Parlar d’infància i l’adolescència requereix anar molt més enllà d’allò que passa a les aules o als patis de les escoles. A més de la vida acadèmica, entren en joc aspectes complexos com la salut mental, el dret a l’oci, la participació o un habitatge digne. Per això, per atendre i garantir el benestar de les criatures i el jovent, cal una mirada holística i una estratègia conjunta entre diversos actors que cooperin per donar una resposta als reptes d’aquestes etapes de la vida. És per aquest motiu que neix la Taula d’Infància i Adolescència de Badalona (TIAB), una xarxa de xarxes creada per “donar el salt del discurs a la pràctica. Parlem molt del treball en xarxa i se’ns omple la boca, però cal dur-lo a terme”, explica Sílvia Navarro, tècnica municipal i secretària tècnica de la TIAB.
Aquesta Taula està conformada per una norantena d’actors de l’àmbit educatiu, socioeducatiu, social, cultural, de salut, i de l’esport, entre d’altres. El treball cooperatiu per una atenció holística va ser la base sobre la qual es van posar les primeres pedres, el 2015, de la TIAB. I aquest enfocament en xarxa no serveix només per donar una resposta més completa a la complexitat de les problemàtiques i situacions de la infància i adolescència, sinó que també és efectiva per dur a terme un enfocament més estratègic i transformador.
“Ens ajuda molt a fer prevenció. Quan treballem individualment, la pressió del moment ens obliga a atendre urgències i casos particulars, però allò col·lectiu ens obre la porta a assolir objectius a llarg termini, a generar coneixements i estratègies compartides”, explica Marta Garcia, membre de la cooperativa ISOM, entitat que treballa amb infants i joves en risc d’exclusió i forma part de la TIAB. Aquest enfocament transversal és molt celebrat per les entitats que formen part de la Taula, perquè “ens ajuda a atendre la complexitat d’aquesta etapa vital, sobretot pel que fa als infants i joves vulnerables”, assegura Noemí Paniello, coordinadora de l’Hospital de Dia d’adolescents. Mirar la mateixa problemàtica amb diversos ulls, experiències i sabers és clau per un bon abordatge i per això “considerem que aquesta aposta per la transversalitat s’hauria d’aplicar a molts més àmbits de la ciutat i l’administració”, assegura Sílvia Navarro.
Participació de la infància i l’adolescència
“Si tenim en compte les dades estadístiques de població referents al col·lectiu 0-18 anys i afegim les seves famílies, ens adonem l’alt impacte en positiu per a la societat badalonina que pot tenir el treball que realitzem conjuntament des de la TIAB”, explica Navarro. És per això que, des del principi, es va tenir clar que les famílies, els infants i els adolescents havien de formar part de la Taula. Així, el Consell dels Infants Badalona i la FAMPAS hi participen, però a més es garanteixen eines de participació ciutadana com els Cercles de Coneixement, que recullen la mirada dels infants i adolescents. “És un repte pensar i aprendre com ens acostem i comuniquem a la infància i el jovent per fer real i efectiva la seva participació”, reconeix Navarro. Per això, sempre que es demana la participació de les criatures i el jovent, es pensen activitats o metodologies diferenciades segons l’edat i, a més, sempre se’ls fa un retorn. De fet, les memòries i els programes de treball tenen una versió de lectura adaptada perquè qualsevol persona les pugui entendre.
“Els qui més en saben d’infància i adolescència són les criatures, els joves i les seves famílies. Així que els hem d’escoltar i hem d’assumir que ens falta coneixement en molts àmbits per entendre quina és la seva realitat, conèixer les seves necessitats i com valoren les respostes que els donem. Ens necessitem els uns als altres”, apunta Marta Garcia. És per això que un dels projectes que està desenvolupant la TIAB és l’elaboració d’un model d’acompanyament a les famílies que es basa en la realització de debats basats en reflexió sobre la pràctica professional i l’escolta de les necessitats durant la criança i les experiències de suport a les famílies a través de consultes. La posada en comú de coneixements i sabers és un element distintiu de la TIAB i, en aquesta línia, també destaquen dos projectes més, com són l’Espai d’intercanvi d’experiències i aprenentatges i Matrioska, una aliança entre la Taula com a xarxa de xarxes i les xarxes territorials, per generar un marc d’acció comú entre totes les entitats que fan atenció a la infància i l’adolescència.
Els efectes de la pandèmia
Després de cinc anys de la posada en marxa i, en base a l’experiència registrada, el passat 2019 la TIAB va aprovar el seu pla estratègic que havia de durar fins el 2022. Però, poc després d’allò, quan s’estava a punt de posar en marxa la programació pel 2020 amb la qual es començava a implementar el Pla estratègic, va arribar la pandèmia i els va obligar a repensar el seu plantejament. “En èpoques de crisi s’amplifiquen les desigualtats i es veuen les flaqueses: és aquí on podem valorar el grau de coordinació i prevenció per donar resposta. Les estructures com la TIAB ens donen fortalesa en aquest aspecte”, explica Marta Ribó, tècnica del servei de Salut de l’Ajuntament de Badalona. Per això, després d’analitzar què ens deixava la Covid, la TIAB va decidir posar l’accent en diversos projectes.
Un d’ells és el Baròmetre dels drets dels infants, focalitzat en el dret a un nivell de vida adequat, a la salut mental, al lleure i a la participació. Durant aquests dos anys, la TIAB s’ha dedicat a identificar les alertes de vulneració de drets, analitzar-ne les causes i plantejar propostes per millorar la situació de la infància badalonina. “Establirem mecanismes per fer seguiment dels compromisos adquirits, perquè ja sabem que, si no, la majoria d’informes tendeixen a quedar-se a un calaix”, adverteix Sílvia Navarro, que reitera el compromís de la Taula de garantir el compliment de les propostes identificades. Aquestes són molt diverses i s’adrecen als nivells polítics i directius de les diferents Administracions, a la xarxa professional i a la ciutadania.
En aquesta línia, destaca un altre dels projectes de la TIAB, que es basa en l’atenció a situacions de desprotecció i maltractament, per tal de millorar l’abordatge en xarxa de situacions sensibles i complexes que requereixin de la intervenció de diversos àmbits. A partir d’un treball de definició conceptual comú, de revisió del marc normatiu i de l’anàlisi de casos, s’establirà una guia pràctica per facilitar l’actuació coordinada de diversos serveis. I és que, arran de la pandèmia, s’han incrementat les vulnerabilitats dels infants que tenen diferents dimensions i que requereixen d’una solució holística.
A més, aquest augment de la vulnerabilitat no es pot entendre sense parar atenció als efectes de la manca de la presencialitat derivada de la pandèmia. “L’aïllament al qual s’han vist sotmesos els joves ha afectat molt a la feina comunitària, tot accentuant les situacions límit. Els joves no tenen gaires espais on se sentin segurs i atesos i hem de treballar per poder aprofitar bé els recursos que tenim”, explica Saida Javaloy, membre de la Xarxa Educativa Nova Lloreda-Sistrells. Així, l’enfocament en xarxa permet una aproximació més acurada a la realitat, que és complexa i diversa. Perquè darrere un infant amb problemes a l’escola pot haver-hi moltes coses més enllà de manca de concentració. Per contra del que diguin les mirades adultocèntriques, la vida de l’adolescent i l’infant està impactada per un munt de situacions que han de ser analitzades i tractades de forma estratègica, creativa, comunitària i amb molta cura i sensibilitat, essent el treball en xarxa la millor opció per abordar-les.
