Un dels principals reptes del sistema educatiu del nostre país és combatre l’elevat nivell d’abandonament escolar prematur, que se situa entorn del 17,5%, un dels més elevats a Europa. Evidentment, les causes són multifactorials i van des de l’entorn més proper de l’alumnat fins l’arquitectura del mateix sistema, posant en qüestió el model al que ens referim quan parlem “d’orientació educativa”, entre d’altres.
Però probablement el problema s’inicia amb el significat dels conceptes que utilitzem, que tot sovint limiten o confonen sobre el propòsit a què ens volem referir. En aquest punt fem dues reflexions. En primer lloc, quan parlem d’orientació educativa a què ens referim? Només a la que es fa amb l’alumnat en relació al seu procés educatiu en el centre escolar? I en segon lloc, quan parlem dels i les professionals d’orientació en els centres educatius, estem parlant realment d’orientació o més aviat d’atenció a la diversitat?
Davant d’això, serà fàcil coincidir en el fet que el que anomenem genèricament “orientació”, no només pot ser educativa, si el que volem és que sigui un procés efectiu i aporti un acompanyament als i les nostres joves. L’Orientació (en majúscules) ha de tenir una mirada àmplia cap als vessants personal, acadèmic i laboral.
Els centres educatius
En general situem el centre educatiu com a eix central, i sovint únic, on realitzar els processos d’orientació. I fem a aquests i als seus professionals de diferents àmbits, responsables de desenvolupar aquestes tasques. Per una banda, els centres reben propostes de famílies, entitats locals, ajuntaments, consells comarcals, fundacions i altres organismes. Propostes de qualitat i en general d’efectivitat contrastada. D’altra banda, els centres tenen com a missió, el desenvolupament curricular i l’aplicació de diferents programes, alguns d’específics sobre orientació i que venen marcats des del mateix Departament d’Educació.
Tot i això, els centres es troben tot sovint amb un munt de recursos, molt d’ells d’una gran qualitat tècnica, un fet que pot generar confusió, neguit i un possible refús per la manca de temps i recursos per aplicar-los, sobretot perquè es té consciència de la importància cabdal de l’orientació.
Com aconseguir que aquest embut no es col·lapsi? Com aprofitar tot el coneixement i poder seleccionar els recursos? Algunes reflexions al respecte:
- Els centre educatiu ha de tenir clarament definit el seu projecte orientador de centre, adaptat a les seves particularitats, i no només referint-nos a la tipologia de l’alumnat, sinó a l’entorn social, acadèmic i laboral.
- Els diferents agents externs han de reflexionar i tenir consciència de quina pot ser la funció per resultar més útils i efectius en l’objectiu comú.
- Els prescriptors d’activitats han de fer un esforç important de coordinació amb la resta per evitar duplicitats o tot sovint missatges que poden arribar a ser contradictoris.
Les administracions locals
Amb la millor de les voluntats, moltes administracions municipals també s’han involucrat en l’elaboració i creació de recursos, materials curriculars i activitats d’aula. Clarament, aquestes actuacions no són competències pròpies i directes dels ajuntaments o consells comarcals i en el fons el que fan és suplir unes mancances de base que haurien d’estar cobertes pel Departament d’Educació i concretades en el projecte d’orientació de centre. Aquesta paradoxa també es dona en les aportacions que fan altres entitats. Tots aquests esforços, si es coordinen, poden generar un model d’èxit, però sense planificació comporta un gran desconcert.
Amb tot, puc considerar que les administracions locals, aprofitant la seva proximitat i un coneixement exhaustiu de l’entorn, haurien de tenir com a missió, la contribució a una bona orientació global, facilitar la creació de lligams entre els diferents estaments que poden actuar en aquest àmbit, tot creant espais on compartir les necessitats globals de les persones i el territori. En definitiva cal que es treballi fonamentalment en aquells aspectes que els diferencien dels d’altres territoris locals i els facin visibles com a oportunitats per a les persones.
Alguns aspectes a nivell municipal o comarcal sobre els quals fonamentar les accions en aquest àmbit serien:
- No centrar les propostes orientadores només als centres educatius, sinó a totes les persones, fonamentalment joves, que estiguin en situació d’abandonament escolar prematur.
- No limitar l’oferta d’actuacions als centres d’educació secundària, sinó fer-la extensible, amb les seves particularitats, als centres de primària i als d’estudis post obligatoris.
- Vetllar en el si del consell escolar de cada centre perquè s’elabori o, si més no es tingui clara, la visió, la política i les estratègies orientadores de centre.
- Proposar i dinamitzar activitats orientadores en els centres educatius per part de les famílies de l’entorn més proper.
- Crear tallers i activitats amb visió orientadora i inspiradora fora del centre educatiu.
- Facilitar el contacte i la gestió d’acords de col·laboració amb les entitats locals, tant per activitats d’aprenentatge i servei, com per a adaptacions curriculars.
- Tenir un mapa acurat de l’ocupabilitat i activitat laboral en la zona d’influència del municipi.
- Crear espais de contacte entre el teixit educatiu i el teixit empresarial on poder debatre sobre les necessitats mútues.
- Apropar els i les joves a les realitats laborals del territori, sense que això signifiqui una limitació a les seves possibles perspectives.
- Donar una nova mirada a les “fires de l’ensenyament” que en molts casos es fan a nivell local i no limitar-les a l’oferta educativa sinó també amb una mirada d’ocupabilitat.
- Treballar conjuntament amb fundacions o organitzacions expertes en l’orientació global.
