Els elefants són animals imponents i amb una força impressionant. Tanmateix, després dels espectacles del circ, es mantenen captius, encara que l’única cosa que els separi de la llibertat sigui una feble cadena. “Per què no s’escapen?”, es pregunta el filòsof Joge Bucay a la seva faula L’elefant encadenat. Perquè ja de ben petits, quan eren incapaços de trencar-la, els lligaven a aquesta mateixa cadena. I van assumir que ja mai no podrien desfer-se’n. “Jo sóc aquest elefant. De ben petit em deien que era tonto, que no servia per estudiar i no arribaria a res. Aquesta por i inseguretat se m’han quedat dins. Sé que tot és al meu cap i que puc trencar aquesta cadena, però costa”.
Qui parla és l’Álvaro, un jove de 18 que va deixar l’ESO abans d’acabar-la. Des de ben petit els adults del seu voltant li van deixar clar que “tenia problemes per aprendre. Em van deixar de banda, com a impossible. Però no és veritat que no sàpiga aprendre; és només que no han sabut ensenyar-me”, explica. L’Álvaro forma part del 19% de joves que abandonen els estudis de manera prematura a Catalunya, segons dades de l’Idescat del 2019. A casa nostra estem per sobre de la mitjana espanyola en aquest aspecte (17,3%) i molt per sobre de l’europea (10,2%).
Abandonar els estudis, en el cas de l’Álvaro, no va tenir només conseqüències acadèmiques i potencialment laborals, sinó que el va afectar en molts altres aspectes. “L’únic que feia era anar a escola. No tenia res més que allò i no se’m donava bé. Imagina’t com és la vida d’un jove que desisteix de l’única cosa que té a la vida”, es pregunta. Conscient que l’atur juvenil ronda a Catalunya el 34%, l’Álvaro es va apuntar a un Programa de Formació i Inserció (PFI). Allà va ser on va entrar en contacte amb la Fundació Èxit. Aquesta fundació va néixer l’any 2000 amb la voluntat de lluitar contra l’abandonament escolar prematur tot vinculant-se al món empresarial. A través de la implicació d’empreses, es pretén obrir una porta al mercat laboral als joves que no veuen clar el seu futur ni tenen motivació per continuar estudiant.
“Aquesta tasca, a dia d’avui, és encara més necessària. Abans de la pandèmia, hi havia molts joves que podien trobar una sortida laboral relativament fàcil al sector serveis, en què sovint es contractava persones sense formació, però amb la crisi actual aquests sectors estan de capa caiguda i molt jovent no veu sortida”, explica Nacho Sequeria, director de la Fundació Èxit. Per evitar que aquests joves quedin al llim, la fundació té diversos projectes que treballen atacant les que Sequeira anomena “tres fases crítiques”.
Aquestes són el primer any de formació professional, ja que segons alguns estudis el 51% d’alumnes de grau mitjà abandonen durant el primer curs. També destaquen els nois i noies que han estat expulsats del sistema educatiu. I, per últim, la fundació treballa amb jovent d’entre 16 i 19 anys que no ha assolit l’ESO, però que encara és a temps de reprendre els estudis. Entre aquests darrers es troba l’Álvaro, que va participar del Projecte Coach de la Fundació Èxit.
Una mirada al món laboral des de dins
Aquest projecte, que va néixer el 2008 i ha arribat a 4.000 joves, treballa amb nois i noies que estudien un PFI, però “no es tracta pas de trobar-los feina, sinó de motivar-los perquè tornin a estudiar i graduïn en ESO”, explica Sequeira. Això ho fan emparellant els estudiants amb un professional que li farà de coach durant dos mesos. “Jo estava molt frustrat i quan algú em va començar a donar ànims i em va ensenyar la llum al final del túnel vaig tenir una sensació indescriptible. Que et donin ànims i confiïn en tu, no té preu”, explica el jove.
