El 1998, Castelldefels no tenia cap escola bressol municipal i va decidir que calia un canvi de mirada i d’aposta de ciutat. Per això, després de moure’s pel territori i visitar algunes experiències internacionals, la ciutat va estrenar la seva primera escola bressol pública el 2001. Però l’objectiu no era anar obrint centres per cobrir una demanda, sinó que anava més enllà: generar una xarxa d’escoles amb un mateix projecte educador i una mirada integral cap a la petita infància. Així va néixer la xarxa Casa dels Infants.
Avui són quatre els centres que en formen part i la seva principal característica és que no només són escoles bressol, sinó que també acullen serveis menys tradicionals, pensats per infants de 0 a 3 anys i per les seves famílies que no passen per l’educació formal. “Són serveis diversos que responen a necessitats diverses de les famílies del municipi. N’hi ha moltes que no tenen l’escolarització com a primera opció, però tot i així continuen necessitant suport en la criança”, explica Eulàlia Viñals, cap de la secció d’educació de l’Ajuntament de Castelldefels.
Així, els quatre centres de la xarxa Casa dels Infants compten amb diversos serveis. Per una banda, ofereixen l’Espai de Joc, un servei obert a tota la ciutadania en què les criatures poden jugar en un ambient acollidor i amb la companyia de les famílies i dues educadores. Per una altra, hi ha els espais familiars diferenciats segons l’edat de la criatura: l’Espai Nadó és per infants en el primer any de vida i L’Escoleta per infants d’entre 2 i 3 anys que s’escolaritzaran el curs vinent. Aquests dos espais són en grups tancats, ja que un dels seus majors beneficis és “la tribu que s’estableix entre les famílies i també amb les educadores”, apunta Gemma Xaus, directora de l’escola Gran Via Mar.
Crear un ambient de seguretat i lliure de prejudicis era un dels objectius des del principi per la Casa dels Infants. Per això, cada centre i les seves estances han estat dissenyades per adaptar-se a les necessitats de tothom, entenent que cada infant té un ritme de desenvolupament diferent. I cada família també. Per això, el suport que es donen les famílies entre elles, així com l’acompanyament brindat per part de les educadores, és clau de l’experiència d’aquests serveis. “Tenim entrevistes amb cada família en què ens expliquen el seu model de criança. Això és important perquè acompanyem des del model que tria cadascú, nosaltres no adoctrinem en res, sinó que empoderem les famílies en tot allò que ja saben”, explica Xaus.
Una altra manera de fer les coses
Un altre dels trets característics de les escoles bressol a Castelldefels és el seu model de familiarització. Cada any, quan les criatures comencen el curs, sigui el seu primer any o no, pateixen un procés d’adaptació per acostumar-se a la separació. Molts centres practiquen la familiarització i permeten que les famílies acompanyin els infants a l’aula durant un temps determinat, per afavorir l’adaptació. Però a Castelldefels tenen clar que la familiarització no es pot acotar: “durarà el que hagi de durar. I això ens ho marcarà el ritme vital de la criatura. És un moment delicat emocionalment, que requereix de cura”, apunta Rosa Reina, cap de la xarxa de centres educatius municipals 0-3 de Castelldefels.
Així, la familiarització es dóna a tots els cursos de l’escola bressol, fins que la criatura ho necessiti, però sempre “sense deixar soles les famílies”, assegura Gemma Xaus. I és que durant les primeres setmanes de curs, els centres compten amb un espai d’acompanyament on les famílies poden anar un cop han deixat les criature a l’aula i on es troben amb membres de l’equip educatiu dels centres. Igualment, de cara al mes de novembre, sempre es fan reunions per parlar de com han anat els primers mesos d’escolarització. Tot aquest extens procés de familiarització s’informa amb molt de temps i cura a les famílies, de tal manera que es donen facilitats a aquelles que treballen o no tenen disponibilitat horària. “Moltes aprofiten per organitzar-se les vacances al setembre i poder assistir a aquestes sessions”, explica Viñals, qui afegeix que “la informació empodera les famílies per viure aquest procés tan important amb calma i en un espai segur”.
Tot i així, sempre hi ha qui no pot fer mans i mànigues per assistir a les jornades de familiarització. Però aquestes tampoc no estan soles. “La xarxa que es genera entre les famílies és tan forta que les que no es poden quedar estan tranquil·les sabent que n’hi ha d’altres que també poden estar pendents de les seves criatures i explicar-se com estan”, assegura Gemma Xaus. I és que el suport emocional d’igual a igual, entre famílies que passen el mateix és clau. “És un moment delicat: la separació és dura però si ens sentim acompanyades es rebaixa l’angoixa, tant la de la família com la de l’infant”, afegeix la directora.
Una aposta per la inclusió
La darrera escola de la xarxa Casa dels Infants va obrir les seves portes el 2012. Des d’aleshores, el consistori ha estat treballant per enfortir el treball en xarxa de tots els seus centres. “Tots tenen la mateixa línia pedagògica. Encara que en cadascun hi pugui haver particularitats, és important enfortir els equips i garantir que es comparteixin informació i experiències perquè l’atenció a la petita infància sigui un distintiu de ciutat”, assegura Reina. Així, la coordinació entre diversos serveis és clau, així com la formació continuada als equips pedagògics. “Formar-nos ens ajuda a mantenir la qualitat pedagògica i a saber entendre les necessitats dels nostres infants”.
Precisament és pel fet de treballar en xarxa i per la formació constant, que el 2012, amb l’obertura de la darrera escola -Can Aimerich- la ciutat va veure que ja tenia molt consolidat el servei d’Espais Familiars i Espais de Joc. Així que va decidir dedicar els serveis complementaris d’aquest centre als infants amb pluridiscapacitats. Així, l’espai La Saleta, és una aula d’atenció específica per un màxim de set infants “que necessiten cures especialitzades i no poden estar a una escola ordinària i, per tant, estaven quedant desatesos”, recorda Viñals. Aquest servei és diferenciat, però alhora està totalment integrat dins l’escola bressol, i compta amb la feina de diversos especialistes.
“Tota aquesta dedicació i aquesta mirada atenta fa que a la ciutat tinguem cultura de petita infància”, opina Reina, que afegeix que “sovint no pensem en els infants. Però fent aquest acompanyament tan acurat, podem entendre moltes coses d’aquesta primera etapa de la vida i hi donem més importància”. Així, entre jocs, acompanyaments, espais adaptats i escolta i empatia, les criatures de Castelldefels comencen la seva vida en una escola bressol que va molt més enllà de ser un servei per la conciliació laboral.
