com l’abandonament escolar prematur.
La municipalització de les bressol suposarà uns 114.000 euros d’estalvi anual que es destinaran a l’escola inclusiva i la rebaixa de ràtios
Heu fet un informe que prediu que els beneficis d’aquest model es traduiran en 114.000 euros anuals d’estalvi. En què els reinvertireu?
Ho estem acabant de definir. De la mà de l’empresa municipal, hem generat un equip de treball nou i estem acabant d’avaluar quin estalvi tindrem i a què el destinarem. Però sí sabem que una part important anirà dirigida a l’educació inclusiva i a la reducció de ràtios. La Covid ens ha posat de manifest la necessitat de garantir una personalització de l’aprenentatge i, per això, des de l’any passat hem invertit en contractar més personal i aplicar la parella educativa. Ara volem aprofundir en aquesta aposta.
Santa Coloma és un dels municipis que més financen les bressol. Teniu pensat rebaixar encara més el preu amb aquest estalvi?
De moment no tenim pensat tocar els preus perquè estem a l’espera de veure com impactarà la mesura sobre la gratuïtat del P2. Els ajuntaments vam fer un gran esforç quan el Departament va decidir deixar de finançar les escoles i vam ser nosaltres els qui vam assumir aquest buit perquè no ho fessin les famílies. Així que, abans de pensar quins seran els preus de les nostres escoles, volem veure quin impacte real tindrà aquesta mesura.
Ara tot just esteu en aquesta transició cap al model unificat. Quins projectes de futur teniu?
Ara estem molt concentrades en fer funcionar aquest nou model i anar veient l’avaluació dels propers anys. El nostre major repte ara és la creació d’una novena escola bressol. Tot i que la natalitat no està creixent, considerem que hem d’obrir més recursos per arribar a una major part de la població. Hem de fer que la gent accedeixi a la bressol per la seva qualitat, no per la necessitat de fer-la servir.