La seva coach va ser l’Esther Barqueros, treballadora d’una empresa del sector químic. “L’Álvaro, suposadament, tenia dificultats, però jo no veia quin era el problema, perquè tenia moltes ganes de sortir-se’n”, explica Barqueros. Les sessions són d’acompanyament lúdic, en què xerren i es plantegen reptes de futur. “Vam arribar a dibuixar un mapa d’objectius i com assolir-los. El vam signar com a compromís”, diu. Una de les parts importants d’aquest acompanyament és visitar l’empresa en què treballa el coach, per veure com és realment el món laboral i les persones que hi treballen. “Això genera un win-win, perquè els joves veuen què han d’esperar i, per altra banda, combatem la visió estereotipada que hi ha a les empreses sobre els nois i noies que abandonen els estudis”, explica Sequeria.
Però, a més de treballar amb els joves perquè tornin a estudiar, la Fundació Èxit també té projectes preventius per intentar evitar que els joves acabin expulsats pel sistema. “Estem posant tiretes quan tenim una hemorràgia”, alerta Sequeira. Les altes xifres d’abandonament a la formació professional responen, segons el director de la fundació, a una “mala orientació: els joves s’apunten a cursos i no saben ben bé de què són. A això s’hi suma que, amb la manca de places, molts entren a segones o terceres opcions”, apunta Sequeira, qui ho engloba tot en un terme: desmotivació.
Per això, veure més clar un futur laboral que, ja de per sí es mostra incert, és clau per mantenir els joves a les aules. Amb aquesta finalitat, la Fundació Èxit compta amb diversos projectes que impulsen la formació que alterna l’escola i la presència a empreses voluntàries, amb la idea que els joves aprenguin amb la pràctica. “Hi ha nois i noies que no es veuen realitzats davant un llibre. En canvi, si els demostrem què podran fer un cop es graduïn, el seu compromís augmenta”, explica Sequeira. Fer un tastet del món laboral és clau i, per això, des de la Fundació Èxit, aplaudeixen el model de l’FP Dual, que contempla pràctiques remunerades a partir de segon curs, però creuen que arriba tard.
Estudiants pobres
Les pràctiques a l’FP Dual arriben quan molts estudiants ja han decidit abandonar, ja sigui per desmotivació o per raons econòmiques. “N’hi ha molts que no es poden permetre estar un any més sense guanyar diners”, expliquen des de la fundació. Per això, Sequeria assegura que “hem de replantejar el model de beques i impulsar els contractes d’aprenentatge, que ens permetran arribar al jovent més vulnerable”. Com a exemple, Sequeira parla dels menors tutelats o extutelats: “els demanem un contracte d’un any a jornada completa. De les poques vies legals que tenen per aconseguir-lo són els contractes de formació”.
Per assolir això, però, des de la fundació tenen clar que han de saber arribar a les empreses, i no posar tot el pes d’aquests fracassos en el jovent. Per això, treballen de manera molt propera amb les corporacions, per mostrar el voluntariat amb el jovent com una inversió. D’aquesta unió sorgeixen projectes que deriven en Masterclasses en què treballadors orienten diversos joves sobre com funciona un àmbit laboral en concret o també projectes com Start, en què qui es forma no és l’alumnat, sinó el professorat. “Estem en un món laboral que, després de la pandèmia, ha canviat i canviarà moltíssim. Saber això és essencial per tal que el docent pugui assessorar bé l’alumne sobre les seves opcions i possibilitats”, explica Sequeira.
De l’experiència de la Fundació Èxit es deriva que una de les grans causes de l’abandonament és la falta d’acompanyament. Ja sigui amb tutors, persones externes o empreses, els joves que es veuen abandonats necessiten una mà que els guiï. “Els joves no escolten les administracions i no sempre escolten altres adults. Hem d’explorar altres formats, per arribar a aquells que estan més perduts”, reconeix Sequeira, qui apunta que s’ha d’explorar la mentoria entre iguals, fent referència al vídeo de l’streamer Ibai Llanos, en què demanava als nois i noies que no deixessin els estudis. “El jovent necessita referents que creguin en ells”, finalitza Sequeira.
Tant és així, que la confiança de la seva coach va fer que l’Álvaro reprengués els estudis. Després d’acabar el PFI es va decidir a finalitzar l’ESO. Un cop l’hagi assolit, dubta entre seguir amb un batxillerat o preparar-se les oposicions per l’exèrcit. “L’Esther m’ha fet veure que puc. Que no sóc burro ni incapaç, simplement no havia trobat el camí”, explica, amb un futur laboral encara per definir, però si més no, guiat per la motivació i la seguretat.
