“La ciutat educadora es comprometrà amb l’erradicació de tota forma de violència i d’assetjament, amb una atenció especial a les violències de gènere i per motiu d’orientació sexual”. Aquest és el punt 17 de la Carta de Ciutats Educadores, refrendada per 496 ciutats de tot el món, i que posa de manifest que el futur i desenvolupament dels nostres infants no es pot deixar a l’atzar, entenent que tot el nostre entorn educa. Així, com no podia ser d’una altra manera, la igualtat de gènere té una gran importància en el compromís d’aquestes quasi 500 ciutats que volen crear entorns educatius de qualitat més enllà de les escoles.
És per això que el gènere, com a compromís transversal, es té en compte en diversos aspectes com la seguretat a l’espai públic, la igualtat d’oportunitats o la llibertat d’expressió. Cada ciutat és un món i les receptes i iniciatives s’adapten al context: no funcionarà el mateix a una ciutat gran que a una de petita, d’un entorn rural o urbà, d’un continent o d’un altre. Per comparar iniciatives i compartir experiències, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), que el proper 30 de novembre compleix 31 anys, compta amb diversos grups de treball com el de Ciutats Igualitàries i lliures de violències de gènere.
En aquest grup, format per 26 ciutats de espanyoles -set de les quals catalanes- es constitueixen mecanismes comuns que permeten als municipis implicar la ciutadania en la lluita contra la violència de gènere. “Encara que faci molts anys que ho treballem, sempre es pot millorar. Avui en dia ningú no nega la violència de gènere, però no tots els ajuntaments la tenen com un punt important a la seva agenda ni tenen voluntat política”, explica Míriam Paz, tècnica del Departament d’educació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, una de les ciutats que forma part del grup temàtic de violències de gènere de l’AICE.
A aquest municipi fan formacions i xerrades a diverses escoles i instituts; “aquesta és una pràctica habitual, però pensem que no n’hi ha prou”, diu Paz, així que han posat gran part dels seus esforços a les escoles bressol. Formen el professorat per ampliar la seva perspectiva “i per revisar els seus propis rols i estereotips de gènere”, afegeix la tècnica, qui descriu aquestes formacions com a “complexes”. De la mà d’aquestes, també han revisat tot el material educatiu que s’usa a les aules públiques dedicades a la petita infància. “Molts dels contes són tremendament sexistes”, assegura Paz.
Per això, van proporcionar contes inclusius a les escoles, a la vegada que organitzen representacions amb titelles o contacontes per les criatures. “Això té un doble objectiu: introduïm la mainada des de ben petita en la igualtat de gènere, però també, com que són molt menuts i venen acompanyats de les seves famílies, és una oportunitat per treballar amb les persones adultes”. L’abordatge de gènere amb la petita infància és essencial, perquè “les violències ens afecten a tots i a totes, no és només cosa de dones. Vivim en una societat patriarcal i, en cas que aquestes criatures visquin rodejades de persones adultes masclistes, també tenen dret a conèixer narratives inclusives i respectuoses”, considera Paz, qui apunta que “la infància és el nostre futur”.
Erradicar les violències des de la infància
Si pensem en els contes clàssics, segurament ens vindran al cap desenes d’escenes masclistes, violentes i de relacions romàntiques tòxiques. Per això, la revisió del material pedagògic també és clau en la política de Sant Boi de Llobregat, un altre dels municipis catalans membre del grup temàtic de violències de gènere a l’AICE. En el seu cas, compten amb la iniciativa Contes Coeducatius, que ofereix una selecció de llibres, còmics i contes que tracten sobre temes d’igualtat, empoderament de les dones i visibilització del col·lectiu LGTBI. “Les dones, igual que les persones del col·lectiu LGTBI, hem estat mancades de referents”, explica Laia Papiol, cap de la Unitat d’igualtat i cohesió social de l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquest material pot anar acompanyat de xerrades i dinamitzacions que estan tenint un gran èxit als centres educatius. “Sobretot ens demanen tractar temes sobre violències i diversitat sexual. Són temes que fa uns anys costava molt de fer entrar a l’aula, però ara hem entès la necessitat d’abordar-los”, explica Papiol. Sant Boi de Llobregat fa diversos anys que engloba totes les polítiques de gènere sota el paraigües de la campanya Això No És Amor, en la qual també s’hi poden trobar altres iniciatives com el xat Elia, un consultori virtual per a joves. “La presencialitat no agrada als joves i menys en municipis petits. Per això posem a disposició aquest consultori perquè preguntin sense por”, explica Papiol.
