Treballant conjuntament amb professionals tant del món educatiu local com de la Diputació de Barcelona, hem elaborat un document –Pautes per a l’Articulació d’Ecosistemes Educatiu Locals– que pretén reflexionar sobre el perquè, el què i el com d’allò que anomenem els Ecosistemes Educatius Locals (EEL). Una reflexió que ha estat col·lectiva i que ha volgut tant partir d’una trajectòria consolidada com albirar el futur de manera oberta i amb la intenció de seguir progressant en el desplegament d’unes polítiques locals amb capacitat per a garantir la qualitat i l’equitat educativa.
Així doncs, el document s’inicia recordant els antecedents i els resultats assolits fins el moment. Disposem ja d’una trajectòria de tres dècades de polítiques educatives locals, de manera que cal posar en valor els resultats assolits i els coneixements adquirits.
Sempre hi ha marge de millora i resta encara molt camí per recórrer, però no podem desaprofitar l’ocasió per mostrar un balanç positiu de la feina feta. De fet, posem l’accent sobre dos aspectes que ens permeten, avui, treballar des d’un sòlid punt de partida. Els hem resumit com “molts ja ens coneixem” i “compartim un relat compartit”; és a dir, existeixen relacions entre els múltiples i diversos actors involucrats en l’acció educativa i, simultàniament, aquests actors ja disposen d’una mirada comuna que cimenta el seu potencial d’actuació. En paral·lel, cal subratllar també com aquesta trajectòria ha permès dotar-nos d’experiències i aprenentatges que s’han traduït en l’aparició de certs lideratges polítics educatius locals i d’un conjunt de professionals amb importants coneixements tècnics.
Malgrat tot, resta feina per fer i durant l’elaboració d’aquest document hem constatat fragilitats i buits en les polítiques educatives locals. En concret, ens hem centrat en dos grans reptes, el primer de caràcter substantiu i el segon de naturalesa operativa. D’una banda, durant les darreres dues dècades hem patit tensions i transformacions socioeconòmiques que han impactat sobre els resultats educatius, intensificant les dinàmiques segregadores i, per tant, la desigualtat.
Superar aquesta desigualtat educativa és el primer i fonamental repte que avui hem d’abordar. D’altra banda, en termes operatius, els mateixos professionals vinculats al món educatiu municipal consideren que, malgrat haver estat capaços de construir una xarxa de relacions entre actors diversos, tenen dificultats per aconseguir passar “d’estar junts a treballar junts”. És a dir, es detecta un segon repte vinculat al com passar de la teoria a la pràctica en la gestió del treball conjunt i col·laboratiu, i és aquí on pren importància el concepte d’EEL.
‘Pautes per a l’Articulació d’Ecosistemes Educatiu Locals’ ens permet situar-nos en el debat a l’entorn de les polítiques educatives locals i el seu potencial per combatre les intenses pressions segregadores dels darrers anys
En el document definim el primer repte com l’aposta per una “educació equitativa en temps de complexitat”. Els dos termes sobre els quals pivota la frase anterior són igualment importants: l’equitat i la complexitat. L’equitat és el principal desafiament d’una educació que està perdent el seu potencial d’actuar com a mecanisme d’ascensor i equilibri social, mentre que la complexitat és l’escenari que ha provocat l’encallament d’aquest mecanisme.
Conèixer aquest escenari i analitzar com podem ajustar el mecanisme educatiu és una feina que necessitem abordar amb urgència. El document planteja alguns camins per introduir-se en la resposta a aquest repte a partir de preguntar-nos (1) com oferir més i millors oportunitats educatives per a tothom, (2) com evitar la segregació i facilitar l’accés a les oportunitats educatives, (3) com tenir en compte el procés educatiu, i (4) com avaluar els resultats assolits.
Pel que fa al segon repte, el document es planteja com governar i gestionar de manera efectiva la complexitat d’un EEL. Un cop definit el terme ecosistema “com l’escenari, el context o l’entorn complex i dinàmic format per les persones i les organitzacions d’un territori i les intervencions socioeducatives que desenvolupen fruit de la seva interacció”, s’aborda el desafiament de passar del “fer xarxa” al “treballar en xarxa” o, si es prefereix, el repte de governar un ecosistema educatiu capaç de generar resultats concrets i tangibles.
Per abordar aquest tema plantegem tres interrogants en relació als ecosistemes: (1) en aquest espai, hi són tots els actors que haurien de ser-hi?, (2) com es treballa en aquest EEL? i (3) com ens repartim, entre els diversos actors, els diferents papers i com s’exerceix el lideratge? Preguntes que ens permeten reflexionar sobre la forma i la composició dels EEL i sobre formes col·laboratives d’abordar els reptes de l’equitat educativa.
En definitiva, el text Pautes per a l’Articulació d’Ecosistemes Educatiu Locals ens permet situar-nos en el debat a l’entorn de les polítiques educatives locals i el seu potencial per combatre les intenses pressions segregadores dels darrers anys. La proximitat i el coneixement i la sensibilitat que aquesta comporta són la base sobre la qual construir l’aposta municipalista per una educació equitativa i de qualitat.
Una aposta, però, que no pot ser institucional sinó que ha d’articular-se amb els múltiples i diversos actors que es troben en l’EEL. Una aposta que, consegüentment, ha de ser capaç de fer funcionar un espai on les relacions horitzontals han substituït les instruccions verticals, i on els diàlegs substitueixen als procediments i els protocols com a guia de les actuacions. Un EEL és, sobretot, un espai d’aprenentatge col·lectiu; un espai on pensem i treballem junts per tal de garantir la qualitat i l’equitat de l’educació. Un espai on sumem intel·ligències, que sempre són plurals, per respondre a problemes d’alta complexitat.
