L’estudi, que vam elaborar des de l’lEMRB a partir d’una anàlisi de l’alumnat de postobligatòria de Barcelona durant tres cursos (13.000 alumnes, cursos 2016 a 2018), posava de relleu com l’augment de matrícula de l’FP no ha canviat substancialment la seva situació de desprestigi social i educatiu.
En aquest sentit, l’anàlisi (a partir de dades del Registre d’Alumnat de Catalunya, cedides pel Consorci d’Educació de Barcelona) va identificar com l’itinerari acadèmic, de Batxillerat, presentava trajectòries amb majors avantatges comparatius: el 70% de l’alumnat d’aquest itinerari provenia d’instituts privats, i el 82% de grups de baixa complexitat; també es tractava d’alumnat amb molt poca repetició (taxa d’idoneïtat del 95%), noies (54%), autòctones (92%), sense necessitats educatives especials (92% no les tenien) i amb una renda per càpita del barri on viuen relativament alta (124, essent la mitjana de Barcelona 100).
En comparació l’itinerari professional mostrava trajectòries més erràtiques i perifèriques acadèmicament: l’alumnat d’aquest itinerari provenia d’instituts públics (47%), grups d’alta complexitat social (39%), major repetició (taxa d’idoneïtat de només el 67%); i es tractava de nois (64%), sovint estrangers (15%) i/o diagnosticat amb necessitats educatives especials (24%), i amb una renda comparativament baixa (96, per sota la mitjana de Barcelona).
Així doncs, l’evolució de l’FP durant l’última dècada ofereix una valoració ambivalent. D’una banda, des de 2008 l’FP s’ha convertit en una oportunitat educativa en un període de crisi econòmica, i ha augmentat exponencialment la seva matrícula. Però, d’altra banda, tot i créixer espectacularment, el manteniment de les diferències socials i educatives entre Batxillerat i FP ha contribuït a consolidar l’estratificació i desigualtat entre vies acadèmiques i professionals.
Aquests resultats assenyalen que, encara avui, l’origen social és un factor clau a l’hora de triar una via acadèmica o una de professional, la qual cosa apunta a dinàmiques de reproducció social, limitada igualtat d’oportunitats educatives, i al reduït grau d’equitat social del nostre sistema educatiu.
Cal evitar els discursos triomfalistes sobre l’FP i alhora cal augmentar el seu prestigi socioeducatiu; el món local és un espai privilegiat per a entomar aquest repte
És imprescindible, doncs, evitar els discursos excessivament triomfalistes sobre l’FP i, alhora, augmentar el seu prestigi socioeducatiu. Justament, el món local, és un espai privilegiat per a entomar aquest repte, en concret, a través de les accions següents:
- Una planificació territorial de l’FP des d’una perspectiva local, que ha d’aconseguir assolir el difícil equilibri entre les preferències de l’alumnat, les necessitats del teixit econòmic local, i una oferta educativa coherent, equitativa i complementària. La recentment aprovada Ley Orgánica 3/2022, de 31 de marzo, de ordenación e integración de la Formación Profesional és una gran finestra d’oportunitat per a fer-ho, ja que es planteja -entre d’altres- un nou sistema de planificació (art. 24) o la creació d’un Mapa de l’FP. Caldrà veure, però, quin és l’espai polític que s’obre als ens locals per participar-hi.
- Una orientació més individualitzada entre al trànsit a l’educació postobligatòria. Les transicions entre la secundària postobligatòria i la postobligatòria són un dels moments més crítics del nostre sistema educatiu. La Diputació ofereix un ampli catàleg de dispositius d’orientació, que són un element necessari -però no suficient, per assegurar unes transicions més senzilles i justes. Bona part d’aquestes dificultats es deuen al fet que els municipis han de dur a terme aquesta tasca davant múltiples obstacles: la manca d’implicació d’altres administracions; les dinàmiques internes del sistema educatiu (p.ex., agrupacions de l’alumnat al llarg de l’ESO); la desigual valoració social del coneixement aplicat versus del teòric; o les dinàmiques familiars de reproducció i clausura social -i la preferència quasi universal per les vies acadèmiques.
Tot i així, la planificació i l’orientació són eines que, amb una perspectiva arrelada al territori, i amb un focus decidit envers l’equitat social, poden permetre avançar en la difícil però imprescindible tasca de dignificació de les vies professionals.