És important, doncs, dirigir-se a cada jove o infant tenint en compte la seva edat. “Durant anys, hem enfocat les campanyes de prevenció contra les violències a les dones adultes. Les joves no se senten interpel·lades per la violència econòmica o la vicària. Però si ens dirigim directament a elles i els parlem de violència a les xarxes, a l’espai públic o, en alguns casos, violència sexual, la cosa canvia”, afegeixen des de Sant Boi. A Sant Feliu també tenen clar que per arribar als joves no només s’ha de parlar el seu llenguatge, sinó deixar-los alçar la veu. Per això, destaquen la creació de punts liles en alguns instituts, gestionats directament per les alumnes. “Segurament no faran cas a una professora adulta, però si qui aixeca la veu d’alarma és una companya, la sensibilització serà molt més fàcil d’assolir”, assegura Míriam Paz.
Una mirada integral
“Les violències masclistes estan a tot arreu”, recorda Papiol. Així, no només les trobem a l’escola, la feina o a la llar, sinó que l’espai públic pot ser un escenari perillós i hostil per moltes nenes, noies i dones. Així, més enllà d’establir punts liles per denunciar violències durant festes populars o actes al carrer, molts consistoris han decidit anar una passa més enllà. Sant Boi, per exemple, va decidir que s’havia de treballar la violència des d’un punt de vista integral: “perquè funcionin, les polítiques d’igualtat les ha d’aplicar tothom”, assegura la tècnica. Així, en col·laboració amb les àrees de mobilitat i urbanisme, a aquest municipi treballen per establir espais segurs.
“S’ha de tenir en compte l’enllumenat, si hi ha locals a un carrer o bé és un pas solitari, si hi ha transport públic…”, enumera Papiol. Tenint en compte aquests aspectes, algunes de les iniciatives que s’han dut a terme al consistori passen, per exemple, per establir un servei de parades a demanda en zones com polígons o barris sense gaire activitat al carrer, per assegurar que l’autobús nocturn para a prop de casa o de la feina. Igualment, el 2020 es va incorporar la dinàmica de convocar marxes de dones per zones de la ciutat que es volen reformar i repensar, per tal d’escoltar les seves valoracions o necessitats.
Aquestes són algunes de les iniciatives que els diversos municipis posen en comú al grup de treball de l’AICE i que també podran compartir a la quinzena trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores que es durà a terme el proper març a Vitoria-Gasteiz. “És molt important que tinguem aquests espais i que les campanyes siguin transversals i duradores, perquè no hem de parlar de les violències de gènere només el 25 de novembre”, opina Mireia Paz. De la seva banda, Laia Papiol reitera la importància de la cooperació entre entitats i municipis per anar tots a una i assegurar una bona educació en la igualtat a la infància.
“Beneficia tothom: tant a les víctimes com als possibles agressors. I és que ara comencem a tenir clar que qui té la clau en la lluita contra la violència de gènere són els nois i els homes. Posar tota la pressió sobre les dones és una barbaritat: no hi ha víctima sense agressor”, assegura. Per això, assegurar una bona educació en igualtat de drets i oportunitats, en el respecte a la diversitat i en el foment de referents femenins i en diversitat de gènere i afectivosexual és clau per assolir una societat justa. “Els infants són el futur. I si no invertim i confiem en ells, estem hipotecant el futur”, reflexiona Paz.